Els números del Barça: deures, oportunitats i solucions

BarcelonaEl Barça pateix, des de fa uns quants anys, la crisi econòmica més greu de la seva època contemporània. Des del 2017, el club ha perdut gairebé 1.200 milions d'euros en el seu negoci ordinari, excloent guanys per la venda de jugadors i beneficis extraordinaris.

Aquest dèficit monstruós, combinat amb el deute més elevat del món de l'esport, ha obligat la institució a anticipar ingressos futurs (com la cessió dels drets de televisió per 25 anys a raó de 45 milions d'euros anuals), a vendre o renunciar a part del seu patrimoni (com Messi i Barça Studios, la divisió digital) i a endeutar-se encara més.

Aquesta situació ha generat un descobert estructural en la generació de caixa, essencial per poder retornar el deute i, al mateix temps, invertir, fent que any rere any el club es trobi en el mateix punt inicial d'aquest cercle viciós.

Com podem explicar als no experts els comptes del club que s'han d'aprovar la setmana vinent?

1. Termes generals: Els comptes anuals formulats per la junta directiva reflecteixen clarament la gravetat de la situació estructural del club, evidencien la nefasta herència rebuda i els errors derivats d'apostes arriscades com el fallit cas Barça Studios. Però, alhora, hi apareixen brots verds que fan albirar una llum al final del malson econòmic que travessa l'entitat, que, això sí, demanen un cop de timó urgent en el model de gestió.
2. Advertència: Per primera vegada en 14 anys, els auditors han emès una excepció relacionada amb la posada en equivalència del valor del 51% que el club tenia a Bridgeburg Invest S.L. (coneguda com a Barça Studios). Aquesta valoració, xifrada en 208 milions, ha estat qüestionada pels auditors per l'impagament d'alguns socis de l'empresa. L'auditor considera que no es pot mantenir aquest valor, fet que podria obligar la junta directiva a tornar a formular els comptes.
3. Solvència: El club pateix un patrimoni net negatiu (actius menys passius) de 94 milions d'euros. Aquesta situació, per a qualsevol altra empresa, seria crítica i insostenible. No obstant això, en el cas del Barça, aquesta realitat no és així per tres raons: els jugadors de La Masia, amb un valor incalculable, no estan comptabilitzats com a actius; el valor de la marca, que li permet obtenir finançament malgrat la seva situació financera delicada, i la seva capacitat pràcticament il·limitada per generar ingressos.
4. Resultat de l’exercici: El Barça ha incomplert el pressupost perquè ha perdut 91 milions, penalitzat pels impagaments a Barça Studios. Tot i això, ha generat un resultat d'explotació positiu de 12 milions, fruit del benefici per la venda de jugadors en 81 milions, un fet que no es pot mantenir en el futur perquè el Barça, a la recerca dels millors jugadors del món, sempre escassos, no pot dependre mai d'aquesta partida per al seu negoci ordinari.
5. Ingressos: El club ha patit l'exili a Montjuïc. Tant el taquillatge com el museu i la botiga han patit un descens de més de 90 milions bruts. La bona notícia és el comportament comercial en general, capitanejat per BLM (la venda al detall d'articles del club), La Masia comercial, que amb 107 milions d'ingressos li genera un avantatge competitiu respecte a la competència dels clubs-estat. Els plans de creixement de BLM, el futur contracte amb Nike i la tornada al Camp Nou presagien un escenari estable en aquest sentit.
6. Despeses: Tot i estar excedit en el límit salarial, el club ha reduït molt considerablement el cost de la plantilla fruit del venciment de molts contractes heretats, de l'estricte control econòmic de la Lliga i d'una bona gestió en aquest àmbit. El club continua, però, amb una despesa no esportiva molt elevada i necessita continuar remant.
7. Deute: Esdevé la principal debilitat de la institució: 2.700 milions de deute brut incloent-hi l'Espai Barça, que són 2.200 milions descomptant la tresoreria. Els venciments es preveuen impagables si el club no és capaç de capgirar la situació i començar a generar beneficis i molta caixa lliure.

Hi ha sortida a aquesta situació sense posar en risc el model de propietat? Sens dubte, però el temps s’esgota.

A l’espera de la tornada al nou Camp Nou, que haurà de generar ingressos addicionals més enllà de la devolució del deute i els interessos, el club necessita:

a) Encertar en la seva política esportiva, mantenint l'aposta per La Masia.

b) Capgirar el model de gestió del negoci.

c) Aplicar mesures immediates com reestructurar el deute, aprofitant la conjuntura econòmica actual (tot i que ja anem tard), millorant els tipus d'interès i els terminis per generar caixa. Així mateix, potenciar la part digital, convertint-la en un pilar fonamental per multiplicar la relació amb els socis i fans arreu del món, amb un impacte transversal en altres àrees del negoci i, al mateix temps, revertir el valor d'aquest actiu en el balanç.

Marc Ciria és financer, soci fundador i president executiu de Diagonal Asset Management (SGIIC), una societat gestora regulada per la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV). Soci del FC Barcelona.

Iván Cabeza és economista, soci fundador de Laudem Partners i professor a la Facultat d’Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona (UB). Soci del FC Barcelona.