Apunts en calent

No només João Félix acaba la setmana tancant boques: els apunts en calent del Barça - Atlètic de Madrid

Victòria moral i imprescindible de l'equip de Xavi Hernández, que també surt reforçat del balanç dels últims partits

Raphinha lamentant-se després de fallar una ocasió de gol.
3 min

BarcelonaVictòria importantíssima del Barça contra un rival directe a la Lliga. Els tres punts tenen regust de glòria en una setmana en què els blaugranes, també amb patiment, van assegurar-se la classificació per als vuitens de la Champions. Reivindicació, a més, de João Félix. Tot seguit, uns apunts en calent.

No es podia saber. La prèvia s'havia escalfat amb intercanvi de dards enverinats entre l'Atlètic de Madrid i João Félix, protagonistes d'una història de desamor de la qual s'ha aprofitat el Barça. I el partit va servir perquè el portuguès es reivindiqués als morros dels seus exs. No només va marcar l'únic gol del partit i el va celebrar a sobre d'una tanca dirigint-se a les poques desenes d'aficionats matalassers que hi havia al galliner de Montjuïc, sinó que també va treure de polleguera els de Simeone des del primer minut. Més motivat que mai, no va negociar intensitat en cap duel, va retratar antics companys amb moviments i regats carregats de talent i va provocar diverses amonestacions. També va fer teatre en alguna acció, tot sigui dit. Té contracte fins al 2029 a l'Atlètic i el Barça no tindrà diners per fitxar-lo a l'estiu. Tot apunta que la cessió s'haurà d'allargar.

Més factures cobrades. João Félix va centrar els focus pel seu passat i Griezmann i Memphis, exdavanters culers, es van quedar amb les ganes de cobrar la seva particular factura en una nit volcànica. En canvi, Xavi sí que pot dir que el seu crèdit ha recuperat tot el color després de dues victòries tan sofertes com merescudes. Hi ha una evolució molt positiva en la seva proposta des de l'aturada –malgrat l'empat a Vallecas– i contra l'Atlètic directament va superar el plantejament de Simeone en una primera meitat que podria haver acabat amb un 3 a 0 a favor. El terrassenc talla de soca-rel les crítiques de dins i de fora i es confirma com a tècnic de projecte, mentre que Iñaki Peña, de nou salvador amb dues aturades en els últims minuts, va tornar a deixar clar que és un porter fins i tot més fiable que Neto, que va estar anys i anys sucant d'una massa salarial desbocada. Fora dubtes amb l'alacantí.

Un èxit irrefutable. Diran que qui escriu és pesat per reiteració, però la veritat és que el Barça és un altre des que ha renunciat a la simetria dels laterals. Encara que sàpiga greu per Balde, el gran damnificat del matís poderós introduït per Xavi en tres dels últims quatre partits oficials, la diferència és notable quan l'equip tanca amb un central per la banda dreta i fa servir l'esquerra per obrir el camp. A més, a diferència del dia del Porto, l'entrenador va col·locar Kounde al carril i Araujo a l'eix, la qual cosa augmenta els efectes positius de la variant: el francès és millor atacant i l'uruguaià és un colós defensant. L'èxit és tan evident que l'única feina de Xavi és convèncer Kounde que el millor per a l'equip –i per a ell mateix– és naturalitzar-lo. L'ex del Sevilla és el lateral dret que demana el Barça actual. Carretera i manta si no ho accepta.

L'entrada més baixa de la temporada. 34.568 persones van assistir al Barça - Atlètic de Madrid. La diferència amb el clàssic que es va jugar a finals d'octubre és de 15.000 espectadors menys. L'entrada és preocupantment baixa pel glamur del partit, que citava dos dels aspirants a guanyar la Lliga, i també perquè diu que l'estratègia del Barça per poblar les grades de Montjuïc comença a fer aigües. En aquest cas, el fred i l'horari no remaven a favor, però també és cert que els preus per veure el Barça a l'Olímpic són abusius –de 89 a 219 euros aquest diumenge– i que el tracte que reben els usuaris del passi de temporada no és el millor, perquè veuen com les millors cadires solen ser per als turistes ocasionals, que paguen molts més calés. Si l'aposta és la pela, la qual cosa és 100% comprensible, sobren els discursos emotius demanant el suport a la gent en les prèvies.

stats