Oier Olazábal: "Vaig quedar-me amb l'espina, vaig estar-hi molt a prop"

BarcelonaVa ser al Barça des del 2007 fins al 2014, però només va disputar dos partits amb el primer equip. Se sent més seu el Miniestadi que el Camp Nou, tot i que de Barcelona va endur-se una manera d'interpretar el joc que l'acompanya en la seva lluita per seguir a l'elit. La trucada és fluida i només s'atura en dos punts: per parlar de Víctor Valdés i de la poca sort que va tenir com a culer.

Enfrontar-se al Barça després de Nadal és un bon moment?

En aquesta mena de partits, no saps mai quan és el millor moment. Pot sortir de moltes maneres, però jugar contra el Barça és molt difícil. Ells estan en un bon moment, però nosaltres també arribem bé. Després de vacances, la gent ha tornat amb compromís. Confiem a treure'n alguna cosa.

Defensivament, l'equip està fort fora de casa. Potser us està faltant gol?

Aquest any estem més còmodes a fora que a casa, potser també perquè els rivals, quan juguen de locals, van més a l'atac i ens deixen més espais al contracop, i nosaltres som un equip que aprofitem bé aquestes situacions. El Barça atacarà moltíssim, i la qüestió serà que, quan tinguem la pilota, tinguem també tranquil·litat per no regalar-la de seguida, que és el que acostuma a passar contra equips que et dominen molt de temps. Estàs cansat i després et costa fer dues passades.

Sota pals, com s'ajuda en aquests casos?

El porter ha de treballar molt l'aspecte psicològic. No només val dient les típiques frases de "Vinga, va, som-hi!", sinó que has de veure com està cada jugador i fer-li fins i tot alguna broma per animar-lo. Li pot anar bé, perquè està patint, creu que no pot més… Mirem d'animar-lo, tot i que nosaltres ja en tenim prou amb la nostra part.

Transmets més aviat serietat. Ets de la broma?

No sé si soc de fer bromes, però sí que crec que la psicologia és important. A la porteria has de donar moltes ordres i potser tens un defensa que està aclaparat i li has de dir alguna cosa que el relaxi. Són coses que faig, perquè també m'agrada que les facin amb mi en els moments de tensió, sempre que després sàpigues tornar a estar concentrat.

¿Aquesta actitud t'ha ajudat durant les suplències? No eres titular al Llevant fins a la jornada 12…

Jo sempre he entrenat bé, però és l'entrenador qui decideix. I contra el Las Palmas, l'equip estava en una mala ratxa, no aconseguíem guanyar. Amb pilota estàvem patint molt i l'entrenador volia que la tinguéssim més, perquè l'estàvem regalant. Vam malinterpretar la necessitat de defensar fort posant-nos molt enrere, i va haver-hi partits que estàvem tan enfonsats que després recuperàvem i ens costava molt fer tres passades i arribar a dalt amb claredat. Vam guanyar al Las Palmas i…

I heu deixat tres cops la porteria a zero.

Fent tants pocs gols com fem, és importantíssim que rendibilitzem bé els recursos. És vital que arribem vius a tots els finals de partit.

És curiós que es triï un porter per fer un canvi ofensiu en l'equip. Té a veure amb el teu pas pel Barça?

Des de Guardiola, el porter ha hagut d'adaptar-se i participar més. Sempre depèn del que vulgui l'entrenador, n'hi ha que no volen que es jugui des del darrere. Nosaltres estàvem en una mala dinàmica amb pilota i vam intentar canviar-la, obrint més els centrals, fent baixar el pivot per sortir… Si ens pressionaven home a home, no ens la jugàvem com sí que hauríem fet al Barça. És clar que el que vaig aprendre a Barcelona em dona més recursos per quan l'entrenador et demana alguna cosa més per iniciar el joc des del darrere.

Avui a l'altra porteria hi haurà Ter Stegen. ¿És el porter que interpreta més bé el joc i que juga més bé amb els peus?

Sí. És una barbaritat el que fa. Si parlem del joc amb els peus, la gent sempre pensa en el control i la passada, però la lectura de joc és importantíssima. Veu molt ràpidament la jugada, quan controla ja ha vist qui és l'home lliure i qui li està venint a pressionar. Que et vagin home a home i no et salti ningú, de vegades t'aclapara una mica, i ell té molta tranquil·litat, es queda la pilota i fins i tot busca fixar un adversari o busca l'última línia per deixar de cara. Té moltíssims recursos, fa bons controls, colpeja bé amb les dues cames… No té cama dolenta, li toqui amb la que li toqui, és precís i dona una sortida que és espectacular.

