Oriol Romeu, l'amic de tots que el Barça ha fitxat per rellevar Busquets

BarcelonaOriol Romeu és el nou pivot del Barça. El futbolista d’Ulldecona, pilar del Girona aquesta última temporada, torna al conjunt blaugrana 12 anys després. Ha signat per tres temporades amb 400 milions de clàusula de rescissió. Entremig ha tingut experiències al València i a l’Stuttgart i ha acumulat més de 200 partits a la Premier League amb el Chelsea i el Southampton. Farà 32 anys a finals de setembre i arriba per ocupar el buit que deixa Sergio Busquets. No serà una tasca precisament fàcil i qualsevol comparació serà odiosa, tot i que Romeu podria ser valuós per al funcionament col·lectiu de l’equip. De quina manera?

D’entrada, s'ha de mencionar una de les característiques que Xavi havia assenyalat a l’hora de dibuixar el retrat robot del nou migcampista: que guanyi duels. Oriol Romeu en guanya. Ho fa per fortalesa física, agressivitat i contundència, però sobretot per col·locació i experiència. En aquest sentit, té una bona percepció del seu entorn i acostuma a interpretar bé quan pot saltar a pressionar (perquè té l’esquena protegida) i quan és més recomanable que guardi la posició. Aquesta és una de les coses que Xavi no veu en Nico González, motiu pel qual no acaba de creure en ell com a pivot. 

Amb pilota, Oriol Romeu pot col·laborar en la sortida des del darrere. S’ubica bé al camp i això fa que sovint tingui temps i espai quan rep la pilota. Aquí, a l’hora de pensar i executar la següent acció, el nou pivot del Barça no exhibirà la mateixa agilitat mental que el seu antecessor. Tampoc trobarà els mateixos recursos tècnics, sobretot en camp contrari i en espais reduïts. Pel que fa al plantejament tàctic, el fitxatge de Romeu permet a Xavi tenir un pivot rigorós posicionalment. 

Aquest rol és molt important per tal que els altres migcampistes puguin expressar la seva naturalesa futbolística amb més tranquil·litat. Sobretot, Frenkie de Jong. No és recomanable que el neerlandès sigui un pivot únic en el sistema de Xavi. De Jong s’estima més anar a buscar la pilota ben a prop del company que la té i així sentir-se protagonista de tota la seqüència ofensiva en lloc de practicar un futbol més calmat posicionalment. Escola Ajax. Encara que no ho sembli, ben diferent del joc de posició del Barça. 

Oriol Romeu permet a Xavi mantenir el sistema

Així doncs, el nou fitxatge permetrà l’opció de seguir apostant pel sistema amb el qual Xavi va acabar la temporada: dos jugadors a l’arrel del mig del camp i dos interiors més amunt. Com a migcampistes de base, el tècnic tindrà les principals alternatives de Romeu i De Jong (el neerlandès sempre amb companyia per poder volar) i, fins i tot, de Gündoğan. L’exjugador del City, un interior amb capacitat d’arribada i un gran timing trepitjant l’àrea, també podria fer de pivot, acompanyant Romeu o De Jong en funció del partit i del rival. Si Gündoğan juga amb Romeu és probable que pugui mantenir cert impacte numèric en l’últim terç. Si ho fa amb De Jong, en canvi, segurament serà l’encarregat de fer un rol més posicional perquè el neerlandès pugui galopar i conduir. L’estat de forma de cadascú i l’exigència o el perfil del rival determinaran la parella de pivots.

Si Xavi recupera el clàssic 4-3-3 amb tres migcampistes i dos extrems, Oriol Romeu podria actuar com a únic quatre (aquesta posició es diu cinc a l’Argentina i sis a Alemanya, per exemple, però a Can Barça és el quatre). Romeu no serà Busquets i segurament no sabrà trobar les connexions amb els interiors amb la mateixa agilitat i lucidesa que el de Badia, però també té sentit pensar que la seva intel·ligència (personal i futbolística), la seva maduresa i l’entesa que té del joc procuraran una bona harmonia amb la resta de companys.