"No s'hi pot fer més, el donem per perdut": el misteri del president del Barça afusellat per tropes franquistes

BarcelonaLa família, el Barça i l'empresa responsable de l'últim intent de buscar el cadàver del president blaugrana assassinat durant la Guerra Civil han arribat a la mateixa conclusió: han perdut l'esperança de trobar les restes de Josep Suñol. "És l'únic cas de memòria històrica de la Guerra Civil que ja dono per perdut", sentencia a l'ARA Luis Ignacio Avial, director de l'empresa Condor Georadar, l'encarregada dels treballs de prospecció geofísica que es van fer sense èxit entre l'octubre i el novembre del 2022 a l'actual residència militar de la serra de Guadarrama (Madrid) amb l'objectiu d'exhumar els cossos de Suñol i els seus tres acompanyants. Des d'aleshores, segons ha pogut confirmar aquest diari, no hi ha hagut cap novetat que doni un nou aire al cas.

En els terrenys de la residència militar es considerava que podia haver-hi la fossa comuna on hi hauria enterrats els cossos de Suñol, el periodista de La Rambla Pere Ventura, un tinent republicà i el xofer del cotxe que els portava. Tots quatre van ser afusellats sense judici previ per les tropes franquistes el 6 d'agost del 1936, quan es preparaven per visitar les tropes republicanes i van entrar, per error, a l'altra banda del front. "Vam revisar tota la zona interna [de la residència militar] i cada senyal mínim que vam trobar no ens va portar a Suñol i els seus acompanyants. Mentre no aparegui alguna nova dada que indiqui un altre lloc, ho dono per perdut. No s'hi pot fer res més", lamenta Avial.

També ha desaparegut l'esperança de trobar-lo entre la família Suñol. "Josep Suñol Soler va promoure en vida la recerca de les restes del seu pare, Josep Suñol i Garriga, a la zona de Guadarrama, per poder donar-li una sepultura digna juntament amb les restes de Glòria Soler Elías, la seva mare, i esposa de Josep Suñol i Garriga, així com les de la seva família", explica la família a l'ARA. "Malauradament, totes les feines d’investigació i prospecció del terreny no van determinar cap indici positiu de poder localitzar les restes per part dels experts, cosa que va propiciar que Josep Suñol Soler donés per tancat aquest episodi trist", afegeix. Josep Suñol Soler, col·leccionista d'art català que va impulsar la Fundació Suñol, va morir l'11 de novembre del 2019. D'altra banda, el periodista Jordi Finestres, una de les persones que ha lluitat per recuperar el llegat de Suñol i actualment adjunt a la presidència del Barça, explica a aquest diari que no creu que "es pugui fer gaire cosa" per trobar les restes del president blaugrana afusellat.

O els van treure d'allà o mai hi han estat

Aleshores, la pregunta és: ¿què va passar amb Suñol i els seus acompanyants? "O els van treure d'allà o mai hi han estat", respon Avial. I per quina opció s'inclina? "Considero al 99% que mai van ser allà. Quan dic allà em refereixo als llocs que hem obert i prospectat. Poden ser 30 metres a la dreta o 50 a l'esquerra. Ho vam obrir tot amb verificació forense, vam trobar molts elements de la Guerra Civil, però no els ossos d'aquestes persones". Avial s'inclina per aquesta teoria perquè exposa que, "si s'haguessin emportat els cossos, com que no hi havia forenses en aquella època, haurien deixat els ossos sense connexió dels dits dels peus i de les mans" i no hi van trobar res.

La prospecció geofísica que es va portar a terme a finals del 2022 a la residència militar de la serra de Guadarrama va patir un contratemps: "el bloqueig" inicial, segons Avial, del ministeri de Defensa, el propietari actual dels terrenys, que va demanar més documentació als impulsors -l'empresa Condor Georadar amb el vistiplau de la família Suñol i el Barça- abans que comencessin els treballs d'exploració, malgrat que ja tenien el permís previ de la Comunitat de Madrid. Finalment, el govern espanyol també el va atorgar.

El van afusellar quan feia un any que era president

Josep Suñol, que prèviament ja havia estat directiu del club blaugrana, va arribar a la presidència del Barça el 2 d'agost del 1935 amb un fort suport social i va ser assassinat per les tropes franquistes el 6 d'agost del 1936 quan només tenia 38 anys. També va ser diputat per Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) al Congrés dels Diputats, president del RACC i president de la Federació Catalana de Futbol (FCF). A més, va tenir un paper important en el món periodístic barceloní com a creador de l'històric setmanari (i posteriorment diari) La Rambla, que sota el lema "Esport i ciutadania" va ser fundat el 10 de febrer del 1930 amb una clara intenció catalanista i democràtica i amb un fort lligam amb ERC. La publicació va patir en dues ocasions una aturada obligada a causa de la censura del govern espanyol. El Barça, sota la presidència de Josep Maria Bartomeu, va celebrar l'any Suñol el 2015 amb el propòsit de restituir-ne definitivament la figura després que el franquisme s'esforcés per esborrar-la del mapa en tots els sentits i ho aconseguís durant dècades. Des d'aquell moment, la llotja del Camp Nou porta el seu nom.