Ser porter-jugador va néixer molt amb Víctor Valdés, que ara es retira. Quins records en guardes, d'ell?

Li tinc molt de respecte i sempre li he tingut gran admiració. Vaig poder gaudir-ne molt de temps. El seu caràcter ha sigut el que més m'ha impressionat. Durant dues temporades va ser el millor porter del moment, estava en el millor moment de la seva carrera. Era molt complet amb els peus, era agressiu, tenia molt de caràcter. Li arribaven dues vegades i totes dues les parava. Ara diu que ho deixa, és una pena, sempre he gaudit del seu joc i m'ha semblat un tio molt curiós, peculiar.

Hi has anat parlant? Quan va marxar o durant la lesió, per exemple?

No, en cap moment. Sé que amb les lesions ho va passar malament, va tallar el contacte amb gent que era amiga seva… Al final tots tenim una baixada. Era un any important per a ell perquè venia el Mundial i pintava que havia de ser titular per davant de Casillas, i la lesió li va frustrar el final de carrera tan bo que hauria pogut tenir.

Des de la distància, com estàs veient l'evolució del Barça i quina responsabilitat dones a la manera com els rivals li estan jugant?

Amb Guardiola va començar un sistema de l'atac mitjançant la possessió. Cada entrenador té la seva filosofia, i n'hi ha que et diuen que és important. Jo soc dels que creu que ho és, perquè de vegades veus un partit per la televisió i et pot fer la sensació que l'equip està defensant i està còmode, però tu ets al camp i l'equip està patint perquè està corrent darrere de la pilota, i això desgasta molt mentalment. I quan tens la pilota per ser directe i anar cap a porteria, mines molt el rival. Amb Luis Enrique potser l'equip va haver-se d'adaptar una mica, els rivals semblava que t'esperaven, et treien espais interiors i et deixaven només les bandes i, com que el Barça no té jugadors poderosos per al joc aeri, no acabaven de rematar les accions, i per això variava una mica la manera de jugar. Però la base és sempre la mateixa.

Parles moltíssim de joc. Seràs el pròxim Unzué? T'agradaria ser entrenador?

No ho tinc gaire clar. M'agrada molt el tema tàctic, però el futbol desgasta molt i ara mateix no m'hi veig. En el futur, no se sap. Amb el Juan Carlos vam tenir relació en els meus anys allà, i quan es posava a parlar de sistemes i tàctiques, s'hi podia estar hores. En això és un malalt.

La zona de baix està implicant molts equips i tots s'han posat les piles. Reforços al mercat d'hivern, canvis d'entrenador i de dinàmica… Sortirà cara la permanència.

Som conscients que serà una lluita duríssima. Al principi vam començar molt bé, però ens vam anar desinflant una mica. Hi ha hagut partits que se'ns han escapat per petits detalls, i a Primera qualsevol cosa marca la diferència. Hem tingut ocasions clares amb 0-0 o 1-1, i hem perdonat, i dos punts d'aquí i d'allà ens haurien donat una tranquil·litat que ara mateix no tenim. Serà difícil. Ara toca venir a jugar amb el Barça, després vindrà el Celta. Anirem a la segona volta sobre la marca, 18 punts, intentarem arribar als 20 per acabar la temporada al voltant dels 40, que és l'objectiu.

Sereu el primer que guanyareu el Barça?

Tant de bo. Anem mentalitzats a intentar treure'n alguna cosa. No podem anar a passejar-nos, sabem que tocarà patir molt, córrer molt i tenir una mica de la sort que cal en aquests partits. Ho intentarem.

Has vist golejades com a visitant al Camp Nou, però a la banqueta. Esperes alguna cosa de l'afició?

No. Al final vaig debutar en Copa i a la Lliga, però la gent no em va veure al primer nivell com a porter del Barça. Em coneixen més pel Barça B que pel primer equip. Tampoc m'espero aplaudiments ni res.

Potser destapar-te? Que algú pensi que va marxar un molt bon porter que no van arribar a veure?

Tant de bo. Sempre em quedo amb aquesta espina. Vaig estar-hi molts anys, vaig esforçar-me moltíssim, vaig quedar-m'hi molt a prop. Va ser una experiència molt bonica, però al final, són petits detalls. Hauria pogut tenir una lesió, haver debutat o no… Són coses que no pots controlar. Jo vaig fer tot el possible, em quedo amb això. He sortit fora i fa uns quants anys que lluito. Estic content del que vaig viure, i ara, a aprofitar el moment en què estic.