La pissarra de l'Atlètic-Barça

BarcelonaMai es pot donar per mort l'Atlètic de Madrid. I encara menys al Vicente Calderón. Un Barça superlatiu en el primer temps només ha sigut capaç d'endur-se un 0-2 al descans i, ja en la segona meitat, amb prou feines ha pogut mantenir l'avantatge després de la reacció matalassera, que ha acabat sent insuficient però que afegirà emoció per a la tornada al Camp Nou (1-2).

S'ha passat d'un Barça sense fisures –imparable en atac, concentrat sense pilota, clarivident en l'inici, eficient en la construcció–, i d'un Atlètic desbordat, a un escenari molt més descontrolat, en què el Barça ha perdut fluïdesa i ha anat a remolc d'un Atlètic més protegit a l'esquena i més ferotge a camp rival. Més l'Atlètic de sempre.

L'èxit de les primeres accions

I no era com ha començat. Amb una convicció sorprenent tenint en compte el partit més recent, el Barça ha saltat a la gespa del Calderón convençut en el seu pla. Ni tan sols veure's defensant un córner quan no s'havien jugat ni 30 segons, l'ha desestabilitzat. En la primera acció delicada, Mascherano i Rakitic han actuat com a paranys en la sortida, han connectat amb Jordi Alba, alliberat, i André Gomes ha estat a punt de plantar-se sol a camp contrari. En tres passades, tota la pressió matalassera s'ha desfet. L'equip tenia el guió i estava sent capaç d'interpretar-lo. Neymar estava rapidíssim, Suárez i Messi, desbocats per dins. I, tot l'equip, "clarivident", per fer servir la paraula de Luis Enrique en la roda de premsa.

I aquesta ha sigut la dinàmica general d'un primer temps en què el Barça s'ha sentit superior en totes les fases del joc.

L'equip sempre ha trobat el camí per esquivar la pressió de l'Atlètic, alta però oberta, tova, desencertada. Cada cop que Mascherano baixava a la base, Koke el perseguia i, a partir d'aquí, tot es desajustava. Cillessen trobava un primer company relativament lliure amb qui jugar i, des d'allà, s'aconseguia girar per accedir a algun dels interiors o laterals lliures o, encara millor, accedir a Messi.

L'argentí s'ha fet un fart de rebre pilotes en zones intermitges, ha sigut un migcampista més.

El moviment de Mascherano cap als centrals i el de Messi cap als migcampistes –sumat al pas endavant dels laterals–, ha permès que el Barça sempre tingués un jugador més en l'inici i en la construcció. Un tres contra dos abaix i un cinc contra quatre al mig.

El desig de l'Atlètic d'anar-ho arreglant l'ha desajustat encara més i el Barça ha atacat a plaer. Era molt més ràpid que Savic i Vrsaljko, especialment vulnerables contra Neymar.

El Barça era una màquina a l'espai, una fera amb gana i, l'Atlètic no sabia com aturar-lo.

Renèixer al descans

Simeone ha trobat la tecla a la segona meitat amb un canvi: fora Vrsaljko i dins Fernando Torres, una substitució que ha enviat Yannick a la banda i a Juanfran al lateral. La fórmula ha donat dues solucions en una a l'Atlètic: els matalassers han pogut ser més sòlids al darrere i han anat trobant la rèplica que els calia per fer recular el Barça una mica. L'entrada de Correa per Saúl Ñíguez ha acabat de donar profunditat als locals per fora.

Això ha canviat el panorama. L'Atlètic ha trepitjat camp rival, ha pogut destapar la carta Filipe Luis i ha començat a encadenar atacs per aixecar el marcador. Hauria pogut fer-ho si no arriba a ser per Cillessen i la falta d'encert local.

El Barça, malgrat els intents de Messi –que ha acabat fent de mitjapunta– de seguir aportant seny a la fase amb pilota, ha anat perdent presència. Però ha mossegat les dents i s'ha aferrat a l'1-2. El Camp Nou tornarà a ser un altre partit. La pregunta és si serà com la primera o com la segona meitat.