La partida de Nico és als Estats Units

BarcelonaEl mercat de fitxatges del Barça està condicionat per dues realitats paral·leles. D'una banda, la planificació esportiva que havien imaginat des de feia mesos Jordi Cruyff i Mateu Alemany. I de l'altra, i la més important, la capacitat del club de poder dur a terme aquests moviments, condicionat per la situació econòmica. Per això, a mitjans de juny, encara no s'ha oficialitzat cap fitxatge –malgrat que ja estan aparaulats, entre d'altres, els d'Andreas Christensen i Franck Kessié– i tan sols s'han pogut concretar dues renovacions, les d'Araujo i Sergi Roberto. Els telèfons treuen fum i als despatxos es treballa contra rellotge, amb dos fronts oberts: aconseguir diners per tancar els comptes en positiu i eixamplar el límit salarial per reforçar-se i tenir una plantilla de garanties.

La situació del Barça és tan crítica com pública, i malgrat els intents del president Joan Laporta de vendre un discurs optimista, sempre apareixen comentaris com els de Javier Tebas –president de la Lliga– posant aigua al vi i recordant com de fotut està el conjunt blaugrana. En aquest aiguabarreig, les negociacions per comprar, traspassar o renovar futbolistes tendeixen a acabar amb punt mort. I a vegades apareixen noms sobre la taula que no són els que desitjarien al Camp Nou. Un exemple és el de Nico González.

Nico té fitxa del primer equip des del gener

El migcampista del planter, fill del mític jugador Fran González (Deportivo), ha estat una de les sorpreses positives d'aquesta temporada. Koeman li va obrir les portes del primer equip i Xavi li va donar continuïtat, fins al punt que al gener deixava de tenir fitxa del B per passar a ser un jugador dels grans. Amb 20 anys, i en la temporada del seu debut, ha disputat 37 partits i ha marcat dos gols. Unes xifres que no han passat desapercebudes per molts clubs. Un d'ells, el València.

Fins ara, la postura del Barça ha estat taxativa: "Nico no es ven". De la mateixa manera que el club ha acceptat vendre jugadors del Barça B com Jutglà, que no s'ha pogut consolidar al Camp Nou, en el cas del migcampista gallec creuen que sí que té recorregut al primer equip. "És un jugador que ens interessa, tot i que encara està en procés de formació", expliquen des de la Ciutat Esportiva. Nico té contracte fins al 2024 i una clàusula prohibitiva de 500 milions.

"Nico es quedarà perquè el Barça no el vol vendre", confirmava aquesta setmana Jorge Mendes, l'agent del futbolista, que es va reunir amb la cúpula esportiva blaugrana al famós restaurant Via Veneto de Barcelona. Això vol dir, si no hi ha un gir de guió radical, que Nico tornarà a la disciplina blaugrana el 4 de juliol, el dia que s'acaben les vacances per als futbolistes blaugranes que no han tingut compromisos internacionals. La previsió és que faci l'estada nord-americana, que servirà també de revàlida per al jugador. En funció del seu rendiment, i de si convenç Xavi que pot tenir un rol protagonista, es quedarà al Camp Nou. En cas contrari, se li buscaria una cessió. "Ara mateix no se'l veu com a titular. Però no és el mateix ser el quart migcampista que tenir tres o quatre suplents per davant", admeten des dels despatxos.

Nico té molta competència al mig del camp del Barça

No és una resposta casual. Serà un any amb competència al mig del camp. A l'espera de resoldre el futur de Riqui, jugador que no compta per a l'entrenador, i de Frenkie de Jong, que està a l'aparador, el Barça pot tenir overbooking de futbolistes: a més d'ells dos, té Sergio Busquets, Pedri, Gavi, Nico i fins i tot Sergi Roberto. I a aquests s'hi afegeix Kessié, una nova incorporació que s'oficialitzarà els pròxims dies.

"El més important és que un jugador en formació tingui minuts. Ara mateix no es pot garantir que en tingui. Veurem després de l'estiu", apunten des del vestidor, on insisteixen que "compten" amb ell. Nico, que va arribar a La Masia amb 11 anys, també vol quedar-se. Tot dependrà de la pretemporada (i de si Laporta troba finalment les palanques econòmiques).