Amanda Gutiérrez: "No ens quedarem amb les engrunes del futbol masculí"

BarcelonaLes futbolistes n'estan tipes. La professionalització de la Lliga sembla que no arriba mai i han fet un pas endavant amb el naixement de FutPro. Aquest sindicat, el primer en la història creat per defensar exclusivament els drets de les futbolistes, comença a caminar sota la mà d'Amanda Gutiérrez (Barcelona, 1991), advocada especialitzada en dret esportiu, i algunes jugadores de Primera. La presidenta atén l'ARA per radiografiar la situació real del futbol femení i explicar com FutPro pot esdevenir clau per fer els canvis necessaris en el futbol femení espanyol.

D'on neix FutPro i per què? 

— Neix d'una necessitat que tenen les jugadores. Elles consideraven que no estaven sent representades correctament, que els faltaven coses. Després de molt temps de reunions, de parlar i pensar, és quan s'atreveixen a fer aquest pas per crear un sindicat exclusivament per a elles. Un que es dediqui al futbol femení, que no es quedi amb les engrunes del masculí.

Hi ha diverses futbolistes de referència que formen part del projecte des dels inicis. 

— Tenim moltes futbolistes i de diversos equips: Reial Societat, Atlètic de Madrid, Reial Madrid, Barça, Athletic Club... Estem molt contentes que, en poc temps, moltes jugadores s'hagin unit al projecte. 

¿No en formen part totes les jugadores de Primera Divisió? 

— No encara. La idea és que totes les jugadores estiguin afiliades a FutPro.

¿Aquest moviment és una resposta a les actuacions fetes des de l'Associació de Futbolistes (AFE)? 

— Les jugadores no tenien alternativa. L'única opció era un sindicat i ara, per primera vegada en la història, una jugadora es pot asseure i dir: "Hi ha diferents opcions i vull veure què m'aporta cadascuna. Puc triar".

Quin és l'objectiu principal de FutPro? 

— El més bàsic: negociar el segon conveni col·lectiu. És molt important. Un sindicat ha d'estar per defensar els drets de les jugadores i anar millorant-los a poc a poc. Nosaltres el que volem fer és ajudar-les a aconseguir aquestes millores i, per tant, tenim com a prioritat aquest segon conveni col·lectiu i a partir d'aquí afrontarem altres necessitats com per exemple en tema de seleccions. 

Alexia és la millor ambaixadora que podia tenir aquest projecte.

— Vam veure com Alexia Putellas va guanyar la Pilota d'Or i ella mateixa ja va dir que s'ha demostrat que, quan s'inverteix en elles, venen els resultats. El que està passant és que les jugadores s'estan adonant d'això, ho estan demanant. 

Sempre ha tingut un discurs que defensava aquesta línia de pensament.

— Per a nosaltres, l'Alexia és un suport important a nivell de força. És la viva imatge que si inverteixes i confies en elles obtindràs resultats. El Barça ha apostat pel futbol femení i ara és equip imparable. A més, que ella tingui aquest discurs em sembla molt important, ja que no només és important dins del camp, sinó també fora. És evident que ajuda molt que estigui dins de FutPro, ja que és una manera de dir a la resta de jugadores que cal que totes ens ajudem per ser més fortes.

¿Les futbolistes n'estan tipes? 

— Sí. En el seu moment, el masculí també va necessitar aquest vot de confiança per obtenir resultats. Ara això es trasllada al futbol femení, on a més s'afegeix el masclisme present en l'àmbit de l'esport. Elles molts cops em diuen: "Jo estic aquí i soc igual de professional que el meu company home i no estàs invertint en mi. Per què?"

Un element clau d'aquest esgotament és que fins i tot elles formen part de l'organigrama del sindicat. 

— Exacte! Per exemple, Andrea Pereira és la secretària general del sindicat. Tenim força jugadores del Barça que ens donen suport, com Irene Paredes, Sandra Paños i Jana Fernández.

Sorprèn potser que les jugadores del Barça, que són les que millors condicions laborals tenen, siguin les impulsores de FutPro. 

— Considero que tenim una responsabilitat de deixar aquest esport una mica millor del que ens l'hem trobat. És una cosa que moltes jugadores que estan a FutPro, independentment dels clubs de què siguin, tenen molt interioritzat. Elles són conscients que poden ser on són gràcies al fet que fa uns anys unes altres dones van lluitar per trencar barreres.

Avui dia encara queden moltes situacions vergonyoses, com la que viuen les jugadores del Rayo Vallecano, que cal lluitar per canviar.  

— Hi ha situacions que com a jugadora i companya de professió veus i no agraden. Després vas a jugar contra elles i no hi ha color, massa diferència, i és una cosa que no volem. Volem que cada cap de setmana els clubs puguin competir al seu màxim nivell perquè després vas amb Europa o amb les seleccions i vols donar el 100%. I, si la teva competició no t'ajuda, decreixes. 

¿La vaga és la millor via perquè les coses canviïn?

— Depèn del motiu. FutPro no es planteja fer una vaga contra el CSD perquè legalment no té sentit. Les vagues es fan contra les empreses, els clubs, no contra el CSS. Nosaltres no compartim aquest funcionament, però és evident que la vaga és un mecanisme de pressió fort i per això s'ha d'anar amb cura per saber quan utilitzar-lo. Si no llances el missatge correcte, el significat de la vaga perd totalment el sentit. És un mecanisme que tenen les jugadores i si ho fan malament poden quedar fatal totes a nivell estatal. Cal que anem amb compte. 

¿Les futbolistes com se senten? 

— Elles senten molta pressió i les he de tranquil·litzar una mica. Al final, pensen egoistament en elles. Elles volen un conveni col·lectiu digne i el seu missatge ha de ser aquest. El primer conveni ha sigut denunciat i té vigència fins al juny del 2022. Hem de negociar ja el segon. Tenen molta pressió perquè es constitueixi la lliga professional, ja que portarà que hi hagi una nova patronal. Però, amb aquesta pressió que es fa a la jugadora, sembla que es vol utilitzar la seva força per pressionar. Estan una mica cansades perquè senten que certs actors les estan utilitzant. 

De qui senten pressió? 

— Els mitjans parlen de la lliga professional que no acaba de quallar, els clubs fan comunicats... Hi ha molt moviment respecte a això i elles estan al mig. Hi ha parts que volen que elles surtin per ells i el que hem de tenir clar és que les jugadores no han de cedir mai. I molt menys en una vaga si creuen que no té sentit aquesta vaga. Senten pressió perquè elles estan jugant i no paren de sentir que si no hi ha lliga professional la cosa no millorarà, quan això és un assumpte dels clubs. No pot ser que elles estiguin sentint tanta pressió quan és un tema en el qual elles no poden fer gaire cosa.

¿Esteu preparades per negociar?

— Nosaltres ja estem a la taula, estem preparades per negociar. Estem constituïdes i preparades per negociar el proper conveni. On és l'altra part? Per què no hi és? Què està passant? Això no és culpa de les jugadores i moltes vegades elles se senten pressionades. Aquí és on les intento calmar perquè es focalitzin en aconseguir el conveni col·lectiu. 

¿Es va anunciar massa aviat la professionalització de la Lliga?

— Pot ser. Però hem de pensar que, abans de declarar-se professional, la competició generava consens entre els clubs. Ara ja no. Hi ha moltes coses del futbol masculí i aquest és un problema greu que anem arrossegant molts anys.