Barça
Esports Barça 01/12/2023

La nova versió de l'himne del Barça: és veritat que sona més xava que l'original?

El club estrena aquest cap de setmana l'actualització de la tonada en el compte enrere del seu 125è aniversari

5 min
Els aficionats del Barça, al Camp Nou

BarcelonaA diferència de Josep Maria Bartomeu, que va intentar –sense èxit– modernitzar l'escut del Barça en una assemblea de socis que se li va girar en contra, Joan Laporta sí que podrà presumir que, durant el seu govern –i sense necessitat que els propietaris del club hagin votat res–, un altre dels símbols del barcelonisme s'haurà adaptat als nous temps. Amb motiu del compte enrere del 125è aniversari, que se celebrarà d'aquí un any, l'entitat ha encarregat una nova versió de l'himne que començarà a sonar aquest cap de setmana a tots els recintes. A Montjuïc, seu del primer equip de futbol masculí durant les obres del Camp Nou, sonarà diumenge en un partit contra l'Atlètic de Madrid (21 h, Movistar LaLiga).

"El nou enregistrament s’ha fet amb l’Orquestra Simfònica del Vallès, l’Orfeó Català i el seu Cor Jove. És fidel amb la partitura i la lletra, manté l’essència original, millora la qualitat i amplia la instrumentació i les veus", manifesta el club sobre el nou Cant del Barça, una reformulació de l'original del 1974 que es va escriure per al 75è aniversari. Josep Maria Espinàs i Jaume Picas en van compondre la lletra, Manuel Valls la música i Joan Lluís Moraleda els arranjaments per a una banda d'instruments de vent i percussió. En l'enregistrament que ha sonat durant quasi cinquanta anys a tots els partits del Camp Nou, les veus són de la Coral Sant Jordi, en aquell moment comandada pel mestre Oriol Martorell, que també va ser l'encarregat de dirigir la presentació de l'himne amb centenars de cantaires a l'estadi. La versió original ha arribat al cor de milions de culers, però passa a la història i a partir d'ara serà substituïda per una peça "més lluminosa, més potent i una mica més ràpida", segons recull el full d'encàrrec que el club va distribuir a tots els participants en la producció. Tot seguit n'analitzem les diferències subtils.

La música: més descriptiva, més ràpida i amb més instruments

46 músics de corda, vent i percussió de l'OSV van dedicar més tres hores l'1 d'abril a enregistrar la música del nou himne del Barça. Dirigits per Raúl Patiño, que també n'és l'arranjador, van interpretar-lo al Palau Blaugrana per aprofitar la reverberació natural de l'espai. El tempo escollit, una mica més ràpid que l'original, també té la seva cosa: 124 pulsacions per minut, els anys que fa des que la institució es va fundar. "Una novetat important de la nova instrumentació és el carilló, que li dona un encant nadalenc i descriptiu que la versió antiga no té", observa Carla Obach, saxofonista, directora i arranjadora, que subratlla que la nova partitura només afegeix instruments de corda (violí, viola, violoncel i contrabaix) i més instruments de vent fusta (flauta, clarinet, oboè i fagot): "No hi ha melodies ni contracants nous ni canvis de tonalitat".

La gravació va ser de so, però també de vídeo. "Ara això passa molt sovint. Quan graves peces tan emblemàtiques com un himne, el més normal és que es necessitin imatges per acompanyar-lo", explica a l'ARA Martina Ribalta, cap de desenvolupament estratègic de l'OSV. Per la seva banda, Jordi Guasp, trompista de la formació, recorda com va ser l'experiència: "Va ser especial treballar al Palau per la sonoritat i també perquè sabem que en uns anys anirà a terra. També va estar bé gravar vídeo al Camp Nou i comprovar que sagrada que és la seva gespa. Vam tenir prohibidíssim trepitjar-la. Sí que ens van deixar fer-nos fotos a la llotja, però ens van demanar que fóssim discrets a les xarxes".

Les veus: el doble de cantaires i un català més "modern"

Entre 70 i 80 membres de l'Orfeó Català i del seu Cor Jove van dedicar quatre hores en dos dies (24 d'abril i 27 de juny) a enregistrar les dues estrofes i les dues tornades del Cant del Barça modernitzat per Patiño en dos estudis de gravació. "Va ser una experiència emocionant i divertida, amb alguns integrants que són socis vestits amb la samarreta del Barça i una bona referència, una versió original que està molt bé", explica a l'ARA el director de l'Orfeó Català, Pablo Larraz, que elogia la barreja de veus que es perseguia ajuntant dues generacions de cantaires: "Reunim la prestància i la robustesa de les veus adultes amb la frescor i la il·lusió de les més joves".

El Cor Jove de l'Orfeó Català durant la gravació de l'himne del Barça.
L'Orfeó Català cantant a l'estudi de gravació.
Pla general de l'Orquestra Simfònica del Vallès gravant al Palau Blaugrana.

A banda del nombre de cantaires, que dobla el de l'enregistrament original, la interpretació coral de la versió actualitzada té una particularitat fonètica basada en la procedència de les veus. "Vam pactar vocals perquè tenim cantaires valencians, ebrencs i lleidatans en les formacions. Vam unificar vocals neutres, obertes i tancades; esses sordes i sonores i consonants finals", diu Larraz. El resultat d'aquest esforç fonètic és una pronunciació més estàndard de la lletra amb relació a la versió del 1974, tal com argumenta la músic i filòloga Gemma Bartolí: "L'himne antic té un català més tancat. S'hi marquen molt les vocals neutres. En el 'Barça, Barça', la segona a és tan tancada que sembla gairebé una e oberta. En el nou himne, el català que es fa servir no es pot qualificar de xava, com s'ha dit en alguns llocs, perquè sí que hi ha neutres i esses sonores, encara que no siguin tan marcades. És un català acostat a la parla actual del dialecte central i això ajuda a modernitzar l'himne". La fonètica del nou Cant del Barça ha generat algun comentari a les xarxes, com ara el del compositor Bernat Vivancos, que ha criticat la no sonoritat de la s en la frase "És un clam" de la primera estrofa.

Sigui com sigui, l'experiència de l'enregistrament va ser molt emocionant. "Els meus pares van cantar l'himne per primera vegada amb el seu cor l'any 1974 al Camp Nou i que ara jo en gravi la nova versió és un homenatge que els faig", assegura el tenor Gerard Fusté. Per la seva banda, el president de l'Orfeó Català, Joaquim Uriach, es mostra encantat d'haver participat en la producció: "Hem col·laborat amb el Barça més cops i hem compartit valors i moments destacats de la història del país, com quan ens van clausurar l'any 1925".

Dos estudis, un pavelló i un vell conegut en la producció

Una altra gran diferència del nou himne amb l'antic és la producció, molt més sofisticada gràcies a la tecnologia. Fruit d'aquest avenç, tal com analitza Carla Obach, "el cor i l'orquestra sonen més embastats, la veu no passa per sobre de la música i tot sona menys casolà". Un dels efectes és que els tres acords finals del "Barça, Barça, Barça!" es distingeixen millor en la versió actual que no pas en l'antiga.

La gravació del Cant del Barça que sonarà d'ara endavant es va fer al Palau Blaugrana i als estudis Medusa i Oido. Marc Blanes en va fer la mescla, mentre que la direcció artística i la producció musical del projecte va correspondre a Pedro Javier Hermosilla, que ja va treballar en la gravació del single Estimem el Barça, de la candidatura presidencial homòloga del 2021. En el Barça de Laporta, tot queda a casa.

stats