Un nou trident per allunyar els fantasmes del Camp Nou (3-0)

BarcelonaDesprés de passar uns dies grogui, el Barça ja torna a caminar en la direcció correcta. Ho ha passat malament, estabornit, incapaç de fer dues passes seguides. Però entre els canvis a l’equip de Xavi i el lideratge de Robert Lewandowski, l’equip blaugrana va recuperar l’autoestima golejant un Vila-real massa fluix (3-0). Gairebé sempre que Unai Emery arriba al Camp Nou en marxa escaldat. Els groguets eren els convidats ideals en un partit trampa, ja que en cas que el Barça hagués punxat haurien sonat les trompetes que alerten d’una nova crisi en un club que necessita pau. En canvi, tornen a sonar violins. 

Era un partit d’aquells que pot canviar el curs de la temporada. Una ensopegada significava seguir sagnant i perdent punts, fent-se mal de forma masoquista, ferint-se la pell. Però la rialla de Lewandowski, que sembla sortida d’un anunci de pasta de dents, il·lumina el camí. Ben cert és que el polonès no va estar encertat ni a la Champions ni contra el Madrid, però té orgull i experiència. Prou, almenys, per foradar el mur groguet per on després van entrar els seus companys per tancar, abans del descans, una golejada que Xavi necessitava tant com l’aire que respira. Beneïts gols. El Barça els necessitava i el Vila-real només n'havia encaixat tres fins ara, a la Lliga. En 45 minuts en va rebre tres més. Li va tocar pagar els plats trencats dels partits contra l’Inter i el Madrid.

Xavi, després de defensar-lo un cop i un altre, es va veure obligat a deixar Sergio Busquets a la banqueta. Ara, va fer jugar un altre dels veterans eternament discutit, Jordi Alba. I sota pressió, el lateral va donar a Lewandowski el primer gol. En defensa segueix fallant, però en atac ningú dona assistències com ell. Encara amb baixes en defensa, el Barça patia una mica al darrere, amb Marcos Alonso fent de central al costat de Kounde, ja que és un futbolista amb cames. I el Vila-real té molta velocitat per fer mal a la contra. Danjouma, de fet, hauria pogut canviar-ho tot amb una clara ocasió de sortida, però el seu xut va servir per engrescar més un Barça on un dels qui més va saber aprofitar l’ocasió que li donava Xavi va ser Frenkie de Jong. El neerlandès ja va deixar bones sensacions en alguns moments a Madrid, però contra el Vila-real va excel·lir, com si pogués ser omnipresent, pispant un munt de carteres, corrent metres en vertical quan tocava i tocant en horitzontal quan era el més adient, escortat per Gavi i Pedri.

Un joc d’extrems

El Vila-real, molt defensiu amb un 4-4-2 en un dia complicat per a tothom a l’equip groguet, ja que poques hores abans del partit es va saber la notícia de la mort de José Manuel Llaneza, el vicepresident del club i arquitecte dels miracles del Vila-real, no va saber aturar un Barça renascut. La ferida dels últims partits, en lloc de seguir fent mal va esperonar un equip en què Xavi la va encertar amb les rotacions, especialment en atac. Si algú havia aprofitat els últims minuts del Bernabéu va ser Ansu Fati i Ferran Torres. I tots dos van passar per davant de Raphinha i Dembelé. Tots dos es van encarregar de marcar el tercer gol, en una jugada on l’extrem valencià va recordar per fi la seva versió del Manchester City o dels primers partits a Mestalla, entrant per la dreta amb posat altiu, valent i descarat, trencant cintures i regalant a Ansu Fati el gol. Un instant de bellesa, tot i que el partit ja estava mig decidit gràcies a Lewandowski, que s’ha convertit en el pal de paller del Barça. Futbolísticament i espiritualment. Com si fos un pare, cuida els joves i els mostra el camí, però també crea complicitats amb Jordi Alba, que li va posar la centrada que ell va convertir en art. Per burlar Pau Torres i Rulli, va girar sobre si mateix, sobre la pilota, com si fos Fred Astaire amb frac. Si en el primer va ser un ballarí, en el segon va ser un boxejador, quan des de fora de l’àrea va enviar la pilota violentament a l’escaire de Rulli. Dos gols per allunyar fantasmes. I per fer tornar a les vies un tren que havia descarrilat.

Va ser un triomf balsàmic, contra un rival massa poruc que cada cop que intentava sortir a l’atac topava amb un Kounde imperial. Al Barça li feia falta poder relaxar-se en un partit on a la segona part no van passar gaires coses. El Vila-real no volia sortir escaldat i el Barça volia més festa, però conscient que el calendari fa pujada i diumenge arriba l’Athletic de Valverde, tampoc volia posar fort la cama. Xavi, de fet, va anar fent canvis per dosificar i protegir jugadors, i va recuperar Héctor Bellerin, que deixava enrere la lesió. De mica en mica, tornen els lesionats. Encara una mica accelerat, encara buscant l’estabilitat, el Barça va reaccionar en un estadi on Busquets va ser respectat quan va entrar, però Piqué no. El van xiular, una imatge impensable no fa pas tant. De moment només són intocables Ter Stegen i Lewandowski. Inici i final. Si Ansu s’hi suma i Pedri rutlla de nou, el barcelonisme pot somiar.