Piqué activa la seva pròpia palanca

Dijous al vespre, una persona molt propera a Piqué reflexionava: “Hi ha finals d’òpera i hi ha finals d’opereta, i aquest n’és un. Una cosa és que el Gerard hagi marxat com un senyor i una altra és que hagi marxat content”.

Piqué sempre va creure que tard o d’hora acabaria jugant, i no ha jugat gaire. No ha aconseguit convèncer Xavi, entre altres raons, perquè el seu joc tampoc és el que era. A sobre, ha hagut de sentir els xiulets del Camp Nou perquè el seu contracte renovat amb Bartomeu és dels que disparen la massa salarial de la qual parla Laporta. El 2022 és l'any de la seva separació amb Shakira i el d’una nova relació de parella. Massa soroll i massa elements en contra, fins i tot per a ell, que sempre ha estat un provocador de soroll. La diferència és que ara no gaudia i Piqué és dels de beure’s la vida a glopades. Per coherència amb el que sempre havia dit –"Ja no jugaré en cap altre equip que el Barça: estar-me a la banqueta tres mesos, sí; tota una temporada, no"–, Piqué ha activat la seva pròpia palanca i s’ha ejectat de la banqueta. Ha entendrit la culerada –“Culers, us he de dir una cosa”– i, mirant cap a la llotja, ha dit: “Tornaré”.

Futbolísticament, dissabte plegarà el millor central de la història del club. “El Barça s’ordena a partir de Piqué", va dir Tito Vilanova. La seva parella amb Puyol, complementària tant pel joc com pel caràcter, pertany a la llegenda blaugrana. Com els seus cinc dits alçats quan hi va haver el 5-0 al Madrid de Mourinho o l’orgull amb què ensenyava la samarreta a l’afició del Barça quan va tancar la mitja dotzena del 2-6 al Bernabéu, el 2 de maig del 2009. O com es va embolicar amb la xarxa d’una porteria a Wembley el 2011. O com les seves llàgrimes la tarda de l’1 d’octubre del 2017, després d’haver anat a votar al referèndum d’independència i d’haver jugat el partit de la vergonya contra el Las Palmas.

La capitania li va arribar per veterania, no per ascendència sobre un vestidor que no el votava. S’ha fet xiular a consciència a Chamartín –“una simfonia per a les meves orelles”– i al camp de “l’Espanyol de Cornellà”. Ha fet negocis al límit del conflicte d’interessos i ha anat sempre una dècada per davant de tothom.

La vida del professional Gerard Piqué ha estat exuberant en el país del “no et signifiquis”. Ell ha procurat sempre cridar l’atenció. El palmarès que deixa enrere, combinat amb una personalitat d’“el millor encara ha d'arribar”, és la garantia que dissabte al Camp Nou es tancarà un capítol, però que la història de Gerard Piqué al Barça continuarà.