No us enganyeu, que Gil Manzano no ho havia vist: els apunts en calent del Barça - Reial Societat

BarcelonaEl Barça ja és a les semifinals de la Copa del Rei després d'una exhibició d'Ousmane Dembélé amanida amb una expulsió a la Reial Societat, que va jugar tota la segona meitat amb 10 homes. A continuació, uns apunts en calent.

Volador Dembélé. L'alineació per a les grans ocasions de Xavi és amb quatre mitjos, una referència ofensiva clara i un extrem ben obert a la dreta. La idea, vista al Metropolitano, a la final de la Supercopa i aquest dimecres amb la Reial, ja està consolidada. I, encara que molesti a centenars de culers (i també a Mateu Alemany), és amb Dembélé i no amb Raphinha ni Ferran Torres, que han suposat més de 100 milions a les arques d'un club arruïnat. El bitllet a les semifinals de la Copa cal apuntar-lo a l'atacant normand, que va volar per tornar boja la defensa basca. Es va cruspir Diego Rico primer i, quan Imanol el va canviar, Aihen després. En aquest mode és imparable. La llàstima és que passi tan poc.

No es podia saber. Gil Manzano, que va ser escridassat pel públic del Camp Nou, té la molla fàcil amb les targetes vermelles. Prou que ho sap Lewandowski, castigat amb tres partits de Lliga per haver-ne vist una de part de l'àrbitre extremeny, que en el seu retrobament amb el polonès va fer honor a la seva fama en el minut 39. Una entrada a destemps de Brais a Busquets va acabar amb el talentós interior gallec a la dutxa abans d'hora. I de manera merescuda, tot s'ha de dir. Ara bé, també és just tenir en compte que Manzano va actuar així a instàncies del VAR. Primer ho va deixar en una groga. A primera vista, com sempre, el seu criteri va ser dubtós. Sigui com sigui, la decisió va marcar la nit.

Un suplent amb lletres daurades. Tornant a l'onze de les grans ocasions, val a dir que Jordi Alba no només no en forma part, sinó que ni tan sols apareix a les segones parts per oxigenar la banda esquerra. Ha passat el Mundial, una cita que el lateral de l'Hospitalet volia jugar tant sí com no, i Xavi ha recuperat un règim clar de suplència amb una de les vaques sagrades que més crítiques ha despertat els últims anys. Un futbolista que suma moltíssim en atac, sí, però que en defensa pateix fins i tot contra l'Intercity. Balde està refermat a l'alineació, Alba fa de reserva de luxe i Marcos Alonso, si juga, ho fa sobretot de central. Deunidó amb la gestió del lateral esquerre. Qui ho hauria dit fa cosa d'un any...

El porter de la Copa. D'acord: Ter Stegen està a un nivell estratosfèric (dues aturades salvadores al final) i és ara mateix un dels futbolistes més decisius de la plantilla del Barça. Sense anar més lluny, en l'últim partit oficial contra la Reial Societat, l'alemany ja havia evitat dos gols cantats dels donostiarres. Però una bona gestió col·lectiva ha de deixar ben clar el paper dels porters en cada competició. Encara que la pressió per guanyar títols sigui molt alta i que Ter Stegen ofereixi més garanties que Iñaki Peña, l'alacantí només juga la Copa i així s'hauria de mantenir independentment de l'entitat del rival. És la seva competició i Xavi l'hi hauria de respectar.