Pedri va intentar amagar al desembre l'enèsima lesió muscular
El migcampista, far del Barça al mig del camp, reapareix contra l'Osasuna i pot ser titular diumenge al clàssic de Supercopa
BarcelonaDes que Pedri González va debutar amb el primer equip, Barça i Reial Madrid s'han enfrontat onze vegades. El migcampista canari es va guanyar ràpidament un lloc a l'onze titular, però les lesions l'han apartat massa sovint del terreny de joc. Així, tan sols ha pogut jugar sis d'aquests partits. És una època de domini madridista. Els blancs s'han endut vuit d'aquests darrers clàssics. Ara bé, de les tres victòries, dues eren amb Pedri. I, en totes dues, el seu rol va ser imprescindible. Com a la final de la Supercopa de la temporada passada (3-1), en què va marcar un gol. Va ser l'últim partit contra el Madrid que va poder disputar. Diumenge tornarà a estar disponible. Potser no com a titular, però sí com a recanvi de luxe.
"Quan Pedri apareix s'aclareix el joc. Té pausa, guarda la pilota, es gira... la seva entrada ens va ajudar moltíssim", deia dijous l'entrenador, Xavi Hernández, després de superar l'Osasuna a la semifinal. Lesionat al desembre, s'havia estat un mes de baixa per un nou problema muscular a la cuixa dreta. Tècnic i futbolista van pactar que no es forçaria la situació i que tan sols sortiria a jugar si tenia bones sensacions. El mateix dijous rebia l'alta mèdica i saltava al terreny de joc a la segona part quan el marcador era d'empat a zero. El Barça va acabar guanyant per dos gols. "Està al 100%", reblava el tècnic a la prèvia de la final. "És una peça imprescindible per a nosaltres, llàstima que no tingui continuïtat. La diferència entre jugar amb ell o sense és evident", afegeixen al vestidor.
L'historial de lesions de Pedri
La història de Pedri amb les lesions arrenca l'any del seu debut. El curs 2020-21 va jugar 73 partits, comptant-hi Lliga, Copa, Supercopa i Champions, a més de l'Eurocopa i els Jocs Olímpics. El seu cos va dir prou. Començava un calvari amb les lesions que l'han acompanyat fins avui. I que, segons els metges, continuaran condicionant la seva carrera fins al final. Des de la temporada 2021-22 fins ara –des de la primera lesió–, el Barça ha jugat 133 partits oficials. D'aquests, Pedri se n'ha perdut 71 per lesió, el 54%. Només en 62 ha estat disponible (46%).
Sempre són problemes musculars. Inicialment, a la cama esquerra, que li va fer la guitza i va fer que es perdés fins a 41 partits la temporada 2021-22. Un curs després, havent estat un espectador de luxe al Mundial –hi va ser convocat, però no hi va jugar ni un minut–, semblava que tot anava rodat, però va tornar a lesionar-se als setzens de l'Europa League. Aquesta vegada, a la cuixa dreta. Una primera lesió i una recaiguda. Quinze partits més de baixa, en total.
Aquest estiu, Pedri va fer un canvi en la preparació per mirar de posar fi d'una vegada a la plaga de lesions. Va canviar l'alimentació i el model d'entrenament. Va reforçar la musculatura, tant al tren inferior com al superior. Aquell Pedri esprimatxat passava a ser un jugador amb més presència física. Ara bé, de res va servir perquè, tot just començar, a finals d'agost, va recaure de la cuixa dreta. Es va perdre dotze partits, al novembre va reaparèixer... i al desembre va tornar a ser notícia.
Decebut per aquella nova recaiguda, Pedri va demanar al club que no fes pública la lesió. De manera extraoficial, el Barça va fer córrer que havia rebut un cop i que es tractava d'una lesió traumàtica. Però va acabar rectificant i admetent que es tractava d'un problema muscular. Segons el comunicat, se l'havia fet entrenant-se. Ara bé, la realitat era una altra. Com informava el periodista Javier Miguel a Catalunya Ràdio i ha pogut confirmar l'ARA, la lesió va ser a Mestalla. Novament a la cuixa dreta. Era la quarta vegada que li passava en menys d'un any i suposava tres partits més sense jugar.
L'exploració mèdica va determinar que la lesió era tan petita que no valia la pena que Pedri passés pel quiròfan i, per tant, es va optar pel tractament conservador. De fet, al futbolista no el sedueix gaire la possibilitat de ser intervingut. Ara bé, l'historial de lesions s'acumula i, segons asseguren els metges, arriba un punt que el múscul ja n'ha patit tantes que no hi haurà més remei que sotmetre's a cirurgia. Un cas semblant al de Sergi Roberto, que es va haver d'operar per poder continuar la carrera de futbolista professional.