El pla del Barça de dimarts
BarcelonaSi al gener, quan Xavi va anunciar després de perdre contra el Vila-real (3-5) que marxava, ens haguessin dit que el 16 d'abril el Barça es jugaria la possibilitat de classificar-se per a les semifinals de la Champions amb un 2-3 en l'anada a París, no ens ho hauríem cregut. Però aquest dimarts comença el nou pla, el que no estava previst.
El futbol s'obstina a treure'ns la raó cada vegada que creiem tenir certeses i ningú, excepte el mateix Xavi amb el seu optimisme patològic, va veure venir aquest escenari. Segons ell, el canvi de dinàmica és gràcies a la seva decisió, fet que posen en dubte des del mateix vestidor jugadors com Raphinha, Lewandowski o Frenkie de Jong. I, mentre Xavi s'obstina a reivindicar-se, el club segueix sense saber o transmetre que hi ha un pla més enllà del que passi dimarts. La mateixa directiva que va filtrar els seus dubtes respecte a l'entrenador ara calla i espera, no fos cas que es plantin a les semifinals –qui sap si a la final de la Champions, ja posats a somiar– i a veure qui li busca les pessigolles a Xavi, que es va obstinar a buscar enemics en els mitjans de comunicació quan els tenia a casa.
Després de tres anys, diverses palanques i un parell de conills trets en l'últim moment del barret, la solució financera pel que sembla continua passant per obtenir ingressos venent jugadors fonamentals mentre es fitxa un davanter com Vitor Roque per 60 milions d'euros (entre fixos i variables) del qual Xavi va afirmar divendres que, tres mesos després d'arribar, encara li estan ensenyant el joc de posició. Si això és el que hi ha –com va deixar anar Ronald Koeman– i els entrenadors han de posar en risc el seu prestigi, la seva reputació i la seva imatge i posar a prova la seva resistència i els seus nervis, de poc servirà el que passi davant del PSG.
Un projecte no pot construir-se –no hauria de construir-se almenys– a partir del que passi en un únic partit, però té tota la pinta que al Barça funciona just així. La màgia promesa en els despatxos passa últimament perquè desapareguin directius o executius d'un dia per l'altre, malparlar del tècnic quan la piloteta no entra i encreuar els dits, apel·lar a l'orgull, el planter i els valors i afegir-se a la festa quan la pilota sí que entra. A partir d'aquest dimarts comença tot, una altra vegada. I, si ningú a l'entitat és capaç de reflexionar i veure l'anomalia que això suposa, hi ha un problema persistent al qual no s'atén ni se li està buscant solució. El pla de dimarts és una moneda a l'aire.