Que no s'esforci Xavi per fer-nos tocar de peus a terra, aquest Barça il·lusiona: els apunts en calent del Barça-Athletic

BarcelonaAmb el triomf contra l'Athletic Club, el Barça ha aconseguit (per fi) acumular tres victòries seguides aquesta temporada per primer cop: València (2-4), Nàpols (2-4) i aquest diumenge al Camp Nou (4-0). Xavi Hernández s'esforça per contenir l'emoció, però el seu Barça, ple de fam i, ara sí, també amb molt futbol per oferir, il·lusiona la parròquia culer.

Un Barça que diverteix i es diverteix. Sembla que ja no ens en recordem, però quan va marxar Messi i Koeman continuava a la banqueta ratificat pel president amb la boca petita, l'estat d'ànim que traspuava el Barça era el d'un equip que vaga pels camps de futbol amb més pena que glòria. La situació era insostenible, i per revertir la dinàmica depressiva dels últims anys, res millor que tornar a abraçar-se a les essències i al model de joc que més èxit han donat al club. Amb l'arribada de Xavi –i dels fitxatges d'hivern– aquest Barça és un altre: no deixa respirar els rivals i els sotmet a partir de la pilota. En resum: un Barça que fa gols i que diverteix i es diverteix, que no és poc, venint d'on venim. Gràcies, Xavi.

Més 'Adames' i menys 'Ilaixos'. Mentre Ilaix Moriba volia un tracte de jugador de renom sense haver demostrat ser-ho –només havia jugat un grapat de partits amb el primer equip–, Adama Traoré va haver de buscar-se la vida fora del Barça. El primer va marxar a l'estiu al RB Leipzig a omplir-se les butxaques (i les del seu entorn més directe) i el segon va preferir tornar a Barcelona i cobrar molt menys del que li oferia el Tottenham. Adama ha sigut de nou titular amb el conjunt blaugrana i ha firmat una nova actuació notable. Ilaix va sortir de la banqueta per jugar aquest dissabte 30 minuts en el Mallorca-València i va ser expulsat al veure dues targetes grogues.

Ferran té la llufa penjada. Xavi ja ha iniciat l'operació protegir el fitxatge de Ferran Torres. Preguntat pel jugador de Foios a la prèvia, el tècnic blaugrana es va afanyar a recordar totes les coses que el futbolista aporta a l'equip –esforços defensius, ajudes en la construcció de les jugades, comprensió del joc i dels moviments...–, però si bé tot això és cert, Ferran segueix negat de cara a porteria. Al jove extrem de 21 anys no li podem demanar les xifres d'un golejador d'àrea, però sí més encert en la rematada. Sembla que la precipitació i el neguit s'han apoderat d'ell, perquè contra l'Athletic Club ha tornat a malbaratar una acció clara. Al City encara es freguen les mans amb la quantitat que el Barça va pagar per ell. La solució és als seus peus (i al seu cap). De moment, la pólvora d'Auba fa que no es posi el focus en la llufa de Ferran.

Dest se'n surt, però cal un lateral esquerre. A qui millor li ha anat la sanció de dos partits de Dani Alves és a Sergiño Dest. El nord-americà, amb unes grans virtuts físiques però amb llacunes tàctiques, era un dels jugadors que podrien haver abandonat el club el passat mercat d'hivern. Però Dest va voler quedar-se, disposat a canviar el parer d'un Xavi que des d'un bon principi va mostrar la seva preferència per Dani Alves. I el nord-americà encara segueix patint alguns descuits en defensa –que sol corregir gràcies a la seva velocitat–, però també està demostrant una notable evolució. Contra l'Athletic ha hagut de fer de lateral esquerre per la baixa per sanció d'Alba i ha tornat a oferir un bon nivell. Això no treu, però, que una de les prioritats a l'estiu sigui reforçar aquesta banda i que el defensor de l'Hospitalet tingui competència.