Piqué, els capricis del destí i l"odi" a la professió de futbolista

Barcelona"M'espero el millor Camp Nou de la història, un que mai s'hagi vist. Que no hi quedi cap seient lliure. Que els jugadors de l'Inter de Milà entrin al camp i odiïn la professió de futbolista durant 90 minuts. Que la gent pressioni des del principi i, al final, segur que ho aconseguirem". En el moment en què va pronunciar aquesta arenga, Gerard Piqué es volia menjar el món. Era l'abril del 2010, tenia 23 anys i s'havia fet imprescindible al Barça dels seus amors a les ordres de Pep Guardiola. Enèrgic i eixerit, estava a punt de conèixer la Shakira, la que seria la mare dels seus fills, a les portes del Mundial de futbol que mesos després es disputaria a Sud-àfrica. El central de la Bonanova desprenia una fresca aroma de triomf i positivitat. Sostenia l'equip en defensa amb Carles Puyol, amb qui també formaria tàndem a la selecció espanyola que es proclamaria campiona del món.

L'Inter, llavors entrenat per José Mourinho, va suar sang en un Camp Nou ple i entregat al Barça. L'afició local va correspondre a la crida de Piqué i va animar fins a l'extenuació en la tornada de les semifinals de la Lliga de Campions. Calia remuntar un 3-1 en contra per aconseguir un bitllet cap a la final que es disputaria al Bernabéu. Però la gesta no es va poder completar. Amb 10 homes des del minut 28 per l'expulsió de Thiago Motta, el conjunt neroazzurro va resistir el vendaval ofensiu blaugrana i només va concedir un gol a les acaballes del partit. El va marcar Piqué, com no podia ser d'una altra manera. La posterior celebració dels italians, que acabarien aixecant la Copa d'Europa davant el Bayern a Madrid, va finalitzar en remull després que algú manés posar en marxa els aspersors de la gespa.

Més d'una dècada després, qui intenta motivar la culerada abans d'un altre Barça-Inter crucial (21 h, Movistar Liga de Campeones) és Pedri, que en el precedent de Mourinho, Milito i companyia era un nen de 7 anys que prenia nota dels moviments d'Andrés Iniesta a través de la televisió de la Tasca Fernando, el bar del seu pare i la seu de la penya barcelonista de Tegueste (Tenerife), on seguia amb delit els partits del seu equip favorit. "És una final, ens ho juguem gairebé tot", diu el jugador canari, erigit avui en un far imprescindible del mig del camp blaugrana. La contundència del seu discurs no s'acosta a la de Piqué el 2010, però la importància del seu joc en els plans de Xavi Hernández sí que quadra amb la que tenia el marcador barceloní al llibret de Guardiola, un domini que ha conservat amb la resta dels entrenadors que l'han dirigit al Barça, incloent-hi el mateix Xavi, que el va fer servir quasi sempre que el va tenir disponible la temporada passada.

El contracte més alt de la plantilla

Però la tendència va canviar de cop el mes de juny, quan el preparador va comunicar a Piqué que deixaria de ser indiscutible per l'arribada massiva de competència (Christensen i Kounde) i la necessitat de renovar lideratges al vestidor. Expliquen des de Sant Joan Despí que Xavi no portava gaire bé que un dels capitans tingués "una vida tan accelerada" fora del terreny de joc. Per un instant, als despatxos van pensar que el missatge del tècnic avançaria l'adeu del central, beneficiari –entre sou i diferiments– del contracte més elevat de la plantilla del Barça i autor d'una reflexió que el persegueix des de fa mesos: "Me n'aniré quan vegi que no soc important".

Tanmateix, Piqué va reaccionar amb el mateix esperit guanyador que el va fer espavilar entre la marxa del Tata Martino i l'arribada de Luis Enrique l'any 2014. Més o menys refet dels seus problemes al pubis, va deixar clara tant als tècnics com als directius la seva voluntat de continuar al Barça i –molt important– a Barcelona, la ciutat on té la intenció de mantenir la residència estable dels seus fills després de la traumàtica separació amb Shakira, que és partidària d'emportar-se'ls a Miami.

És molt difícil dissociar la tempesta personal que viu Piqué de la situació esportiva que experimenta al Barça. "Se li ha ajuntat tot, però és intel·ligent. Gestiona la suplència amb silenci, amb discreció des d'un racó i esforçant-se als entrenaments a l'espera d'una oportunitat", expliquen a l'ARA des de la ciutat esportiva. En la seva versió actual, el central no trepitja bassals a les xarxes socials, tira d'advocats per defensar-se dels paparazzis i envia el seu agent a buscar explicacions quan llegeix informacions que l'incomoden.

El Piqué d'avui carrega una motxilla més pesant que fa 12 anys i defensa més a prop de l'àrea pròpia perquè el seu físic no és el que era. Amb tot, les lesions de Kounde, Christensen i Araujo el col·loquen entre els escollits per afrontar la final europea d'aquest dimecres contra l'Inter, en què el Barça es juga bona part del seu futur a Europa, i diumenge al primer clàssic de la campanya. Amb la seva jerarquia i experiència voldrà demostrar que, a diferència del que desitjava per als italians a la semifinal europea del 2010, encara s'estima la professió de futbolista.