Només ha faltat el cap de cavall

BarcelonaExpliquen a la Ciutat Esportiva Joan Gamper que, hores abans de la cèlebre nit del sushi, Hansi Flick va enviar un missatge a Gündogan en què li deia, il·lusionat, que seria el seu nou entrenador. L’endemà s’escenificava la continuïtat de Xavi parlant d’una estabilitat inexistent. El que no sabíem és que també es donava el tret de sortida a una operació interna de desgast sense pietat per fer caure el de Terrassa. Els enemics, alguns a la foto d’unitat i algun altre (molt més important) a l’ombra, farien la feina bruta. La derrota a Montilivi no va ajudar, però una victòria tampoc hauria impedit el final dels punyals. En un club governat des de la visceralitat testosterònica, no hi ha res pitjor que la traïció. Hi ha qui es va encarregar d’embrutar Xavi davant dels ulls emocionals del president i, també, davant de pesos pesants del vestidor com Araújo. Només hi faltava un cap de cavall.

El que ha condemnat Xavi no és la temporada decebedora, sinó l’intent d’imposar el seu criteri i deixar d’empassar-se gripaus que després ha hagut de defensar com a home de club. Atrevir-se a dir que estalviant-se el sou de Lewandowski es podrien reforçar amb nous jugadors va ser considerat una ofensa. Igual com posar en qüestió la continuïtat de João Félix. Va ser massa agosarat: hi ha agents de futbolistes que són més valuosos que un simple entrenador del Barça, encara que sigui una llegenda. No només continuarà Lewandowski amb una fitxa que ascendeix a 32 milions, sinó que ho farà sota la batuta d’un entrenador que té el mateix agent que ell: l’amic del president, Pini Zahavi. Tot queda a casa. Flick ja s’ha afanyat a dir que amb aquest equip “increïble” es poden guanyar títols. Willkommen.

A qui no hem sentit encara és a Laporta. Més enllà de cridar, vermell com un pebrot, que ser president del Barça és molt difícil en la festa privada de la Champions femenina, no ha dit ni piu: l’últim record que en tenim és de plorar abraçat a Xavi de manera molt convincent. Després de deixar-lo agonitzant durant dies i dies, el president no té previst oferir cap roda de premsa per donar explicacions. Escollirà quan i com li va millor parlar-ne als refundats mitjans del club: no fos cas que hagués d’enfrontar-se a alguna pregunta incòmoda. Tampoc s’ha presentat en societat Flick, que necessita temps per aterrar bé en un planeta tan tòxic com aquest: no en tindrà prou sent un astronauta de bon currículum, també li caldrà ser un bomber capaç d’anticipar qui el pot enviar a la foguera.