El penúltim circ de Tusquets
Amb tots els problemes que té el Barça, i totes les tecles que haurà de tocar urgentment el nou president, em sorprèn que el contrast entre candidatures no giri al voltant de les solucions per sobreviure al desastre econòmic -aquesta setmana hem tingut més dades de la magnitud de la tragèdia- o dels models de gestió esportiva que han de reflotar l’equip al nivell de fa un lustre. Ves per on, el principal camp de batalla ha estat la conveniència de fitxar o no un central de vint anys.
Que la qüestió s’hagi convertit en un circ té com a responsable, un cop més, Carles Tusquets. El president de la gestora insistia, fins ahir mateix, a tirar l’operació endavant unilateralment, per bé que fa una setmana ja va ser evident que no hi havia consens entre els candidats i que dimarts tampoc en va trobar entre els seus companys de junta. La tossuderia presidencial ha propiciat que Font s’arrogués la capacitat de negociar directament amb el City per rebaixar el preu d’Eric García, i que Laporta tragués el caràcter contingut per amenaçar Tusquets amb unes responsabilitats econòmiques que, ves a saber per què, no sembla que vulgui reclamar a Bartomeu.
Com que el mercat de fitxatges no tanca fins dilluns a la nit, no goso descartar cap gir més de guió, tenint en compte que ahir Tusquets va convocar i desconvocar una nova reunió amb els candidats i que encara pretenia fer un últim intent de pressió per via telefònica. Fins i tot la secretaria tècnica ja dona per perduda la possibilitat d’incorporar Eric en aquest mercat, malgrat que TV3 ha revelat un informe de Ramon Planes en què es mostra favorable al fitxatge per la falta de centrals de què disposa la plantilla en absència de Piqué i els dubtes que plantegen Umtiti i Mingueza.
En paral·lel, subjau un altre dubte que no he aconseguit resoldre: com és que la gestora no pot reforçar el primer equip de futbol i, en canvi, sí el filial -que ha incorporat el central Roger Riera- o la secció de bàsquet, que ha fitxat Westermann en substitució d'Heurtel.
En tot cas, les tensions i els interessos d’un procés electoral tenen víctimes aleatòries. I la d’aquest és Eric. Em sembla tan evident que la seva presència no hauria canviat l’esdevenidor de l’equip aquesta temporada com que, per perfil, potencial i preu en relació al mercat de centrals i voluntat manifesta de triar el Barça, hauríem d’intentar entre tots que, quan passin les eleccions i quedi lliure a l’estiu, el nano encara tingui ganes de tornar a casa. Si és que la reconeix.
