"No tenia sentit que Laporta i Florentino es fessin tants petonets"

Barcelona“És un clàssic que val una Lliga. Si el Barça guanya, és campió. I si empata, pràcticament també. El partit té més importància que la que li estem donant”, assegura Juanma Castaño. "Sí, és una final, tot i que jo crec que el Barça serà campió passi el que passi diumenge", afirma Bernat Soler. S’ho diuen a través de la pantalla. El primer està preparant El partidazo de COPE, el programa líder de la ràdio esportiva a les nits a Espanya. El segon s’ha tancat en un estudi de Catalunya Ràdio, emissora en què narra els partits del Barça des de la retirada de Joaquim Maria Puyal.

Un viu a Madrid; l’altre, a Barcelona. Un té un públic merengue; l’altre, culer. I es reuneixen en una conversa amb l’ARA per analitzar el que està en joc aquest diumenge, en un clàssic que pot decidir la Lliga i que arriba marcat per un fet d'actualitat que fa molt soroll: el cas Negreira. 

“Jo soc vintage –diu Soler– i tinc la sensació que els clàssics s’estan convertint en un xou al marge del campionat”. El periodista català lamenta que serveixi per estrenar samarretes de cantants com Rosalía, fer actes comercials o vendre entrades caríssimes: “Em fa ràbia perquè el futbol per si sol ja ha de tenir prou pes”. “El pitjor –agrega Castaño– és que el millor espectacle que podríem veure és a la llotja i no l’enfocaran”. I és que el partit arriba 8 dies després que el Madrid hagi decidit personar-se en el cas Negreira. I no hi haurà ni dinar de directives ni visita del president blanc, que seguirà el partit des de la capital espanyola. 

“He de dir que mai he entès la relació Laporta-Florentino, trobo contranatural que es fessin tants petonets”, diu Castaño. “Sí –replica Soler–, però estic bastant segur que seguiran amb el matrimoni. Hi ha el postureig de no celebrar dinar de germanor, però tenen massa interessos econòmics compartits. Ja han anat massa lluny amb la Superlliga, amb la guerra contra Tebas”. Per al periodista de la COPE, el problema és que no és una relació equilibrada: “Laporta fa tota l’estona el paper de segona fila. Una mica d’amor propi, home, que ets el Barça”. I la resposta des de Catalunya Ràdio: “El que és curiós és que, a Barcelona, a Laporta aquesta relació amb Florentino no l’està penalitzant”. 

El cas Negreira flotarà en l’ambient

Tots dos coincideixen que l’escàndol planarà sobre el Camp Nou, però sense aterrar a la gespa ni a les graderies. “Estic segur que molts jugadors ni tan sols saben de què va el cas”, diu Castaño. I Soler li recorda que no fa gaires dies Raphinha va ser a Catalunya Ràdio, li van preguntar per l'ínclit Enríquez Negreira i va dir que el nom no li sonava de res.

Qui segur que el coneix és De Burgos Bengoetxea, que dirigirà el partit. El cas ha posat el col·lectiu arbitral al centre de les mirades. “Jo em poso en la seva pell i crec que no voldria que em donessin el clàssic. Em sembla un merder”, afirma Castaño, que afegeix, en la línia de Soler, que “sabrà abstraure’s de tot el soroll ambient”. 

Un soroll que seria molt diferent si el clàssic es jugués al Santiago Bernabéu. “No imagino càntics ni pancartes. La gent se centrarà en animar”, diu el locutor català, que opina, això sí, que el sentiment majoritari dels culers és de vergonya per aquest episodi. “Jo no crec que el Barça comprés àrbitres”, sentencia Castaño. De fet, recorda l’últim partit de Lliga del 2014, quan els blaugranes no van ser campions per un gol mal anul·lat a Messi. “Entenc que l’afició del Barça pensi que no es poden posar en dubte els millors anys de l'equip”, si bé afegeix: “El club va establir relacions comercials amb qui era vicepresidents dels àrbitres. Si això no és il·legal, és com a mínim immoral”. Soler no discuteix i remata llançant la pregunta, la mateixa que ha fet la jutgessa que investiga el cas i que continua sense resposta: “On han anat aquests diners? Qui ha cobrat i per què? S'han d’exigir explicacions”. 

Un clàssic en decadència?

“No crec que sigui un clàssic amb una gran exhibició de futbol”, vaticina Soler. “No m’enamora cap dels dos equips”, completa Castaño. No utilitzen la paraula, però del discurs de l’un i de l'altre es desprèn certa decadència. “Crec que el Barça hi arriba millor, perquè té nou punts de distància i l’ambició de poder aixecar un títol important”, diu Soler. Per a Castaño, els blaugranes són també favorits: “Un equip més regular i millor defensivament. I el Madrid no és el Madrid de fa dues temporades, fonamentalment perquè Benzema no és el mateix”. 

Hi haurà, malgrat tot, molts al·licients a la gespa. “Tinc ganes de veure el duel Vinícius-Araujo”, apunta Castaño. Si hi haguéssiu de posar diners, per qui apostaríeu? El periodista de la COPE dubta un moment, però tots dos acaben donant la mateixa resposta: el defensa uruguaià. ¿I entre Lewandowski i Benzema? També coincideixen. No veuen bé el davanter polonès. Les coincidències s'acaben quan se'ls demana un resultat. “2 a 1”, albira Soler. "Que m’entenguin els culers, però necessitem una mica d’emoció a la Lliga", justifica Castaño abans d’apostar per un 0 a 1.

Queden moltes hores de ràdio per omplir fins a final de temporada i el campionat pot quedar gairebé sentenciat un mes de març. Aquest Barça-Madrid, malgrat l'ombra de decadència i el cas Negreira, és un clàssic que pot valdre ni més ni menys que una Lliga.