L'herència de Bartomeu que Laporta no ha desterrat del Barça

Barcelona"No us confongueu: això dels contractes fora de mercat ve del primer mandat de Laporta". La sentència correspon a una persona que ha tingut accés als llibres de comptabilitat del Barça durant els últims lustres. Parla d'una tendència que es va tornar monstruosa durant el govern de Josep Maria Bartomeu (2015-2020) i que encara avui llasta l'economia de l'entitat blaugrana en forma de pagaments diferits o d'acords milionaris que no es tradueixen en rendiment a la gespa.

En el seu segon mandat presidencial, Laporta lidia des del primer dia amb aquesta llosa, que encara afecta negativament en termes del cèlebre fair play financer. Però la seva gestió, tan crítica amb "l'herència nefasta" que va rebre, també explora remeis que la junta de Bartomeu va beneir perquè el primer equip de futbol, en la recerca de la calma institucional, no perdés competitivitat. Un d'ells són els anomenats contractes ascendents. Segons aquesta fórmula, els futbolistes accepten cobrar menys d'entrada, però alhora veuen compensat el gest amb un compromís llarg i uns emoluments creixents, dos caramels que els asseguren estabilitat econòmica i els empoderen en cas que el club els vulgui traspassar.

Frenkie de Jong, fitxat per l'antiga directiva, és beneficiari d'aquest privilegi, que li ha permès aferrar-se a la cadira sempre que l'hi han mogut des de dalt. Però Robert Lewandowski, adquirit per la cúpula de Laporta gràcies al frenesí financer de les denominades palanques, també va firmar un acord ascendent a canvi d'enfundar-se la samarreta culer. Segons xifres avançades per la Cadena SER i confirmades per l'ARA, el davanter polonès, que aquest estiu farà 36 anys, va cobrar 20 milions bruts la seva primera temporada, en percebrà 26 aquest curs i en té garantits 32 més el que ve. A més, si disputa el 55% dels partits de la temporada vinent, tindrà dret a un quart any de contracte a raó de 26 milions bruts. Tot plegat sense comptar primes per títols aconseguits.

Aquestes quantitats marquen el sostre de l'escala salarial del Barça i són proporcionalment inverses a les prestacions de Lewandowski, que ha esperat el tram menys transcendent del curs (ja sense títols col·lectius a l'abast) per posar els seus números golejadors a l'altura del que s'espera d'ell. Tot i això, amb 17 dianes en 34 jornades de Lliga, està a tres del pitxitxi parcial, el gironista Artem Dovbyk, i a una de Jude Bellingham, el màxim realitzador del Madrid. "Decidirem sobre ell a final de temporada", va manifestar Xavi Hernández en la compareixença prèvia al desplaçament a Montilivi. Paraules poc contundents que l'ex del Bayern rep com pessigolles, conscient que Vitor Roque no és competència, que cap equip europeu igualarà les condicions del contracte que l'empara i que anar a l'Aràbia Saudita ara mateix no és una opció real. Mala peça al teler si Laporta truca a Zahavi perquè el seu representat s'abaixi el salari.

Lewandowski no és l'únic cas de contracte ascendent

Però els contractes ascendents, en aquest mandat presidencial, no són patrimoni 100% exclusiu de Lewandowski. Hi ha altres casos a l'actual plantilla. Per exemple, Jules Kounde, que va acceptar cobrar menys de 10 milions bruts el primer curs a canvi de passar a percebre'n més de 12 bruts en els quatre restants. També van arribar l'estiu del 2022 Franck Kessie i Andreas Christensen, que van firmar lliures de traspàs amb un sou elevat, una prima de fitxatge prorratejada i quantitats ascendents. Només el segon es manté a la plantilla blaugrana. Trenca la tendència İlkay Gündoğan, que té un contracte per dues temporades i una opcional a raó de quasi 20 milions bruts. En el cas de l'alemany, no hi ha paràbola creixent, però sí un contracte força més llarg del que li oferia el Manchester City per renovar (farà 33 anys aquest octubre). Els futbolistes són com la banca: sempre guanyen.