La pissarra de l'Alabès-Barça

BarcelonaD'un primer temps sense espais, a una segona meitat a camp obert. I, en el global, una actuació completíssima del Barça a Mendizorrotza (0-6). En el primer escenari, el Barça s'ha mostrat pacient i equilibrat, capaç de perforar des de la circulació l'organització defensiva d'un Alabès ben estructurat. El 0-2 al descans ha motivat un canvi tàctic en Pellegrino que ha alterat el guió de partit i ha convertit els segons 45 minuts en una invitació a córrer per a un Barça letal en transició. Victòria i golejada per arraconar la Lliga i pensar en la Champions.

La primera intenció de l'Alabès ha sigut una pressió alta que, de seguida, s'ha convertit en un replegament baix. L'espera en un 4-4-2 semblava la fórmula més prudent, més realista.

El Barça no s'ha trobat amb cap problema en la primera fase del joc perquè la sortida de pilota era neta i clara. Les dificultats venien en la fase de progressió, perquè el duel s'ha situat íntegrament en camp contrari. Tocava el pla conegut: un ritme de circulació alt, un bon posicionament i capacitat de fer bascular el rival per trobar espais.

No era fàcil, però les aparicions interiors de Messi i Neymar, més la presència sempre alta dels laterals, ha donat una primera superioritat numèrica al Barça al mig del camp que ha permès consolidar el domini en territori adversari.

De fet, l'Alabès ha hagut d'ajustar el seu dibuix per poder contrarestar-ho i ha fet baixar un dels puntes per defensar-se en un 4-5-1.

El Barça, però, ha seguit dominant, segur amb la possessió i concentrat en la pressió sobre la pèrdua. Sense capacitat de rèplica, l'Alabès només podia defensar-se i el partit era un monòleg blaugrana.

L'únic fre per als visitants estava sent la dificultat de trobar profunditat amb tants pocs espais. Luis Suárez ho ha intentat, amb desmarcatges sobretot quan un dels defenses saltava i sortia de zona, però l'equip ha trigat a trobar-lo.

El desgast local i la insistència blaugrana, però, sobretot en el sector dret, on Rakitic i Aleix Vidal estiraven l'equip, ha acabat per esquerdar l'Alabès i ha activat Suárez dins l'àrea. L'uruguaià ha obert la llauna i ha participat en el 0-2, que deixava molt fet el partit.

Ha sigut a la segona meitat, però, quan s'ha acabat de concretar el triomf. Mauricio Pellegrino ha volgut canviar el to del partit i ha replantejat el duel, mirant de donar un altre aire al seu Alabès per treure'l de la reacció en què estava instal·lat. I això ha facilitat la feina a un Barça que, des del contraatac, ha golejat.

L'Alabès ha canviat el seu esquema per jugar en un 5-2-3. Ha sortit amb dos carrilers, que han configurat una línia de cinc defenses en la fase sense pilota, però que havien de permetre a l'equip anar a dalt a la pressió per incomodar el Barça en la sortida.

Aquest pas endavant dels vitorians tenia l'objectiu d'allunyar-los del seu propi camp i que es jugués més a prop de Ter Stegen. Més a la seva àrea.

I al porter alemany se li ha acostat el perill, però mai amb la continuïtat necessària per fer perillar el triomf. De fet, el que ha acabat passant és que la suma d'efectius a davant ha obert unes clapes defensives que l'Alabès ha pagat cares: perquè el Barça ha acceptat el desafiament, s'ha posat el vestit de transició i ha sentenciat al contracop.

La nota negativa del partit ha sigut que, quan el matx estava més que resolt, Aleix Vidalha patit una lesió al turmell que sembla greu.