La perla blaugrana que jugava amb pilotes de paper de diari i cinta adhesiva

TorellóEs diu Guerau i té sis o set anys. Té tanta vergonya que s'amaga les mans al darrere per parlar, i amb un fil de veu reivindica que sí, que esclar que sap qui és Marc Casadó. "Té una foto amb ell", afirmen els avis a la porta de la llar del Club de Futbol Vilamajor, pocs minuts després d'acabar l'entrenament. És el nou ídol de tots. "Demà explicaré que m'han preguntat per ell", diu somrient el nen. L'escola Joan Casas queda a 200 metres. Són tres minuts a peu. Al passadís de l'escola hi ha l'orla de la promoció 2014-2015 amb la cara entremaliada del migcentre titular del Barça de Hansi Flick i, des d'aquesta setmana, debutant a la selecció espanyola absoluta.

Va començar a jugar el 2008. Va flirtejar amb l'handbol, tan important al poble de Sant Antoni de Vilamajor i a tot el Vallès Oriental, però es va decantar pel futbol. Era la seva passió, fins al punt que la seva mare li feia pilotes amb paper de diari i cinta adhesiva perquè no destrossés la casa. "Anàvem a tot arreu amb la pilota. On fos", diu a l'ARA Jan Prieto. És tres anys més petit, però els pares són de la mateixa colla i han viscut infinitat de moments. Sempre amb la pilota als peus, també als restaurants. "Veig en Marc allà al mig, però no m'ho crec. És una alegria molt gran", sospira. Casadó ha passat de sumar més de 40 partits sense sortir de la banqueta i només 58 minuts en dos cursos amb Xavi Hernández a ser clau per a Flick i seleccionable amb Espanya. Ja supera els 1.100 minuts i el seu nom brilla al costat dels de Lamine Yamal i Pau Cubarsí com a penúltima perla de La Masia. Ha passat de veure el clàssic contra el Reial Madrid a la pantalla gegant de la Penya Blaugrana Vilamajor's, el passat mes d'abril, a viure'l des de la gespa, amb un paper determinant.

El seu primer entrenador, Pol Barrau, rememora que van veure que Casadó era especial "des del primer dia". "Era superdiferent als altres. Molt superior. Tenia cinc anys i ja sabia controlar i passar la pilota i organitzar l'equip", afegeix. Portaven l'equip amb Sergio Ruiz: tenien 15 i 16 anys i els pares dels nens els havien de portar en cotxe als partits de fora de casa. En aquell moment, ja comparaven Casadó amb Sergio Busquets i deien, mig de broma, mig de veritat, que arribaria al Barça. Ell sempre repetia que era el seu somni. "Era un exemple per a tots per talent i també per actitud. Sempre reia i era el primer d'arribar al camp, portar i recollir el material, en tot. Quan els fèiem anar a beure aigua corria per ser el primer", accentua Barrau. El segon any va tenir com a entrenadors Albert Espinosa i David Sapé: "Al primer intent ja feia bé les coses noves que els ensenyàvem".

Un viatge al Senegal per adonar-se del privilegi

Expliquen que era tan bo que va jugar de tot. També de porter. Després va jugar un any al Sant Celoni i tres al Granollers i el 2015 va aterrar a la Damm. Carles Domènech, responsable de relacions institucionals del club, parla d'un jugador "molt diferencial" amb "una intel·ligència futbolística extraordinària per a un nano de 12 anys" i a la vegada d'un "líder" que "arrossegava des de l'exemple": "És molt difícil tenir les dues coses, però a vegades s'alineen els astres". Va ser nomenat capità només arribar al club, contra els criteris habituals d'antiguitat. L'entrenador era David Besora. "Era un jugador increïble defensivament perquè guanyava tots els duels i era superagressiu i en atac tenia una gran capacitat en la sortida de pilota. No era normal que un infantil tingués un nivell de comprensió i interpretació del joc tan increïble", diu. Era el primer any de futbol 11 per a Casadó i Besora el va col·locar de pivot en un 4-3-3 perquè tot passés per ell. "Era un sistema pensat perquè ell jugués allà i equilibrés l'equip", apunta. La temporada següent va haver de passar a un 4-2-3-1 perquè no tenia el perfil de Casadó, "una perla". Besora recorda amb orgull una victòria per 3-2 contra el Barça.

També recorda aquell partit Marc Pelaz, jugador del planter del Barça del 2010 al 2018. "Recordo ser al camp i pensar que tenia una qualitat tremenda", destaca. Casadó, culer de naixement, va fitxar pel Barça l'estiu del 2016, després d'un únic any a la Damm, i va compartir mig del camp molts cops amb Xavi Simons i el mateix Pelaz. El lateral esquerre era Alejandro Balde i a l'equip també hi havia Fermín López. Havien anat junts a les categories inferiors de la selecció i a tornejos per tot el món. Fins al Senegal: "És un viatge que ens va marcar. Amb 13 o 14 anys vam entendre que érem uns privilegiats". Pelaz, avui una de les estrelles de la Kings League, és soci del Barça i veu els partits des d'un gol del Lluís Companys: "Sents un punt de ràbia perquè tu no hi has arribat, però me n'alegro moltíssim per ells".