El nou directiu del Barça: li diuen Quico i “fa rutllar tot el que toca”

AlmacellesA Almacelles el coneixen com el Quico. En realitat es diu Francesc Pujol i Sabaté, té 58 anys, és pare de tres fills i fundador d’un entramat d’empreses que l’ha convertit en un referent emprenedor. Aquesta setmana, els veïns comentaven el fet que s'hagi convertit en vocal de la junta directiva del Barça de Joan Laporta. Però ningú n’està sorprès. Tothom sap que sol aconseguir el que es proposa. Estava a la llista d'avaladors després de les eleccions del 2021, però no va formalitzar el seu accés a la llotja perquè no complia un requisit clau: l'antiguitat de soci.

Sisco Pujol, en Quico, va néixer al si d’una família de ramaders, vinculats al sector porcí. Després de trenta anys de carrera, ha acabat eixamplant el negoci de casa a altres àmbits, des de l’immobiliari, a les energies renovables, el reciclatge i, fins i tot, amb una cadena de restaurants japonesos. “Fa rutllar tot el que toca —asseguren els seus veïns–. En Laporta està en bones mans”.

La vinculació de Pujol amb el futbol va començar de jove, a l’EFAC d’Almacelles, un club de referència a Lleida, fundat el 1926. “En Quico era molt bon davanter centre”, recorda Joan Velasco, qui és ara el vicepresident de l’entitat. Un accident amb disset anys el va apartar de la competició, però alhora li va obrir les portes a noves facetes. Va jugar amb els veterans, després va continuar com a entrenador i va acabar a la directiva. Es va convertir en el seu president l’any 2008.

Era un moment en què el club comptava amb futbolistes d’elit com l’exblaugrana i almacellenc Francesc Xavier Sánchez Jara, que va iniciar a l’EFAC la carrera com a entrenador i coordinador esportiu. La política de fitxatges de la junta de Pujol va permetre somiar. “Va construir els fonaments d’un equip guanyador, buscant patrocinadors i grans jugadors”, explica Joan Bosch, l’actual alcalde d’Almacelles i excompany de junta.

La capacitat de persuasió de Sisco Pujol, el nou directiu del Barça

En la temporada 2011-12 l’equip arribava a Primera Preferent i a disputar la Copa Catalunya. Un any més tard, ascendia a Primera Catalana. Van ser temps en què Pujol va incorporar jugadors de la talla de Xavi Gracia, Patricio Exequiel Pato, Eric Trota, Xavi Ortiz, David Giménez, els germans Chiné i Roger Canadell. “No sabem com s’ho feia, però en Quico era capaç de convèncer qui fos perquè vingués al poble –explica Ramon Roma, qui va ser el seu secretari– té un gran carisma, un caràcter únic”. El mateix Pujol explica el seu secret: “Anava personalment a parlar amb ells, per explicar-los un gran projecte de futbol per a un poble petit”.

Pujol va deixar la presidència el 2017 i, poc després, el primer equip va acabar fusionant-se amb l’Atlètic Lleida. L’EFAC va continuar amb l’escola i el seu equip de veterans va esdevenir l’Athletic Almacelles, acabat d'ascendir a Segona Catalana (però això, ja és una altra història).

Una frustrada incursió en la Unió Esportiva Lleida

D’en Sisco Pujol diuen que no sol equivocar-se. “Sempre ho estudia tot abans de prendre una decisió –explica Velasco— per això acaba funcionant sempre”. L’alcalde Bosch ho ratifica: “Té un olfacte que no es pot imitar, és un empresari intel·ligent”. Per treure-li ferro, en Sisco assegura que això no és excepcional: “Abans de decidir, em cal saber bé què vaig a fer i amb qui”.

Aquest olfacte li va funcionar en la seva incursió en la desapareguda Unió Esportiva Lleida. Asfixiada pels deutes, l’entitat va entrar en concurs de creditors l’any 2011, quan militava a Segona B. Pujol va presentar-se a la subhasta per erigir-se’n en president i, quan sols li quedava la signatura, va dimitir per una discussió amb la junta. Les diferències eren, de fet, amb els germans Albert i Jordi Esteve, que van prendre el control del club blau. Però la catàstrofe va acabar donant la raó a Pujol. L’any 2022, els Esteve van deixar el Lleida amb un forat milionari i investigats per la justícia. “El temps posa sempre les coses al seu lloc”, comenta el mateix Pujol. “Si en Quico hagués agafat el club, l’hauria fet funcionar”, asseguren els seus pròxims. Ara el dirigeix l'empresari i exfutbolista Luis Pereira Barreiro. Amb la direcció del gallec, sembla que el club revifa a poc a poc.

Però els ulls de Pujol són també a Barcelona. Culer de sempre, la seva vinculació directa amb el Barça va iniciar-se a les eleccions de 2021 amb la candidatura de Jordi Farré i, després, amb la de Joan Laporta. “Fa anys que conec en Jan, hi tinc una gran amistat”, justifica Pujol. No va poder entrar a la junta perquè no tenia una antiguitat de cinc anys de soci. Ara ja sí. “M’ho prenc com un nou repte, segur que hi haurà alegries i problemes”, diu. “Jo només li aconsello a Laporta que tingui paciència amb en Quico, perquè és un home molt tranquil, no vol prendre mai decisions precipitades”, bromeja Velasco, vicepresident de l'Almacelles, amb relació amb el tarannà del president del Barça.

El nomenament del nou directiu va ser hores després de l'assemblea de Nike i haurà de ser ratificat en la pròxima trobada ordinària amb els compromissaris. Les seves funcions a l'equip estan per definir.