Dues lesions per deixar en evidència el projecte

BarcelonaEl Barça sembla condemnat a eclosionar. El club continua perdent arguments per evitar el KO tècnic de cara a l’opinió pública. La partida no pinta bé. Les decisions de les últimes temporades han provocat que l’exercici de funambulisme entre incendis sigui cada vegada més delicat. No hi ha pantalla de seguretat. La crisi institucional (ja se’n pot parlar com a tal) arriba fins als resultats del primer equip. El projecte de Ronald Koeman és l’herència d’una planificació esportiva que des de dissabte ha quedat una mica més en evidència. És la llei del curtterminisme. Les lesions de Gerard Piqué i Sergi Roberto contra l’Atlètic de Madrid deixaran sota mínims la línia defensiva en els pròxims mesos.

El lateral dret en funcions es perdrà les pròximes vuit setmanes de competició per una ruptura al recte femoral de la cuixa dreta. Haurà d’esperar que el múscul cicatritzi per entrenar-se a nivell de competició i tornar a la rutina del calendari. La situació de Piqué eleva les alarmes. El Barça va anunciar ahir que pateix un esquinç de tercer grau al lligament lateral intern i una lesió parcial del lligament encreuat anterior del genoll dret. L’escrit no especifica el temps de baixa, però l’entorn mèdic del club assegura a l’ARA que la recuperació podria anar dels quatre als vuit mesos depenent del seu estat.

“Ha de quedar clar que estem parlant de la part que subjecta i que dona estabilitat al genoll. Un pacient hauria de fer una inversió de temps important per recuperar tota la mobilitat i poder fer una vida normal. En el cas d’un futbolista d’elit, el treball ben monitoritzat és imprescindible. Tornar al 100% no és una opció”, comenta l’expert. L’informe és més clar entre línies: l’equip recuperaria el seu millor defensor a l’abril. Sempre en l’escenari més optimista. La baixa del 3 blaugrana hipoteca gran part de les aspiracions d’aquest any enmig de les eleccions i amb el futur de Leo Messi i la credibilitat de l’ staff tècnic enlaire.

S’intueix complicat fer-se fort a la Lliga i tenir garanties en els duels de Lliga de Campions contra els grans cocos del circuit sense defensa. Koeman ara mateix només disposa de Clément Lenglet en la posició de central. Els problemes musculars que arrossega Ronald Araujo des de fa gairebé un mes obligaran a mantenir oberta la paradeta dels experiments a contrarellotge. L’entrenador va admetre dissabte en roda de premsa que no espera recuperar l’uruguaià de cara als dos partits d’aquesta setmana contra el Dinamo de Kíev dimarts ni contra l’Osasuna diumenge. Samuel Umtiti continua en el seu punt i seguit. Encara arrossega els problemes al genoll. Fonts pròximes al francès filtren que les sensacions són bones i que espera tornar a les sessions dirigides amb normalitat. Podria ser un relleu en l’escenari del sí o sí, però tampoc oferiria garanties perquè no té ritme de partits oficials.

El càsting de candidats amb nòmina professional s’acaba aquí. No hi ha més efectius. Junior Firpo, Jordi Alba (entre cotons) i Sergiño Dest seran els defensors disponibles de moment. La rotació assenyala cap a la professionalitat de l’àrea esportiva de la institució. El club dels 1.000 milions de beneficis i el corporativisme mediàtic de LaMasia no té futbolistes suficients per cobrir la part més fonamental del camp. La fortuna no pot explicar la inexistència d’un botó vermell per salvar els mobles si cauen alhora dues peces.

Inventar-se un pla B

La mesura natural seria utilitzar Frenkie de Jong davant la porteria perquè ha demostrat tenir unes nocions mínimes per jugar-hi. La baixa de Sergio Busquets el fa imprescindible en el doble pivot al costat de Miralem Pjanic. Aquí es crea el primer conflicte col·lateral. Koeman només ha comptat amb els tres jugadors per ocupar la zona que organitza el criteri tècnic de l’onze. Sembla més probable que recuperi Carles Aleñá o Riqui Puig al mig del camp que provar fortuna amb els filials Mingueza o Ramos Mingo. El marge d’error és estret. L’equip necessita trobar ja la seva regularitat si no vol quedar-se sense objectius al març.

L’exigència és l’exigència, tot i haver-se verbalitzat el concepte any de transició. La segona conseqüència elemental dels problemes defensius afectarà el mercat d’hivern. Contractar un central ha passat de condicional a imposició, amb l’asterisc que ha de ser de garanties. No s’espera el perfil recurrent de veterà que vingui cedit. El Barça necessita un titular al costat de Piqué en la finestra que els grans clubs aprofiten per comprar, no per vendre. Eric García sembla la via directa. El club haurà d’asseure’s a negociar amb el Manchester City.