Peter Fischer: "Utilitzem la popularitat del futbol per lluitar contra l'antisemitisme"

Dortmund (Alemanya)Peter Fischer (1956) és un dels dirigents del futbol alemany més valorats al país. I no només perquè presideix l’Eintracht Frankfurt des de fa 22 anys, sinó pels seus clars posicionaments contra l’extrema dreta. La classe política el convida sovint a actes contra el racisme, el feixisme, l’antisemitisme o l’homofòbia. Fa pocs dies va estar reunit amb el canceller Olaf Scholz i la ministra alemanya d’Interior, Nancy Faeser. És una mena de ministre d’Exteriors de l’Eintracht: representa el club en les altes esferes i dona representació a l’emblemàtica cultura del fan. L’afició de Frankfurt està embogida per la visita del Barça. En aquesta entrevista Fischer explica per què.

Sap que al museu de l’Eintracht Frankfurt hi ha una copa de Barcelona?

— [Pensa uns segons]. La veritat és que no. Deu ser per algun amistós.

Exacte. Una copa per ser finalista del trofeu Joan Gamper del 1976. Hi ha estat mai, al Camp Nou?

— Personalment, no.

Fins a quin punt té curiositat per viure l’ambient al Camp Nou? 

— Per a l’Eintracht Frankfurt un partit contra el Barça és una situació excepcional. És la cita esportiva més gran per al nostre club des que vam arribar a jugar la final de la Copa d’Europa el 1960 contra el Reial Madrid. Tenim una il·lusió increïble i un enorme orgull de jugar contra el Barça. Tota la regió de Hessen està enfervorida. Podíem haver omplert més estadis. A tot arreu se’n parla, d’aquest partit. A la carnisseria, al forn de pa, a la gasolinera, al taxi. Tothom vol una entrada. A Frankfurt només hi ha un tema: el partit contra el Barça.

L’Eintracht ha rebut més de 250.000 peticions d’entrades per a aquest partit. L’estadi de Frankfurt frega les 50.000 localitats. Podrien haver omplert cinc estadis!

— Exacte. Aquesta és la febre que hi ha aquí.

Quin ambient es trobarà el Barça a Frankfurt aquest dijous?

— Els jugadors del Barça estan acostumats a guanyar moltes competicions i jugar a tot arreu, però li puc assegurar que l’atmosfera que viuran al nostre estadi els impressionarà. A ells i als barcelonistes que hi vinguin.

La premsa local diu que l’Eintracht comptarà amb molt de suport també a Barcelona. Hi volen viatjar fins a 35.000 aficionats. El portaveu de la directiva explicava que alguns fans li han comunicat que interrompen les seves vacances a Namíbia i les illes Maurici per volar cap a Barcelona.

— Sí, també tenim gent del Canadà i d’altres punts d’Amèrica que ens han dit que venen al partit. És extremadament boig, però així és el clàssic públic de l’Eintracht. Quan vam jugar a Milà o altres ciutats d’Europa també van venir 20.000 persones. I Barcelona encara és més estel·lar i més únic. El problema serà que molts dels nostres aficionats no tindran entrades.

El Barça està orgullós de ser més que un club. Fa una setmana es va registrar al Camp Nou un rècord mundial d’espectadors en un partit entre equips femenins, cosa que subratlla el lema de l’entitat. Des de la seva perspectiva, què significa ser “més que un club” i fins a quin punt l’Eintracht també ho és?

— Per nosaltres té a veure amb la infraestructura. El club ofereix 52 modalitats esportives. Sempre dic de broma que fem de tot menys alguna disciplina amb cavalls o Fórmula 1. És excepcional. No sabem si hi ha cap club al món que n’ofereixi tantes. I el que és l’element més brillant, el futbol professional, està gestionat a través de l’Eintracht Frankfurt SA, on actualment el 67-68% de les accions són propietat del club en si, o sigui que en som l’accionista majoritari i els que seiem al volant.

Vostè és una mena de ministre d’Exteriors de l’Eintracht. A mitjan febrer va formar part de l’Assemblea Federal que va votar el president de la República, el càrrec representatiu més alt de l’Estat. Allà va conversar amb el canceller Olaf Scholz i altres personalitats. Quina estima li van transmetre, a vostè i al club? 

