Les pitjors nits de la Champions també arriben al Camp Nou (0-3)
La Juventus, amb un doblet de penal de Cristiano Ronaldo, deixa el Barça com a segon de grup
BarcelonaEl primer retrobament entre Cristiano Ronaldo i Leo Messi al Camp Nou després que el portuguès abandonés el Reial Madrid el 2018 va acabar sent un malson per a l’argentí i una festa per al davanter del Juventus. En la competició on fins ara els blaugranes es llepaven les ferides del decebedor camí a la Lliga, l’equip va ser una joguina trencada en mans d’una Juve que va ser millor i no va desaprofitar els regals i les errades locals (0-3). Cristiano Ronaldo, amb un doblet des del punt de penal, i Weston McKennie van ser els botxins d’un Barça que després de deambular pels grans estadis de la Lliga de Campions els últims anys, ara també viu els malsons europeus al Camp Nou. De poc li ha servit a l’equip de Ronald Koeman guanyar els cinc primers partits de la fase de grups si, en el duel decisiu, els seus jugadors són una caricatura. El crèdit del tècnic neerlandès comença a estar en dubte. Entre els rivals que esperaran el Barça al sorteig de Nyon de dilluns vinent hi haurà el Bayern Munic i el Liverpool.
L’enfrontament número 36 entre Cristiano Ronaldo i Messi serà recordat pel naufragi d’un Barça en què l’argentí, tirant d’orgull en un equip que ja no sent seu i que cau a trossos, va haver de veure com era el portuguès qui celebrava els gols i no ell, malgrat intentar-ho, massa sol davant els defensors de la Juve, que esdevenien gegants envoltant-lo. La primera diana del davanter del Juventus va arribar en un contraatac en què el col·legiat alemany Tobias Stieler es va inventar un penal per una càrrega innocent de Roland Araujo. Ronaldo no va fallar des dels onze metres. En deu minuts de partit, els italians, que fins llavors havien sigut molt millors, ja havien posat la por al cos al Barça.
Messi, cansat d’esperar pilotes que no arribaven, va començar a endarrerir la posició i a caure de tant en tant a la banda dreta, intentant desfer l’embolic habitual entre ell i Griezmann pel carril central de l’atac. L'argentí, a més, tenia incansablement damunt De Ligt, el defensa central que no va voler acompanyar De Jong al Barça perquè va preferir el bitllet a Torí. L'àrbitre va perdonar ahir la groga a De Ligt més d’una vegada.
La realitat era que el Barça estava en mans de la Juve i, mentre que els blaugranes eren incapaços de ser profunds, una nova jugada veloç dels italians va acabar amb un canvi de joc que va recollir Cuadrado per habilitar al cor de l’àrea McKennie, que va tenir temps de controlar la pilota i batre a plaer un Ter Stegen venut. La banda dreta de l’atac italià era una mina, amb Cuadrado, que, clarament superat per Pedri en el duel de Torí, gaudia ahir com un nen petit i amb Ramsey fent i desfent des de la mitja punta.
No va ser fins a la mitja hora de joc que Messi i Alba van connectar una bona combinació marca de la casa que va acabar amb Buffon neutralitzant la rematada final de l’argentí. El Barça, a batzegades, va aconseguir millorar abans dels descans, però la sensació de fragilitat seguia instal·lada entre els blaugranes davant dels contraatacs de la Juve i les pugnes entre Morata i Araujo. Pedri i Alba van tenir als peus una nova acció de perill, però el Barça va topar de nou amb la defensa italiana, i Messi va reclamar un penal de McKennie, que el va empènyer lleugerament quan es disposava a rematar. El Barça va marxar al vestidor recuperant una mica d’autoestima.
Ronaldo sentencia
Però la minsa millora va ser esquinçada per una nova errada de Lenglet, que va tocar amb la mà dins de l’àrea un refús compromès d’Araujo. Ronaldo no va fallar de nou des del punt de penal i va deixar els blaugranes a dos gols de distància si volien ser primers de grup. Amb tot en contra, Messi va agafar el timó, actiu per tots els flancs de l’atac, amb un Griezmann inoperant que l’únic que va fer va ser una rematada de cap al travesser. Com si tirés la tovallola, Koeman va donar entrada a Umtiti i a Junior. Messi i Riqui Puig ens van intentar fer creure que hi hauria alguna oportunitat de batre Buffon, però aquest Barça s’ha oblidat del que és la il·lusió.