Perill de 'mourinhització' al futbol femení

En una entrevista recent a l'ARA, l'extècnic del Reial Madrid David Aznar defensava que el club blanc és un actor necessari per a la promoció del futbol femení a l'Estat. Hi puc estar d'acord. Que Florentino Pérez comprés el Tacón fa tres anys per construir un projecte professional sota el paraigua de l'equip espanyol més llorejat no podia ser una mala notícia. D'entrada, perquè el mandatari madridista no sol fer moviments que impliquin diners i energies sense creure-hi: si va fer l'aposta no era per aparentar, sinó perquè en algun punt espera treure'n rendiment esportiu i econòmic. Descartat el factor postureig, que el Madrid pugés al carro dels Barça, Atlètic, Athletic Club o Reial Societat també suposa la suma d'un element rellevant per a la professionalització d'un esport que, com altres coses en aquest país, depenen d'òrgans i complicitats amb lògica centralista. El madridisme, ja se sap, obre portes.

D'altra banda, i donat que Florentino no es mou si no és per guanyar, era qüestió de temps que els esforços per convertir el Tacón a la doctrina merengue tinguessin ressò mediàtic fins i tot abans que els bons resultats arribessin al camp. Tant és que el Madrid encara estigui verd per poder competir-li els títols al Barça, que porta molts anys de feina dedicats a un projecte i tot just ara recull èxits individuals i col·lectius tant a Espanya com a Europa. Com que el conjunt blanc ja hi treu el cap, el futbol femení de sobte és visible per a determinats sectors. La relació causal és trista, sí. Però si va acompanyada d'una inversió definitiva per part dels clubs, dels estaments i dels operadors audiovisuals, l'oportunitat és interessant. Si s'aprofita, la Lliga guanyarà interès perquè el Barça, que duu dues edicions seguides aixecant-la sense oposició, potser ja no ho tindrà tan fàcil.

És evident que el decorat està canviant. Ara sí que la dimensió és una altra. Acceptem parlar de clàssics quan el Madrid tot just acaba de néixer i el Camp Nou s'omplirà de gom a gom la setmana que ve per rebre l'equip blanc a la Lliga de Campions. És benvinguda, esclar que sí, la rivalitat amb Alexia Putellas i Esther González com a protagonistes. Però que sigui una rivalitat sana, autèntica i pròpia, i no una simple fotocòpia de la pugna històrica associada al futbol masculí, amb plagues difícilment extirpables, fórmules pseudoperiodístiques i faltes de respecte que més aviat fan vergonya. L'aposta pel futbol femení serveix una ocasió formidable per refundar el mateix esport i fer evolucionar les passions que desperta. El madridisme, també el més visceral, està convidat a la festa, però encara ha d'entendre'n les normes de convivència, que no inclouen referències a mans negres arbitrals ni insults a oponents. No cal que el mourinhisme trobi més espais per expressar-se.