És oficial: el Barça ja deu tres vegades més diners dels que genera en un any

BarcelonaEl Barça ha fet oficial aquest dilluns l'acord de finançament per a la reforma integral del Camp Nou. Són 1.450 milions d'euros en tres trams per cobrir una de les mancances històriques de l'entitat, que ja fa nou anys que va aprovar via referèndum el projecte Espai Barça i només ha pogut inaugurar l'estadi Johan Cruyff. Ara, amb Joan Laporta a la presidència, la junta té entre cella i cella dur a terme el projecte patrimonial més important del club, que és ressituar el seu camp de futbol entre els millors del món amb una ampliació d'aforament, la cobertura de totes les localitats, més zones vip, la modernització de la façana i l'adequació dels voltants, entre altres coses. Del Palau Blaugrana no hi ha notícies.

Les obres al Camp Nou començaran al juny, quan acabi la temporada actual, i provocaran que el primer equip de futbol jugui de local a l'Estadi Olímpic Lluís Companys com a mínim fins a finals del 2024. La previsió és que el Camp Nou reobri al públic a mitjans de la campanya 2024-2025 i que els treballs estiguin acabats la primavera del 2026. La constructora turca Limak serà l'encarregada de fer realitat el nou estadi, que tindrà 105.000 cadires i, a ple rendiment, promet uns ingressos anuals de 247 milions, segons la previsió de la companyia nord-americana Legends. És força més del que es va facturar el curs 2018-2019, el més prolífic de la història del Barça en aquest aspecte. Una tendència que confirma l'aposta decidida del club per seguir monetitzant el consum presencial de futbol.

Aquest augment d'ingressos vinculat a l'explotació del Camp Nou serà l'única garantia que el Barça brindarà per retornar els gairebé 1.450 milions que ha aixecat per pagar la reforma de l'estadi. El tracte, gestionat per Goldman Sachs i JP Morgan, està estructurat en tres trams. El primer és de 500 milions de crèdit bancari i 100 d'inversors que serviran, d'entrada, per eixugar el préstec pont que Goldman va concedir fa uns mesos a l'entitat perquè fes la demolició parcial del gol sud de l'estadi, entre altres coses. El segon és una emissió de bons de 500 milions a inversors, i el tercer, 400 milions més d'inversors (en total, en participen 20). L'ARA pot confirmar les xifres avançades per RAC1.

"Els venciments són a 5, 7, 9, 20 i 24 anys amb una estructura flexible", diu el comunicat del club en relació amb els terminis de retorn. La previsió de l'actual junta és que els diners es tornin només amb l'activitat del Camp Nou. Són 1.450 milions de deute sense comptar els interessos, que podrien suposar 600 milions més (5,5% de mitjana).

L'impacte negatiu del cas Negreira

L'acord es va signar fa uns dies malgrat els dubtes que hi havia a la junta del Barça: hi havia directius que volien congelar l'Espai Barça i esperar un moment millor per rubricar una operació de crèdit tan important. Aquest sector prudent argumentava que el context financer era massa exigent per la pujada dels tipus d'interès i l'impacte reputacional del cas Negreira, dues variables que han encarit l'acord amb Goldman i JP Morgan fins a situar-lo en un interès mitjà del 5,5% (el del Madrid per al nou Bernabéu és del 2,5%). Finalment, però, el criteri de Laporta i el seu cercle s'ha imposat i les obres començaran aquest estiu amb el consegüent exili a Montjuïc.

El finançament s'ha tancat i anunciat amb el club obligat a vendre patrimoni (les palanques) per quadrar el seu balanç ordinari. I és que en l'últim pressupost aprovat en assemblea, els ingressos ordinaris pugen fins als 855 milions, mentre que la despesa se situa en els 981. Malgrat aquesta preocupant fotografia, agreujada per l'eliminació prematura a la Champions, el Barça s'embarca en l'operació de crèdit més important i arriscada de la seva centenària història. Amb l'acord de l'Espai Barça i altres compromisos preexistents, el club té un deute superior a tres cops l'import que el seu negoci genera en tot un any: més de 2.800 milions. Amb tot, Laporta insisteix: "El model de propietat no corre perill".