La nova vida d'Iñaki Peña sota pals amb Hansi Flick

Barcelona"Pots haver fet un partidàs, estar guanyant 3-0... però si encaixes un gol al darrer minut, en un córner en què no tens res a fer... ja marxaràs a casa amb una sensació agredolça. Així és la vida del porter". Aquesta declaració, en conversa amb l'ARA, surt del cor de la Ciutat Esportiva. Si per als davanters marcar gols és la seva benzina, per als porters ho és deixar la porteria a zero. És una posició sovint subjecta a les crítiques i, en un equip com el Barça, reservada per als millors del món. "Que durant molts anys Víctor Valdés fos el porter titular i Iker Casillas ho fos del Madrid, dos porters de la casa, és una anomalia. Els millors clubs fitxen els millors porters", resol la mateixa font. Els números 1 del conjunt blaugrana i del club blanc actualment són propietat de Ter Stegen i de Thibaut Courtois.

Per això, tot i tenir 25 anys i conviure amb el rol de suplent, Iñaki Peña sap el valor –i la responsabilitat– que suposa defensar la porteria del Barça després de la baixa de llarga durada de Ter Stegen. El curs passat també va ser titular durant tres mesos, en què va disputar 17 partits, per una lesió lumbar de l'alemany. L'alacantí va començar amb actuacions solvents –especialment contra l'Atlètic de Madrid amb una aturada decisiva a un xut de falta de Memphis Depay en els darrers minuts–, però la baixada general de l'equip el va convertir en el flanc de moltes crítiques. "Sap controlar les emocions. No és d'expressar-les gaire. També quan les coses li van bé. Després de deixar la porteria a zero al Bernabéu, estava tan tranquil com si res. És una virtut tenir aquest caràcter amb la seva feina", resolen des del vestidor.

En el 0-4 contra el Reial Madrid, Iñaki Peña va fer el seu millor partit, però també hi havia coses a millorar. "Quan la confiança està alta, és més fàcil corregir coses". Quines són aquestes coses? "El posicionament, la distància respecte de la pilota, estar equilibrat...", paràmetres clau en el rol del porter. Abans de l'arribada de Víctor Valdés, els porters recorrien una mitjana de 5,5 quilòmetres per partit al Barça. Amb Valdés es va baixar als 4,8 km. Per què? "Això, per a un porter, implica estar més pausat i més equilibrat i, per tant, menys estressat a l'hora de prendre decisions". Però amb Hansi Flick i la línia defensiva tan avançada que planteja, la mitjana ha tornat a pujar.

Malgrat que a l'aficionat li pugui semblar que a Iñaki Peña li costa sortir de sota pals, l'alacantí fa una mitjana de 6 km per partit. En cada enfrontament, té entre vuit i deu jugades en què ha de sortir a l'esprint, a banda d'estar basculant en funció de per quina banda atacarà el rival. Amb Xavi, aquesta mitjana oscil·lava entre els 4,8 i els 5,2 quilòmetres. "Amb Xavi, quan teníem la pilota, el porter vivia sobretot al semicercle de l'àrea. Amb Flick, tenim la defensa més avançada i el porter ha de bascular més. Ha d'estar fora del semicercle si el rival està orientant l'atac per la banda. Sobretot per rebre els atacs de forma frontal i no en diagonal a l'hora de sortir i oferir una millor resposta corporal", exposen des de la Ciutat Esportiva.

Iñaki Peña, mantenir-se titular tot i l'arribada de Szczęsny

L'anàlisi en vídeo és un dels pilars per a la correcció dels errors en els partits, en què les decisions s'han de prendre en mil·lèsimes de segon. "Hi ha accions en què el porter no pot fer res per evitar el gol, d'altres que es poden corregir i millorar. També quines són les sensacions i els impulsos que té per decidir prendre una decisió o una altra: si fa un pas endavant perquè pensava que una passada aniria cap aquella direcció i potser era millor defensar la posició per si rebia un xut..." Tot això es treballa, juntament amb el físic, en què la força i l'elasticitat són claus per a l'impuls en les aturades. "L'Iñaki és dels que tenen millors dades de força de la plantilla. No l'has de perseguir perquè faci els exercicis; al contrari, l'has de vigilar perquè no es passi amb les càrregues", diuen des del vestidor.

El posicionament també és clau. Per això hi ha porters experimentats que, malgrat que per l'edat perdin velocitat de recció o impuls, segueixen tenint un bon rendiment perquè saben com posicionar-se. Al Barça, a més, cal afegir-hi el joc amb els peus. "Tenim un model de joc definit que t'ajuda a saber per què passen les coses als partits". Aquest curs, l'alacantí ha encaixat 7 gols a la Lliga (tots des de dins de l'àrea menys un) en vuit partits, ha deixat tres porteries a zero (entre elles, al Bernabéu) i té una mitjana de dues parades de mèrit per partit, segons les dades de la competició. A la Champions, ha encaixat tres gols en tres duels (dos contra l'Estrella Roja i un contra el Bayern), i té una mitjana d'una aturada de mèrit per partit. Amb els peus, té més d'un 80% d'encert de la passada. Tot i que algunes errades l'han penalitzat, com en el darrer partit contra la Reial Societat.

Malgrat això, l'alacantí compta amb la confiança de Flick, que sempre l'ha tractat amb mà esquerra. Quan va arribar Wojciech Szczęsny, l'alemany tampoc va dubtar. El fitxatge també s'explica perquè si no l'actual tercer porter, rol que s'alternen Ander Astralaga i Diego Cochen, passaria a ser el segon i gairebé mai jugaria (ara ho poden fer amb el filial), i es tallaria així la seva progressió. Szczęsny, que ha entrat amb molt bon peu al vestidor, està gairebé a punt d'assolir els paràmetres que tenia abans de retirar-se", segons les dades que manegen al cos tècnic. Que Iñaki Peña, que acaba contracte el 2026 i a final de curs s'analitzarà la seva renovació, segueixi de titular dependrà del seu rendiment. "No ha donat cap motiu a l'entrenador per deixar-lo a la banqueta", ha dit Szczęsny recentment. Són els guardians de la porteria mentre Ter Stegen, que ja pot caminar sense fèrula, continua amb la seva llarga recuperació.