La pissarra del Juventus-Barça

BarcelonaHa sigut inevitable no recordar París. Inevitable per la sensació que cada acció del Juventus era o podia ser letal, per la sensació que ni l'1-0, ni el 2-0, ni el 3-0 aturava els italians en el seu desig de deixar l'eliminatòria vista per a sentència. La impotència del Barça s'ha assemblat al dia del París Saint-Germain, malgrat que l'actuació ha sigut lleugerament millor, si més no en termes ofensius. La capacitat de reacció de l'equip ha sigut una mica més alta que als vuitens de final, però la feblesa defensiva i la falta de punteria blaugrana, més la competitivitat italiana han impedit que el resultat s'igualés una mica i, en canvi, fos gairebé idèntic que fa un mes. Al final, un 3-0 delicat que torna a deixar el Barça contra les cordes.

De fet, el partit ha tingut parts del guió que es repetien respecte al dia del PSG. En primer lloc, per la pressió ferotge que la Juve ha volgut fer en els primers compassos de partit. Les línies avançades i cap opció de trobar un company alliberat per a Ter Stegen.

Ni tan sols la disposició dels blaugranes, que des del 3-4-3 han millorat les sensacions contra la pressió del rival, ha resolt el problema. El Barça, que ha sortit amb Mascherano de pivot i Mathieu de lateral esquerre, estava encallat i no ha trobat l'ordre en els primers deu minuts. Per acabar-ho d'adobar, l'1-0 de Dybala l'ha acabat de fer trontollar. Hi havia nervis i inseguretat. Fins i tot, un punt de pànic, com si la història se li repetís a l'equip sense que hi pogués posar remei.

Han avançat els minuts, la Juve ha rebaixat l'agressivitat inicial –ja tenia el premi que buscava, un gol i els primers ensurts– i el Barça ha guanyat capacitat per fer-se amb la possessió de la pilota. Però seguia havent-hi un problema de posicionament. Messi s'ha deixat veure per la dreta, en la teòrica posició de carriler, i ha viscut molt desconnectat del joc en el primer quart d'hora.

Amb tot, la Juve estava còmoda. No només perquè se sabia poderosa en fase defensiva sinó perquè, a més, estava notant com els nervis traspassaven el Barça. Li ha costat una bona estona corregir-ho a l'equip blaugrana, que s'ha sentit millor quan Sergi Roberto i Rakitic han caigut a zones laterals i Messi ha pogut ubicar-se en el carril central. Allà, l'argentí rondava més les zones de perill però era evident que tindria poc marge per rebre en condicions de fer mal.

La segona bofetada ha arribat quan millor estava jugant el Barça, quan s'estava refent. Dybala ha fet el 2-0 aprofitant-se de la incapacitat del Barça per controlar la frontal de l'àrea. Els blaugranes han permès que els atacs de la Juve fossin sempre complets, sobretot en les maniobres de centrada i rematada. I així, era difícil sortir viu de Torí.

El que potser generarà més impotència és que en alguns moments semblava que la Juve podia ser vulnerable, també. Que es desajustava. Que obria algun forat que el Barça podia aprofitar. Però no ha sabut.

No ha sabut aprofitar l'excés de basculació italiana, perquè no ha acabat de trobar prou ritme de circulació ni prou canvis d'orientació. Cuadrado ha pogut ajudar a què el 4-4-2 fos sòlid, sense patir per ajudar Alves en el seu duel amb Neymar.

Tampoc el forat que el lateral brasiler deixava respecte al seu central ha sigut una zona d'invasió blaugrana al primer temps.

L'atac-i-gol del Barça no s'ha transformat en ocasions (excepte la d'Iniesta) ni en gols, tot i que ha aturat el descontrol inicial i ha instal·lat el Barça completament a camp rival. La capacitat de pressionar sobre la pèrdua ha permès recuperacions constants per tornar-ho a intentar. El problema no era que la Juve contraataqués (perquè semblava que es tenia la situació controlada), el problema era que la mínima acció d'atac dels italians transmetia perill. Molt de perill.

Calien retocs i Luis Enrique els ha fet a la segona meitat, amb l'entrada d'André Gomes per Mathieu. El portuguès s'ha situat com a migcentre i ha enviat Mascherano al central dret. La zona esquerra ha quedat en mans d'Umtiti.

La lectura de partit ha fet que el Barça portés els atacs als forats que el primer temps havia destapat. Gairebé en la primera acció, Neymar ha atret l'atenció d'Alves en posicions allunyades del lateral, i Luis Suárez ha saltat a l'espai, amb un desmarcatge en ruptura que atacava, justament, l'interval amb el central.

Però sense que hi hagués temps perquè les millores agafessin cos, ha arribat el 3-0, després d'un córner, altre cop, defensat amb poca contundència.

El marcador era impactant i dolorós i ha deixat el Barça uns minuts grogui. Quan hi ha pogut tornar, ha intentat aferrar-se a les accions de Messi per dins, però a l'argentí, en alguna ocasió, li ha faltat un lateral esquerre que aparegués en l'espai que deixava enrere Neymar. Jordi Alba s'ha escalfat, però no ha acabat entrant.

Amb orgull, amb ràbia, el Barça ho ha seguit intentant, però la gàbia de la Juve no s'ha obert en cap moment. Messi ha quedat envaït per italians i les arribades blaugranes s'han convertit en un bombardeig desviat, cabrejat però poc precís.

Tornarà a tocar tirar d'èpica. Però no fa pinta que Allegri es deixi intimidar pel Camp Nou com va passar-li a Emery.