Si perdones contra Simeone, ell no ho farà: els apunts en calent del Barça-Atlètic

BarcelonaPedri va posar la màgia en un estadi massa fred, però si perdones contra l'Atlètic de Madrid, ho pagues. Quina forma d'acabar un any en què s'havia recuperat la il·lusió gràcies a Lamine, Cubarsí, Casadó, Pedri i Hansi Flick. Una derrota que fa mal, que et deixa amb un pam de nas, però que no pot amagar que els últims mesos s'ha treballat amb encert. Encara que ara costa, cal defensar aquests joves que van marxar al vestidor amb cara d'estar ben emprenyats.

Quina trompada. L’any 2024 va començar malament i es tanca amb una derrota de les que et deixa cara d'ase. Ara, mirant la classificació no és la fi del món. Però costa valorar-ho amb seny quan perds el darrere partit de l’any d’aquesta forma cruel. Fa ràbia no guanyar aquest partit? Esclar. Es va perdonar massa davant de Jan Oblak? És cert. Es regala el gol de l’empat? Correcte. Però si es va perdre va ser perquè un equip jove buscava guanyar el partit com fos, i va cedir espais que l’equip de Simeone va saber aprofitar. Millor perdre així que no pas amb prudència. La ratxa és dolenta, però no cal cremar-ho tot.

En gaudeix, Griezmann? Potser acabarà guanyant la seva tercera Lliga, qui sap. Però costa entendre la prudència de Simeone, un entrenador que fins ara no havia guanyat mai al camp del Barça. Mai. Hi va guanyar una Lliga empatant, però partits, res de res fins avui. Sempre sembla content amb un empat, mentre espera l’errada rival. Costa d’entendre que amb l’equipàs de què disposa segueixi jugant així. Els resultats, però, li donen la raó. Encara entenc menys Griezmann. Gaudeix d’aquests partits, un jugador amb el seu talent? Trist retorn, el del francès. Va perseguir rivals, va cansar-se i va ser substituït. Però lidera la classificació....

Robert, tenim un problema. El polonès ha marcat un sol gol en els últims sis partits. Ben cert és que no li pots demanar que sigui sempre l’obrellaunes, però cal recuperar-lo, ja que els altres futbolistes tenen la pólvora mullada. Fermin sembla a un pas de l’atac de nervis, Olmo ja no veu porteria, Raphinha tampoc... De fet, el problema és col·lectiu. Aquest Barça perdona quan no hauria de fer-ho. I quan es perdona, esclar, tothom mira el polonès, que va fallar una rematada tot sol a 15 minuts del final de forma sorprenent. Se’l veu enfadat amb ell mateix.

Un estadi sense cor. Durant bona part d’un partit important com aquest, contra l’Atlètic de Madrid, silenci a la graderia. A vegades se sentien els crits dels aficionats de l’Atlètic i, de tant en tant, alguns intents d’animar el Barça. Cal trobar una solució al conflicte entre la graderia d’animació i la directiva. Laporta, com sempre, tira pel dret sense mirar enrere. A dins d’aquell espai que donava vida a un estadi massa callat també han de fer autocrítica amb alguns comportaments. Però en general paguen justos per pecadors. I el Barça juga sense suport en una muntanya trista.