I per què no?

Qui ens havia de dir, fa un temps, que estar mirant partits de la Champions asseguts al sofà seria una bona notícia en ple mes de febrer? Mentre grans equips com Reial Madrid, PSG o Bayern acumulen desgast, el Barça agafa aire abans de l’embranzida cap al trimestre que ho decidirà tot. Classificar-se per als vuitens de final per la via ràpida estava en la ment calculadora de Hansi Flick des del principi i, a més de guanyar-se el dret de veure patiments aliens amb crispetes, els seus alumnes han pogut marxar tres dies de colònies coincidint que tornen a dependre d’ells mateixos per guanyar la Lliga! Des que va començar el 2025, totes li ponen a l’alemany i fins i tot desperta l’admiració de rivals estilísticament antagònics com Simeone. Diguem-ho sense embuts: el Barça és l’equip que millor juga d’Europa.

Qui ens havia de dir, el dia del Gamper, que aquesta temporada gaudiríem com ho estem fent? Després de com va acabar el curs, amb el regust amarg del sushi amb Xavi i les dagues voladores, era difícil d’imaginar que Flick encaixaria tan bé en un univers absurdament peculiar i complex com és el del Barça. Sobretot, perquè ell era un autèntic extraterrestre que encara, avui en dia, no en té ni idea d’ismes ni guerres fratricides. L’idil·li amb el club no només va ser automàtic sinó que ha anat in crescendo. L’entrenador desprèn una aura carismàtica que ha encisat el vestidor i s’ha convertit en el perfeccionador d’una generació de joventut irreverent liderada pel talent sense sostre de Lamine Yamal. Però no només això: ha provocat el millor Pedri, ha recuperat Lewandowski, li ha donat una nova dimensió a Raphinha… i fins i tot està ressuscitant un mort com De Jong!

Qui ens havia de dir, abans de Nadal, que ara pensaríem que el triplet és un somni possible? El "shit november" ens va demostrar que el que ha de millorar l’equip és la maduresa en escenaris poc sexis: una lliçó que ja estan aprenent per aspirar a la Lliga. L’erotisme de la Champions és benzina: contra oponents d’entitat, la rauxa i l’exuberància els acompanyen fins al límit de la imaginació i, precisament, aquest atreviment fa pensar que en els duels més majúsculs podran competir sense vergonya. La final de la Supercopa o la remuntada de Da Luz exemplifiquen, de maneres molt diferents, per què aquest equip és capaç de tot quan es tracta de viure o morir. També val per a la Copa, l’Atlètic i l’hipotètic clàssic a la final. Sense un porter 100% fiable i sense estadi, seria una heroïcitat, però… i per què no?

El remei de Pedri que el Barça vol aplicar a Dani Olmo