Malgrat tot, gràcies als petrodòlars del PSG: els apunts en calent del Barça-Alabès

BarcelonaUn punt de nou a la Lliga en una setmana de competició. El Barça va empatar contra l'Alabès al Camp Nou en l'estrena de Sergi Barjuan a la banqueta. A continuació, els apunts en calent del partit.

Un marró. Joan Laporta tindrà les seves coses, però no es pot negar que dona la cara i que de vegades és autocrític. "Potser hauríem d'haver destituït Koeman abans", va dir el dia que presentava l'interí Sergi. Doncs sí, president, ha fet tard amb la decisió. Tant, que l'equip malviu a la zona mitja de la classificació i ara se l'ha de jugar a la Champions, amb un tou de lesionats, a la freda Kíev. L'empat a casa contra l'Alabès, un equip que lluitarà per evitar el descens, retrata el marró majúscul que Xavi Hernández haurà d'afrontar quan pugui desvincular-se de l'Al-Sadd. Parteix d'un context anàleg als temps de Gaspart. Li caldrà la sort que li va faltar a Memphis en el possible 2-1.

Gràcies, PSG. La millor notícia de l'inici de curs és tornar a comprovar que La Masia sempre guanya. Ja hem normalitzat que un menor d'edat com Gavi s'hagi establert a l'onze. L'andalús està emulant l'impacte de Pedri de la campanya passada i tot apunta que ja no tornarà al filial. Però atenció amb la irrupció de Nico González. Va ser el millor culer en la desfeta de Vallecas i contra l'Alabès va seguir defensant els seus fantàstics fonaments. És un migcampista fi i equilibrat. Entén el joc, es perfila de nassos i té rampells de verticalitat basats en un físic potent. Sort que el bo de Wijnaldum va preferir els milions del PSG. Hauria sigut un tap.

Piqué, l'intocable. Parlant de taps, caldrà veure la gestió que fa Xavi de Piqué. Amb Koeman, el central s'ha mantingut com a referent de la defensa més per ascendent que per rendiment esportiu. La realitat és tossuda: ha sortit en moltes fotos de gols encaixats –dos més a Vallecas i contra l'Alabès–, a banda que el pas del temps l'ha dut a defensar cada cop més a prop de l'àrea. Si Araujo torna al nivell que exhibia abans de lesionar-se, el debat a l'eix estarà servit perquè Eric Garcia no para de créixer. ¿Convertirà Xavi en suplent de luxe Piqué? ¿El sabrà motivar amb aquest rol com Luis Enrique va fer amb ell el curs 2014-15?

105.000 butaques? Si la cosa no muta radicalment, la resposta al cas Piqué i altres novetats associades al canvi d'entrenador es veuran en un Camp Nou amb mínims d'assistència alarmants. El joc i els resultats són el primer motiu de la destrempada de l'afició amb l'equip, però el club ha de trobar fórmules per ampliar la base i justificar la intenció de construir un nou estadi amb 105.000 butaques. A part dels embolics amb el Seient Lliure, que és un tema sensible, no pot ser que l'estratègia impliqui mantenir preus prepandèmics per recuperar la caixa turística que s'ha perdut. Cal una sacsejada, mirar cap a Alemanya, implicar-hi el tercer sector...