Pedri trenca els esquemes fins i tot del mateix Barça

BarcelonaMés que pel que està en joc a la Lliga, amb el Reial Madrid molt destacat en la lluita, el clàssic d'aquest diumenge al Santiago Bernabéu té l'al·licient de veure en quin punt es troba la resurrecció del Barça. Amb els de Xavi Hernández classificats per als quarts de final l'Europa League i instal·lats en les quatre primeres posicions de la competició estatal, la visita a Concha Espina apareix al calendari com una prova que avaluarà les evolucions dels culers des de l'últim precedent a la Supercopa, en què els blancs van imposar-se a la pròrroga (2-3). Aquell partit a l'Aràbia Saudita va ser el primer que Pedri González va jugar a les ordres del nou entrenador després d'una llarga baixa a causa d'una lesió muscular. Tant l'interior canari com Ansu Fati, que també venia de no competir, no van fallar com a revulsius i van aportar, tot i la derrota final, el punt d'atreviment necessari per inquietar els d'Ancelotti. Ara bé, va ser el davanter hispanoguineà, que va reaparèixer amb gol, el principal rostre d'aquella victòria moral, d'aquella sensació de sortir reforçat malgrat tornar a casa amb les mans buides.

Dos mesos i set dies després d'aquell precedent, és Pedri i no Ansu el referent d'un Barça millorat pels fitxatges i la mà de Xavi. Mentre l'atacant s'esforça per ser fiable físicament després de recaure –ell vol tornar a competir en dues setmanes–, l'ex del Las Palmas es consolida a l'elit amb encara més virtuts de les que va exhibir l'any passat, el de la seva irrupció al Camp Nou. Una de les explicacions de tan rica evolució té a veure amb el que els tècnics demanen als migcampistes que no són Busquets. A diferència de Ronald Koeman, que apostava per laterals llargs i migcampistes continguts, a Xavi l'obsessiona que el seu conjunt s'instal·li en camp contrari i que els interiors trepitgin l'àrea amb freqüència, cosa que Luis Aragonés li va recomanar a ell mateix quan era futbolista. Amb aquest matís, asseguren des de Sant Joan Despí, Pedri pot enfocar el seu joc cap a la porteria oponent, assumir riscos en l'última passada i arribar més sovint a posicions de rematada, on enguany no hi ha Leo Messi com a opció de capçalera. De resultes d'aquest clic, Pedri ja suma tres gols, només un menys dels que va fer la campanya passada en més de 70 aparicions entre el Barça i la selecció. L'últim, a Turquia contra el Galatasaray, d'una factura bellíssima.

Un contracte que pot quedar caducat

"És capaç d'això i de molt més. Però jo prefereixo que tingui la seva pròpia personalitat", va dir Xavi després del compromís a Istanbul sobre Pedri, a qui vol restar pressió davant les cada cop més habituals –i més fonamentades– comparacions amb Andrés Iniesta. Fins i tot després del golàs al Galatasaray, en què el canari va aturar el temps a l'àrea amb dues fintes i una definició excel·lent, es van poder sentir paral·lelismes amb Messi que el mateix protagonista, humil de mena, va encarregar-se d'aixafar: "Comparar-me amb el Leo és una bogeria". Pedri segurament té raó, però no pot negar el seu impacte en aquest Barça creixent ni tampoc la fiabilitat física que, en contraposició a la debilitat del Messi de 19 anys, exhibeix en el seu segon curs de culer.

En aquest sentit, el fre de mà que Ricard Pruna va posar en els terminis de recuperació del jugador, juntament amb el paper dels físios per engruixir-li la musculatura, van ser fonamentals. Amb un nou xassís després de la lesió, Pedri pot explorar nous registres que, tanmateix, no va necessitar per rebre ofertes de grans d'Europa com el Bayern Munic i per firmar una renovació estratègica per al Barça fins al 30 de juny del 2026. Laporta i Alemany li van posar una clàusula de 1.000 milions per espantar altres clubs amb més diners. Mesos després, ja assumeixen que el jove interior rebrà ofertes i que caldrà actualitzar condicions. El seu rendiment l'ha convertit en el jugador blaugrana més valorat. Ja supera Frenkie de Jong al portal especialitzat Transfermarkt.

En virtut de l'acord d'ampliació recent, el canari va passar a cobrar entre 7 i 8 milions bruts anuals, unes quantitats que, degut als contractes heretats de l'anterior mandat, encara no el col·loquen en la part alta de l'escala salarial. Per això al Barça ja hi ha veus que comencen a veure que el compromís caducarà aviat si el futbolista continua rendint com rendeix. En tot cas, tant al club com a l'entorn del futbolista són conscients que ara hi ha altres prioritats, com Gavi i Araujo. Amb tot, el vestidor blaugrana veu com l'àrea esportiva també dedica esforços generosos a adquirir nous jugadors a cost zero. Un d'ells, Franck Kessié, cobrarà uns 6,5 milions nets anuals –13 bruts– entre salari fix, salari variable i prima de fitxatge. Kessié, per cert, juga de migcampista. Com Pedri.