Piqué, Busquets i la quimera dels 400 milions

BarcelonaLa quarta palanca econòmica servida per Jaume Roures va permetre al Barça inscriure sis fitxes a temps per al debut de Lliga contra el Rayo Vallecano. La fita es va celebrar com un miracle als despatxos del Camp Nou, on es temia seriosament per no arribar a temps al registre de Robert Lewandowski, Ousmane Dembélé o Raphinha Dias, que formarien el trident inicial davant del conjunt madrileny. La feina, però, no es va poder fer completa, ja que Jules Kounde va haver de quedar fora de la llista i tampoc s'han pogut computar a la massa salarial actual les noves condicions de Ronald Araujo i el nou contracte de Gavi, que encara està per firmar tot i que semblés que l'únic motiu que ho impedia era la minoria d'edat del futbolista: ara l'andalús ja té 18 anys. A més, el fitxatge de Marcos Alonso espera al congelador (el madrileny ja no s'entrena amb el Chelsea) i el club pentina el mercat per incorporar un lateral dret.

En definitiva, encara hi ha deures per fer i l'únic camí per presentar-los abans de l'1 de setembre demana avançar amb les sortides i amb les adequacions salarials. Ja no hi ha més palanques per activar: la de BLM es guardarà per quan la maquinària estigui més greixada. I a la junta assumeixen que la despesa anual del primer equip no es podrà rebaixar fins a les ràtios desitjades. No aquest estiu.

De tot el que hi ha per resoldre, el que batega més a curt termini és el registre de Kounde. La quarta palanca cobria només a mitges els més de 20 milions que necessita la inscripció del central francès entre salari brut i amortització, de manera que la gestió no es va completar perquè va ser impossible tancar cap acord de diferiment o rebaixa amb Sergio Busquets i Gerard Piqué abans del debut a la Lliga. Ara, passades les presses de la primera jornada, les converses amb els dos capitans continuen aturades, que no trencades, i les parts esperen reprendre-les.

La reformulació relativa al primer capità està afectada per la seva determinació a marxar del Barça l'estiu que ve. Busquets accepta un altre diferiment —el quart sobre el mateix contracte— renovant fins al 2024 o el 2025, però vol assegurar-se una clàusula per trencar-lo el juny del 2023, que és quan planifica anar-se'n als Estats Units. El de Badia accedeix a repartir els gairebé 50 milions bruts que li deu el club entre sou i ajornaments, ja no li ve d'aquí. El problema és que la Lliga coneix les seves intencions i no dona llum verda a un contracte que sap que s'acabarà el 2023 encara que ara es firmin dos cursos més. De resultes d'aquesta interpretació, la patronal no deixaria de computar la quantitat diferida com a massa salarial de la present campanya. Per tant, Barça i Busquets buscaran una altra solució per ajudar amb el fair play financer i fins i tot no descarten que hi hagi alguna renúncia econòmica per part del jugador, que diumenge no jugarà a Anoeta per sanció.

Una motxilla massa pesada

Mentrestant, amb Piqué regna el mutisme sobre els motius que han paralitzat la negociació d'una rebaixa salarial que estava emparaulada fa ara una setmana. "Hem de seguir parlant", argumenten des de l'àrea esportiva. "És una qüestió de diners, no de barcelonisme", deixen veure des de l'àrea econòmica. "Amb la quarta palanca ja no era tan necessari que s'abaixés el sou", resolen des d'un altre punt de les oficines blaugranes. Poques explicacions per entendre per què el defensa tenia dimecres passat un nou document a la baixa a punt per signar fins al 2024 i, un dia i mig després, mentre s'avançava la quarta palanca amb Jaume Roures, les converses quedaven en punt mort. L'única realitat en aquests moments és que Piqué segueix tenint programats 52 milions d'euros bruts per cobrar aquesta temporada en concepte de la fitxa i dels diferiments diversos que va pactar primer amb Bartomeu i més tard amb Laporta. No hi ha un jugador en la plantilla més car que ell. I no sembla que partir com a cinquè central en els plans de l'entrenador el dugui a repensar-se la continuïtat. A l'Inter de Miami, una de les ciutats on Shakira valora viure amb els seus fills, no l'esperen a curt termini.

Com que els contractes heretats seguiran impactant en els comptes fins al 2024 i el 2025, a la junta del Barça tenen molt clar que no es podrà complir la previsió de rebaixar la massa salarial fins als 400 milions que existia a principis de l'estiu, abans que s'activessin les palanques. De fet, en aquests moments, la factura supera els 600 milions després de les arribades de Lewandowski i companyia i podria anar-se'n per sobre dels 670, l'última xifra que va preveure Bartomeu abans del covid. Això no dissuadeix el govern Laporta de perseguir l'objectiu dels 400 milions. Anirà a buscar-lo quan vagin finalitzant els acords amb els capitans i amb Ter Stegen. A De Jong i Lenglet (cedit ara) espera liquidar-los en forma de traspàs abans de la data de caducitat dels documents.

Amb Jordi Alba, per cert, el club no ha iniciat per ara cap conversa per redefinir el seu contracte. Ell està disposat a espaiar quantitats.