La pissarra del Barça-Osasuna

BarcelonaEl de l'Osasuna era un d'aquells partits que s'havia de guanyar tant sí com no (7-1). Per donar continuïtat a la inèrcia del clàssic al Bernabéu, per afegir pressió al Madrid i perquè el Barça no es planteja cap més manera d'acabar la temporada que col·leccionant victòries. I ha resolt el repte sense patiments, malgrat la galleda d'aigua freda que ha implicat el 2-1 de falta de Roberto Torres, que ha desfet la treva i ha obligat l'equip a reactivar-se a la segona meitat. Fins que els aires de golejada ja s'han apoderat de l'última mitja hora.

Amb l'alineació, Luis Enrique ja ha deixat clar que aquesta exigència d'haver de guanyar com fos no havia d'estar renyida amb les rotacions. El 6 de 6 que afronta el Barça fins al maig l'hauran de tirar endavant tots els jugadors. La plantilla sencera. Ho havia avisat el tècnic a la sala de premsa i no li ha tremolat el pols a l'hora de repartir minuts: Suárez, Iniesta, Umtiti, Jordi Alba i Sergi Roberto s'han quedat a la banqueta, per donar el relleu als menys protagonistes.

Amb els 'suplents', el Barça s'ha organitzat amb un 3-4-3 amb Digne compartint trio defensiu amb Piqué i Mascherano, Arda Turan i André Gomes als carrils exteriors, Denis amb Rakitic i Busquets al mig, i Alcácer a dalt amb Messi.

La fórmula ha funcionat, en part, perquè el plantejament de l'Osasuna (4-5-1) era reactiu. Poca intenció de pressionar la sortida dels blaugranes i un replegament a tres quarts de camp, a l'espera de l'error que activés el contraatac.

En aquest escenari, Piqué ha tingut tot el pes de la sortida de pilota. Li deixaven rebre, girar i conduir, i això ha facilitat que el Barça s'instal·lés a camp rival sense angúnies. De fet, en les poques ocasions en què s'ha avançat la pressió, l'equip ha tingut calma i ha explotat la precisió de Ter Stegen amb els peus per desencallar la situació.

En fase de progressió, el Barça ha pogut connectar amb comoditat amb les peces de fora. La passada de central a carriler era neta sempre.

Un cop allà, però, l'equip no sempre ha trobat combinacions per fer efectiva aquesta superioritat. Sense opció al dríbling que resolgués el duel, calia tirar de companys a qui assistir. Rakitic i Denis han explorat zones profundes des de segona línia, Alcácer ha buscat desmarcatges, també el carriler allunyat quan s'avançava per la banda oposada... però tot i la mobilitat el ritme de joc no era prou elevat com per desfer les basculacions navarreses.

De fet, l'Osasuna ha viscut sempre amb la sensació que, tard o d'hora, robaria alguna pilota interior que li permetria cavalcar en transició. Però com que estava massa enfonsat, el Barça ha pogut pressionar-li i impedir-ho. Tot i així, se n'ha sortit en un parell d'escapades, sobretot a partir de la profunditat, en diagonal, de Sergio León, bala solitària, i de la verticalitat, sobretot, de Jaime per la dreta. En algunes accions, la distància entre Digne (que l'havia de sortir a buscar una mica més que Mascherano a Roberto Torres) i Piqué era perillosa per al Barça. Però l'Osasuna no l'ha sabuda aprofitar.

Tampoc a la segona meitat, malgrat que ha estavellat contra els punys de Ter Stegen un bon contracop, amb 2-1 al marcador. Que el tercer, el quart i el cinquè gols blaugranes arribessin seguits, ha anihilat l'espurna d'esperança visitant i han convertit l'última part del partit en un tràmit que tenia dues missions clares: seguir integrant Aleñà en la dinàmica del primer equip i buscar el gol de Mascherano, que l'estava fregant. De penal, i a petició general, s'ha aconseguit.

Tampoc li anirà malament a Paco Alcácer el seu gol, per concloure la golejada.