Els perquès de l’amarg avís del Mònaco al Barça de Flick

BarcelonaEl Barça va jugar desendreçat i, sobretot, amb molta pressa. Va començar el partit contra el Mònaco i de seguida va quedar clar que l'equip de Flick tenia ganes d'agradar a la seva afició. El Barça volia ser elèctric i vertical, tenia la voluntat d'arribar a la porteria contrària com un torrent ofensiu i generar un gran volum d'ocasions. Tot plegat ha de sortir de manera més natural. En canvi, al Gamper, la sensació va ser la de voler forçar un guió de partit que recollís els elements més característics del futbol de Flick: pressions agressives, mirada afilada amb pilota i voracitat fora mida. El Barça volia jugar així, i l'ocasió de Pau Víctor en el primer minut en va ser bona mostra, però de seguida tot es va esfilagarsar.

Només és pretemporada i tampoc tindria gaire sentit encendre ja els llums d'alarma, però potser sí que Flick haurà d'aclarir amb els jugadors certs aspectes del seu llibre d'estil. D'entrada, és necessari apuntar que una cosa és jugar amb mirada vertical i una altra de ben diferent caure en la precipitació constant. Contra el Mònaco, el Barça va jugar precipitat i accelerat. Sovint, abans de desplegar-te a l'atac, cal que t'agrupis com a equip amb dues o tres passades i, aleshores ja sí, sortir endimoniat a buscar la porteria contrària. Bàsicament perquè si no tens un estat de forma pletòric que permeti a tots els teus jugadors anar amunt i avall com si fossin bèsties posseïdes, això d'agrupar-te una mica et permetrà arribar a l'àrea contrària amb més efectius. D'una banda, podràs acabar les jugades amb més possibilitats perquè tindràs més jugadors rondant la porteria contrària; i, de l'altra, i això és tant o més important, estaràs més ben ordenat i més ben preparat davant la pèrdua de pilota.

Va fallar el 'gegenpressing'. Per què?

Precisament un altre dels aspectes fonamentals del futbol de Flick és la recuperació just després de perdre la pilota. Aquesta pressió, sobre la qual també insistia molt Xavi a les rodes de premsa i que a l'escola alemanya es coneix com a gegenpressing, en realitat funciona molt millor quan prèviament a aquesta pèrdua de pilota t'has pogut ordenar amb ella. D'aquesta manera tens un notable nombre d'efectius a prop d'on l'has perduda, cosa que et permet saltar de manera agressiva sobre el rival que la té i, a la vegada, teixir una teranyina de jugadors en aquella zona del camp. Aleshores es produeix aquesta sensació tan gratificant per al teu equip de recuperar la pilota de manera automàtica i, al mateix temps, fas sentir al rival que està ofegat i sense escapatòria.

De la mateixa manera, si pretens fer pressió alta (no confondre amb la pressió després de pèrdua) has d'anar-hi amb tot l'equip com si fos un acordió. Va ser significativa una jugada a la primera part en la qual Lewandowski va anar a buscar el porter del Mònaco i cap company el seguia darrere seu. Una manca d'entesa evident que caldrà anar polint. Bàsicament perquè, si ataques amb tanta pressa que cadascú fa una mica la guerra pel seu compte i no funciones amb harmonia a l'hora de pressionar, l'equip es trenca i el rival acaba trobant espais per sortir, progressar i arribar-te a la cuina. Aleshores sí: sense tota la feina prèvia, situar l'última línia defensiva tan alta acaba sent una invitació llaminera al contrincant.

Tot plegat són alguns dels aspectes que Flick haurà d'aclarir i treballar amb l'equip. Són part capital de la seva visió futbolística. La Lliga comença d'aquí quatre dies.