Dani Olmo es cruspeix l'Espanyol en el retorn del derbi a Montjuïc

BarcelonaVeure jugar el Barça de Hansi Flick s'ha convertit en una de les activitats més divertides i reparadores de la setmana, malgrat que, en el derbi, la gasolina i les idees dels blaugranes s'han quedat només a la primera meitat. Després d'obsequiar tots els seus seguidors amb una de les millors setmanes de futbol dels últims anys, amb dues golejades balsàmiques contra el Bayern i el Reial Madrid, el Barça també ha sigut el botxí de l'Espanyol (3-1).

El dia que Dani Olmo tornava a ser titular, un mes i mig després, el terrassenc ha regalat a l'afició un doblet signat a la primera meitat, i rematat amb una diana, novament de vaselina, del capità Raphinha. Una jornada més, el Barça segueix reforçant el seu lideratge. La distància amb el Reial Madrid ja és de nou punts, amb els blancs amb un partit menys perquè s'ha ajornat la seva visita a Mestalla per la tragèdia de la DANA.

Malgrat que Hansi Flick i Manolo González, com molts altres entrenadors, haurien preferit no jugar aquest cap de setmana, el partit a Montjuïc s'ha iniciat a l'hora prevista i després de fins a tres homenatges –a Aitana Bonamatí, per la Pilota d'Or; a Lamine Yamal, pel trofeu Kopa, i a Robert Lewandowski, per haver estat guardonat com el millor futbolista de la Lliga el mes d'octubre– i un sentit minut de silenci per les víctimes de la DANA. No era un bon dia per al futbol, però amb el xiulet inicial els futbolistes han sortit a fer la seva feina en un derbi que ben aviat s'ha començat a tenyir de blaugrana davant un Espanyol que a la segona meitat ha tret l'orgull.

Els primers 45 minuts han servit per veure la nova, extraordinària i meravellosa quotidianitat del Barça de Flick. És una delícia veure els jugadors blaugranes tocar i tocar la pilota amb ritme, amb idea, d'aquí cap allà, però sempre amb una intenció clara: conduir-la cap a l'àrea rival. En aquest context brillen especialment Pedri, Casadó i Dani Olmo. Els tres migcampistes orienten i comanden el joc amb la seva visió privilegiada per filtrar passades entre línies i amb els seus controls, delicats, que permeten generar avantatges i desorientar els rivals, cansats de perseguir ombres i de córrer darrere la pilota amb la llengua fora. A cada cop de maluc de Pedri, com si fos un ballarí, a cada retall de Casadó per orientar la pilota o cada vegada que Olmo aixeca el cap, els defenses contraris tremolen i només els queda rendir-se a l'evidència.

Comença el recital de Dani Olmo

L'Espanyol, conscient de les seves limitacions davant d'un Barça entestat en no baixar del núvol, ha intentat sortir ordenat, amb les línies molt juntes i buscant ser solidari en defensa. No serviria de res, perquè en poc més de cinc minuts, els blaugranes ja començaven a trobar les escletxes per les quals fer-los mal. A set minuts de començar, entre Lewandowski, Lamine Yamal i Héctor Fort –titular en substitució de Koundé– ja havien cuinat una jugada culminada amb una rematada de cap d'Olmo per damunt del travesser.

Era només l'avantsala de tot el que vindria a continuació, perquè el Barça de Flick ja ha demostrat que, quan la màquina comença a estar greixada, no té aturador. En els dos minuts següents, Lamine Yamal i Olmo, de nou, ja estaven començant a escalfar les mans de Joan García, el millor actiu de l'Espanyol, amb dos xuts des de la frontal.

No costava gaire endevinar que el primer gol del Barça era a prop i, amb el batec cada cop més accelerat d'una afició amb ganes de derbi malgra, ha arribat una connexió preciosa entre el jove extrem de Rocafonda i l'atacant terrassenc. Tots dos tenien ganes de rock'n'roll i Olmo ha definit a la perfecció una assistència privilegiada de Lamine Yamal.

El Barça de Flick també es permet un descans

Tot rutllava en el conjunt barceloní sota la batuta de Flick, entrenador d'ulls blaus cristal·lins i de somriure quasi permanent que només amb un grapat de setmanes i partits ha canviat la cara d'aquest Barça. La diana d'Olmo ha anat seguida d'una nova picada a l'espai de l'incansable Raphinha deu minuts després del primer de l'ex del Leipzig, que signaria el seu doblet amb un gran xut des de la frontal. Abans, Jofre Carreras s'havia besat l'escut per celebrar un gol anul·lat per fora de joc. Després de la revisió del VAR, l'afició blaugrana l'homenatjaria amb crits burlescos.

La mateixa (mala) sort viuria Tejero a la segona meitat, amb una diana blanc-i-blava novament anul·lada per fora de joc després de la revisió. Qui ha posat una mica de por al cos del Barça i ha rescabalat l'orgull de l'Espanyol ha sigut Javi Puado, amb el 3-1. Abans, Iñaki Peña , ja li havia negat el gol al davanter del planter blanc-i-blau amb una gran aturada. Amb els canvis –especialment el de Casadó– s'ha vist un Barça desconnectat i imprecís, tot i que hauria pogut sumar un gol més, però aquest cop qui estava en fora de joc era Ansu. El Barça de Flick també té dret a prendre's un descans.