El nou Barça ja gira al voltant de Robert Lewandowski (4-0)

BarcelonaEls aficionats es posaven les mans al cap, entusiasmats després de veure el gol amb l’esperó de Robert Lewandowski. I el polonès, envoltat pels seus companys, va aprofitar les celebracions per xerrar amb Jules Kounde. Li va canviar la cara. Se’l veia seriós, intentant fer entendre al francès com li agrada moure’s per la gespa, com el podria trobar amb més facilitat. El nou Barça gira al seu voltant. Amb el polonès justificant cada euro que Laporta ha trobat sota terra per fitxar-lo, l’alegria per fi va tornar al Camp Nou amb un partit rodó contra el Valladolid (4-0), on tot va sortir bé. El projecte de Xavi sembla créixer amb els peus ben arrelats a terra.

Tenia deures per fer quan juga a casa, el Barça. Dels últims set partits oficials a l'Spotify Camp Nou, tot just havia aconseguit guanyar-ne dos. Calia fer foc nou per poder fer ballar els aficionats al ritme d’una melodia alegre, seductora. Xavi lidera una revolució permanent, en la qual envia a la banqueta noms totèmics com Piqué i Alba, tants anys junts sobre la gespa i ara units a la banqueta. Contra el Valladolid, la defensa la formaven quatre marrecs: una mitjana d’edat de 21 anys. De fet, tot el Barça s’està convertint en un elogi de la joventut, d’aquells anys en què tots els somnis encara s’han de complir. El Barça de Pedri, Araujo i un Gavi que va signar un tros de partit, corrent sempre amunt i avall. I el Barça del debutant Kounde. Una nova generació que escolta noves melodies, aquelles que no entenen del tot els socis més veterans, que somriuen tan contents com ho està un avi que mira el seu net graduar-se.

L’eix de gravetat al mig del camp, però, és Sergio Busquets. A Xavi no li cauen els anells per castigar Piqué, però sap que Busquets és intocable. I davant, un altre veterà aconsegueix que tot giri al seu voltant. Es tracta de Robert Lewandowski. Feia molt que un fitxatge no engrescava tant l’afició blaugrana. En atac, el polonès és l’inici i el final de tot, alfa i omega. Marca gols, però la seva presència fa caure murs. Els defenses rivals, només veure que el seu cognom tan llarg com un dia sense pa fa un pas cap a la seva porteria, tensos. Els moviments del polonès generen espais per a les aventures dels entremaliats Pedri i Gavi, però també ajuden per obrir el camp per les bandes. I en aquest aspecte Raphinha va donar una lliçó amb una exhibició de centrades i atacs elèctrics. Dembélé ho va intentar, però no va estar tan encertat en un atac en què Xavi havia deixat a la banqueta el gran heroi d’Anoeta, Ansu Fati. Detalls significatius. Xavi decideix les alineacions en funció del rival i del que veu als entrenaments. Jugar bé un dia no et garanteix ser titular, ser-hi des del primer minut no és cap dret adquirit. Xavi té fons d’armari i un ventall d’opcions. I si contra els bascos Raphinha va ser suplent, ara li ha tocat a Ferran.

Kounde, tant a la banda com a l'eix de la defensa

Serà complicat encertar com jugarà, el Barça de Xavi. La filosofia està clara, però en funció del dia sortirà amb laterals llargs o extrems. Amb dos o tres centrals. Tothom haurà de tastar de tant en tant la fredor de la banqueta. Amb Balde creixent a la banda que fins ara portava el nom de Jordi Alba, la defensa va fer un pas endavant, amb Kounde jugant inicialment a la dreta, demostrant el seu bon tracte de pilota i la seva agressivitat. A la segona part, el francès va passar a fer de central quan van començar els canvis, un d'ells un Sergi Roberto a qui Xavi ha recuperat per la causa i que va trobar el premi marcant l'últim gol del dia. El Valladolid no va poder sortir mai del seu cau, espantat, arraconat per un equip amb fam que va seguir picant pedra, un cop darrere l'altre, encara que el partit estigués sentenciat.

Al descans, de fet, ja es veia a venir que tot el peix estava venut. Primer, amb un gol en què Lewandowski va caçar una centrada al segon pal. I després amb una diana de Pedri, aprofitant els espais que genera el polonès. El canari, tot talent, ho fa tan fàcil. Transmet calma, com si hagués après a jugar a futbol tan bon punt va caminar per primer cop. S'entén amb un Lewandowski que ja és el màxim golejador de la Lliga, després d'inventar-se el seu quart gol amb un toc màgic d’esperó. Té fam, el polonès. Ha vingut per guanyar títols i no vol perdre el temps. Així, es passa tots els partits parlant amb els seus companys, per generar complicitats, per poder fer encara més gols. Quina fam, la seva. La que li calia a un Barça que ha aconseguit que el poble barcelonista recuperi la fe i torni a l'estadi per gaudir. Per somiar.