L'operació blindatge que el Barça prepara per a Lamine Yamal
El mataroní, que és menor d'edat, ja és el jugador més important de la plantilla blaugrana
BarcelonaEl cinc de cinc (i quinze de quinze) del Barça en aquest inici de Lliga també pot aplicar-se a Lamine Yamal Nasraoui Ebana. Erigit, ja sense cap discussió, en el primer far de la institució blaugrana, l'extrem mataroní ha participat de forma decisiva, sigui amb gols o amb assistències, en els cinc partits oficials disputats fins al moment. A Mestalla va habilitar Robert Lewandowski perquè igualés l'enfrontament. A casa, contra l'Athletic, va obrir un treballat triomf. A Vallecas va regalar el gol victoriós a Dani Olmo. En l'exhibició davant del Valladolid va assistir dues vegades. I a Girona va convertir un doblet en només vuit minuts. Ha participat en un total de set gols, cosa que no pot dir cap jugador de la Lliga, i res no indica que la ratxa s'aturarà pròximament. No és un talent efímer, el que té Hansi Flick a disposició.
De fet, i malgrat que les comparacions no ajuden, es pot afirmar sense cap rubor que Lamine Yamal, que tot just acaba de fer 17 anys, supera el primer Leo Messi tant en números com en fiabilitat física. Nasraoui acumula 56 participacions i 10 gols a Primera Divisió. A la seva edat, l'astre argentí, del qual ja s'albiraven meravelles, només havia tingut nou estones i havia marcat un gol a passada de Ronaldinho en un partit fàcil contra l'Albacete (temporada 2004-2005). La seva explosió arribaria dos exercicis més tard, amb 19 anys, ja major d'edat. La resta és història, i el nou prodigi blaugrana tot just està escrivint els primers capítols de la seva en un univers que crema ídols a la mateixa velocitat que els fabrica. Que li preguntin, si no, a Ansu Fati, que fa tres anys que intenta revertir l'apel·latiu de joguina trencada.
Sigui com sigui, el present mana i Lamine Yamal és el millor atacant del Barça, i també s'ha convertit en el principal reclam comercial del club. Per això a les oficines blaugranes són molt conscients que cal actualitzar les seves condicions salarials a curt termini. Tot i que l'extrem català va firmar l'octubre del 2023 el seu primer contracte milionari amb edat de juvenil de primer any, les quantitats que té pactades no quadren amb el seu valor de mercat, que en 13 mesos ha passat dels 25 als 120 milions d'euros. Amb contracte fins al 30 de juny del 2026, que era el màxim al qual podia aspirar el club tenint en compte la normativa de contractació de menors d'edat, el sou brut del futbolista amb prou feines arriba als 1,5 milions. És una desena part del que Ilkay Gundogan ha deixat de cobrar amb la seva marxa al City.
Tornar a la 1:1 és prioritari per retenir Lamine Yamal
El pla del Barça és apujar les quantitats aquesta mateixa temporada sense que calgui reflectir-les en el fair play financer, un escull que està salvat aquest exercici perquè Lamine Yamal procedeix del futbol formatiu i el seu valor s'ha multiplicat fa poc. Va passar el mateix amb Alejandro Balde o Gavi, per posar exemples recents. La cosa, però, haurà de canviar l'estiu que ve, quan l'atacant de Rocafonda entrarà a la majoria d'edat i, per tant, estarà en disposició de rubricar un contracte de sènior sense un topall de tres anys de durada. L'excel·lent relació de Joan Laporta i Deco amb el seu poderós agent, Jorge Mendes, serà un punt a favor per resoldre una negociació que començarà aviat. Però més important que aquest detall serà que el Barça tingui per fi resolt el límit salarial. I no només per registrar el nou acord del 19 blaugrana, sinó per poder aspirar a fitxatges com el de Nico Williams, gran amic de la nova estrella emergent que s'ha hagut de quedar un any més a Bilbao.
Tornar a la cloquejada 1:1 del fair play implica omplir el forat negre de Barça Vision i mantenir l'austeritat en la despesa perquè els ingressos ordinaris del club, amb el Camp Nou en obres, no tenen massa marge de creixement. Si l'objectiu de tornar a la normalitat es compleix abans de l'estiu, el primer objectiu serà blindar Lamine Yamal fins al 2030. Però la cua de renovacions no s'acabarà aquí, ja que Pedri i Ronald Araujo, per exemple, de tant en tant recorden que se'ls va prometre una millora quan l'economia ho permetés. N'hi haurà per a tothom? La resposta, en els pròxims mesos.