Pedri trenca la teranyina del Girona i el Barça ja és campió d'hivern (0-1)

BarcelonaA mig camí, el Barça és exactament allà on vol ser, al capdamunt de la classificació i mirant pel retrovisor tots els rivals. L’equip de Xavi Hernández ha picat pedra contra un Girona lluitador com sempre, però que té una pedra a la sabata: les seves pròpies errades. Els gironins no s’arronsen davant ningú, saben cap on volen anar i com volen anar-hi, però sempre hi ha una errada defensiva que els condemna a rebre un gol. Si a Vila-real va ser l’àrbitre qui els va tallar les ales, al derbi català Pedri i companyia no han desaprofitat una errada per sumar tres punts que situen el Barça com a campió d’hivern amb un partit encara per jugar. Si el Barça segueix el seu pla, el Girona s’hi acosta.

L’equip de Xavi sap patir i sacrificar-se, en una fase de la temporada en què obté més bons resultats que no pas bon joc. Les cames dels jugadors estan cansades, no hi ha temps per descansar i no tots els jugadors són al seu màxim nivell. Com Raphinha, que continua trist. I es troba massa a faltar Lewandowski, esclar. Xavi s’hi trenca la closca, buscant l’equilibri entre no desgastar massa els jugadors intocables i encertar un equip que sigui competitiu. A Montilivi, sabia que caldria serrar les dents i patir, però va donar descans a Pedri. I només quan va sortir a jugar l’equip va créixer. Va ser ell qui va fer patir més el Girona, que pot caure però mai és arraconat. De fet, les ocasions d’un Barça vestit de groc van arribar sempre quan el Girona perdia la pilota. Quan era l’equip de Xavi qui atacava, mai trobava la manera de fer treballar Gazzaniga.

El Girona, mimetitzat amb el clima i el paisatge, estava disposat a fer passar fred al Barça. L’equip de Míchel té una bona relació amb la pilota, la vol i la cuida. Però, de tant en tant, toca adaptar-se a la realitat quan davant tens un adversari que domina aquest art millor que tu. Així que l’equip local va unir-se, solidari, en dues files defensives ben juntes on es va ofegar el talent blaugrana. El Barça va quedar atrapat a la teranyina gironina, incapaç de moure la pilota amb alegria. Míchel es cruspia peons del Barça i Xavi no aconseguia amenaçar el rei gironí. El partit era físic, d’aquells en què ningú arronsa la cama, amb Romeu i Gavi arribant tard en més d’una pilota i provocant més d’una picabaralla. El Barça no sabia com fer mal al Girona.

I mira que Xavi havia donat voltes i voltes pensant la manera de preparar el partit, tornant a refer l’equip. Encertar l’alineació de Xavi costa tant com endevinar el número de la grossa, sobretot quan envia els laterals Marcos Alonso i Kounde i dona descans a Pedri el dia que arribava als 100 partits de blaugrana. I l’absència del canari es va notar durant la primera part. Mentre Oriol Romeu ordenava la defensa d’un Girona on els jugadors que solen crear, com Riquelme, s'escarrassaven per tapar forats, el Barça s’anava frustrant. I, per acabar-ho d’adobar, Xavi va perdre Dembélé per una punxada muscular: una imatge del passat que semblava oblidada. Xavi la va encertar fent entrar Pedri, que sap esmunyir-se de rivals i trobar forats a les parets. Amb ell, el Barça va millorar una mica, però només portava perill quan el Girona perdia la pilota. Només penalitzant errors locals, el Barça mossegava. I només les errades pròpies feien patir un Girona que s'arrisca sempre, quan toca construir en defensa.

El Girona, derrotat amb el cap alt

Xavi sabia que calia reaccionar per capgirar-ho tot. I va fer entrar Jordi Alba, que seria clau en la jugada del 0-1, quan el Barça va moure de pressa la pilota que Juanpe no va saber enviar lluny, fent-la arribar al lateral. La seva centrada, per un cop, no era la millor, però els guants de Gazzaniga no van saber enxampar la pilota i Pedri va encarregar-se de ferir el Girona amb el 0-1. Havia de ser ell, el dia que sumava 100 partits, qui demostrés que si ja és prou dur viure sense Lewandowski, sense el canari ja és una tortura.

Per darrere en el marcador, el Girona va canviar de pla. Valery, Stuani i Toni Villa van entrar per liderar les càrregues ofensives d’un equip que volia regalar a l’afició que va omplir Montilivi el primer triomf a la Lliga contra un Barça que, de moment, sempre que visita Girona en torna amb les butxaques plenes. Xavi va prioritzar defensar i va fer entrar Kessie, especialista en mantenir resultats curts. I, malgrat que el Girona s'hi va esforçar, el Barça va encadenar el tercer triomf per 1 a 0. Ja n'hi ha prou, de moment, per mantenir lluny el Madrid. Al Girona, les bones intencions no van ser suficients, tot i que d'ocasions per empatar en va tenir, perquè aquest Barça continua concedint massa en defensa. Juga amb foc, però no es crema. La primera porteria a zero del Girona encara no va arribar. El derbi, de nou, va tenir accent barceloní.