— He anat a força actes polítics i d’entregues de premis. Aquest any n’he rebut tres o quatre. És molt honrós. I això té a veure amb el fet que l’Eintracht Frankfurt, pel seu ADN i en les seves obres, s’ha posicionat molt clarament més enllà de l’esport. Per això també és més que un club. S’ha posicionat contra el racisme, contra el feixisme, contra l’antisemitisme, contra l’homofòbia. Tenim una opinió molt clara i estem en aquestes qüestions molt compromesos. Per això som distingits en actes polítics i mediàtics. Tal com ho fem i com ho vivim no hi ha cap altre club a la Bundesliga així. Tenim un remarcable passat jueu i fem una feina [de memòria històrica] fins al final. Som amics dels clubs esportius jueus i de la comunitat jueva a Alemanya. Fem coses junts, perquè actualment, i lamentablement, l’antisemitisme torna a tenir presència a Alemanya i ens defensem plegats contra això. Fem moltes trobades. Fa pocs dies vaig rebre un premi per haver condemnat clarament en una manifestació l’acte terrorista a Hanau, [ciutat propera a Frankfurt on el 2020 un extremista de dretes va assassinar nou persones amb arrels migratòries].

Una vegada vostè va dir: “Mentre en sigui el president, no hi haurà cap nazi a l’Eintracht Frankfurt”. Fa dos anys es va desposseir l’expresident del club Rudi Gramlich de la seva presidència honorífica pel seu passat com a home de les SS. Vostè va impulsar la feina de revisió del club sobre el passat nazi. El director del Museu de l’Eintracht, Matthias Thoma, va rebre el prestigiós premi Julius Hirsch per aquesta tasca. I un nonagenari supervivent del camp de concentració de Theresienstadt i fanàtic de l’Eintracht, Helmut Sonny Sonnenberg s’ha convertit en un dels millors ambaixadors del club. ¿Entén que tota aquesta feina és la millor manera de mantenir-se fidel als valors de l’Eintracht?

— Entenc que la feina és aprofitar la popularitat de l’esport, en especial del futbol. Com a president d’un club de tradició tens certa dimensió mediàtica i l’usem de forma molt ferma per indicar quins són els nostres valors i els nostres compromisos. Fem tot el possible, amb diferents accions, per aprofitar l’increïble reconeixement mediàtic de l’esport. Crec que actualment l’Eintracht transmet els seus valors a la perfecció a través de l’esport i més enllà de l’esport.

¿Fins a quin punt li ha canviat la vida des que el desembre del 2017 va dir públicament que ser soci de l’Eintracht i votant de l’ultradretà partit d’Alternativa per a Alemanya (AfD) no encaixa?

— Hi ha un enorme arxivador ple de mails amb missatges d’odi, amb clar contingut nazi i amenaces d’atacs i de mort. No hauria pensat mai que això podia ser tan extrem. Però, per altra banda, també hi ha milers de persones que s’han fet membres de l’Eintracht no per l’esport sinó per solidaritat amb els nostres valors i per voler formar part d’aquest posicionament. Tenim nous socis de tots els clubs de la Bundesliga que ens han expressat que quan els dos equips s’enfronten som competència esportiva i volen guanyar-nos, però que ens donen suport com a socis passius pel nostre compromís.

¿Sap que el president del Barça, Joan Laporta, també va rebre amenaces de mort durant el seu primer mandat en declarar tolerància zero amb els ultres violents?

— No ho sabia, no. Però gràcies per la indicació. Així tindré, doncs, la possibilitat de parlar-ne quan vingui amb la delegació del Barça a Frankfurt. 

També podran parlar sobre els plans de la Superlliga...

— Hi estem en contra amb tota la força. La Superlliga ha esdevingut al final només un instrument per a aquells clubs que estan altament endeutats. Que estan altament endeutats per la seva pròpia culpa. I ara busquen un mitjà per finançar-se a costa del futbol que tots tant estimem. Sense ascensos ni descensos, sense competència esportiva ni tradició. Per a nosaltres és un desenvolupament erroni.

La pandèmia ha impactat financerament en tots els clubs. ¿Entendrien els aficionats de l’Eintracht que el club, per alleujar els seus problemes econòmics, organitzés, per exemple, un partit amistós a l’Aràbia Saudita o a Qatar?

— Uf! No em puc imaginar que aquí es brindés amb simpatia per algun acte així i de fet no em puc imaginar que aquí es pugui ni tan sols reflexionar sobre això.

El poder dels aficionats. Com definiria la cultura del fan a l’Eintracht Frankfurt?

— Som una societat multicolor. Només al nostre club tenim 120 nacionalitats. Per a nosaltres la religió, la nacionalitat, el color de la pell no juguen cap rol. Tenim una cultura de fans diversos, que s’entenen de meravella i són solidaris entre ells, i sens dubte som coneguts a la Bundesliga per la nostra extremadament forta cultura del fan. En els partits a fora de casa el nostre contingent d’entrades sempre està esgotat, contra el cuer de la Bundesliga o contra qui sigui. Els nostres aficionats viatjarien al Pol Nord si hi hagués un partit de l’Eintracht. Són presents a tot arreu, ho omplen tot i formen una increïble i intensa cultura viscuda entre ells. Per a molts és quasi una religió.