BARÇA
Barça14/04/2019

“No és només entrenar, sinó també educar”

El Barça celebra el seu torneig d’acadèmies formatives i l’ARA parla amb quatre dels seus directors

Albert Nadal
i Albert Nadal

BarcelonaLes Barça Academy (antigues FCB Escola) repartides pel món són un dels motius del FC Barcelona per treure pit en l’expansió del club. Actualment té una cinquantena d’acadèmies i, des d’avui fins dijous, celebra a Barcelona la festa particular d’aquesta iniciativa: la Barça Academy World Cup. L’edició d’enguany té Rafinha de padrí i comptarà amb la participació de més de 2.100 nens i nenes de tot el món.

A l’ARA hem parlat amb quatre entrenadors que han passat pel Barça i que són directors d’acadèmies on formen entrenadors locals buscant imitar la metodologia del planter blaugrana. Tots quatre coincideixen a dir que, a banda d’entrenar, educar també forma part de la seva feina, així com fer entendre als nens i nenes que, malgrat jugar sota l’escut del Barça, és molt difícil que algun dia puguin arribar-hi a jugar.

Cargando
No hay anuncios

Andreu Cerarols (29 anys), acadèmia de Katsushika

Quan el català arriba al Japó

Fa quatre anys que Andreu Cerarols va decidir deixar enrere el seu estimat poble de Calders (Bages) per dirigir una acadèmia del Barça a la ciutat japonesa de Katsushika. “Era entrenador a la FCB Escola a Barcelona –abans havia entrenat el futbol base del Manresa i la Damm– i m’ho van proposar. Era un tren que no podia deixar escapar”, recorda. “Hi vaig arribar amb el xandall del Barça i dues maletes. Al principi tot va costar una mica més, però les coses han anat molt bé. Vam començar amb uns 90 nens i ara en tenim més de 400 aprenent el model i els valors del Barça: joc de possessió, atacar i defensar plegats i saber tant perdre com guanyar”.

Cargando
No hay anuncios

Després de quatre anys valora molt positivament l’experiència al Japó i reparteix elogis cap a la seva cultura: “Són molt educats, respectuosos i responsables”. Afirma sentir-se molt valorat per les famílies amb qui tracta i pel 'partner' (la companyia local que adquireix els drets per muntar una acadèmia del Barça). L’Andreu es declara un amant del diàleg i, malgrat haver d’anar sovint acompanyat d’un traductor, ensenya català als nens: “Ja em saluden en català i també els faig broma en català”. Quan el Barça va disputar el Mundial de Clubs de Tòquio l’any 2015, l’Andreu va ajudar un dels seus jugadors, el Yamashita, que llavors tenia 8 anys, a cantar l’himne del Barça 'a cappella', i també a llegir un text en català durant un acte institucional de l’acadèmia.

Cargando
No hay anuncios

Jordi Fernández (28 anys), acadèmia de Sydney

Canviar “individu” per “col·lectiu”

Després d’entrar a treballar als Campus d’Estiu del Barça (en el seu cas, al Canadà), Jordi Fernández, animat per altres experiències de companys i pels seus amics, va fer les maletes i es va plantar a Sydney (Austràlia) per engegar-hi una Academy nova que enguany ja fa dues temporades que funciona. Amb una mitjana de 200 nens i nenes inscrits, el Jordi explica que a Austràlia l’any es divideix en “tres temporades”, en què els nens alternen uns quants esports. “Aquí l’esport escolar està molt arrelat, i hi ha èpoques de l’any en què els nens són amb nosaltres, i d’altres en què practiquen esports com el criquet o el rugbi”.

Cargando
No hay anuncios

El Jordi, llicenciat en INEFC i magisteri, no va dubtar en anar-se a l’altra punta del món perquè tenia clar que volia que la seva vida girés al voltant del futbol i perquè per a ell era un repte treballar, no només amb nens –com ja havia fet abans d'entrar al Barça, quan era entrenador al Prat–, sinó també formar altres entrenadors. “Quan arribes a un lloc nou, amb una cultura del tot diferent, la marca Barça atreu molt, però llavors has de demostrar que vens a aportar-hi alguna cosa nova”, valora sobre un país en què altres clubs com el Liverpool i el Milan també hi tenen acadèmies. “Aquí em vaig trobar amb una mentalitat molt individualista de l’esport: els entrenadors locals, les famílies i els nens estaven molt focalitzats en el fet que cada nen havia de millorar individualment. El primer pas va ser començar a fer-los entendre la idea col·lectiva de futbol que tenim al Barça i els valors d’equip, més enllà de millorar la tàctica i la tècnica, que també”.

Cargando
No hay anuncios

Enric Daví (35 anys), acadèmia de Varsòvia

Gairebé mil nens i nenes a Varsòvia

Com l’Andreu, Enric Daví també fa quatre anys que dirigeix una acadèmia. En el seu cas no tan lluny de Barcelona, a Varsòvia (Polònia). Després de molts anys jugant en categories destacades del futbol català, una sèrie d’impagaments i promeses incomplertes el van desencantar, però era incapaç de desvincular-se de l’esport que més s'estima. Així que va mantenir el vincle amb el futbol des de les banquetes, començant per l’Argentona. Fins que un dia, animat per una convocatòria per entrar d'entrenador a la FCB Escola de Barcelona, va decidir provar sort.

Cargando
No hay anuncios

“Vaig fer les proves (teòriques i pràctiques) i, quan encara no sabia si les havia superat o no, el primer que vaig fer va ser trucar a la meva dona, l’Anna, i dir-li que havia disfrutat molt”, recorda. El van seleccionar i va passar una formació de dos mesos al Barça. La seva prioritat era el futbol i va deixar la seva plaça com a professor d’institut –l’Enric té les carreres de magisteri i d’INEFC–, per centrar-se en el projecte. Quan feia deu mesos que era al club, li van oferir dirigir l’acadèmia de Varsòvia. “Era tant una oportunitat laboral com una experiència personal”, recorda l’Enric, que se'n va anar tot sol a Polònia el 2015, però que des de fa dos anys hi viu amb la dona, l’Anna.

Es nota que l’Enric, a banda d’entrenar, ha treballat de professor: “La paraula no és entrenar, sinó educar. El que fem va molt més enllà del futbol, perquè també els ensenyem a gestionar les emocions, cosa necessària en molts altres àmbits de la vida”. Malgrat trobar-se impediments, ja siguin climàtics (a l’hivern s'entrenen en pistes cobertes) o culturals (dificultat de gestió en alguns tràmits amb entitats locals, haver de separar entre nens i nenes...), valora molt positivament la seva experiència al capdavant d’una de les acadèmies amb més alumnes: gairebé mil.

Cargando
No hay anuncios

Jordi Escobar (31 anys), acadèmia de Bangalore

Els porters que jugaven a criquet

Jordi Escobar és el director d’acadèmia que fa menys temps que ocupa el càrrec. El seu cas és curiós, perquè va accedir com a entrenador a la FCB Escola de Barcelona després de decidir contactar ell directament amb el club via mail. Li va funcionar i va passar les proves corresponents. Primer va estar-se als campus de la FCB Escola i, des de fa gairebé sis mesos, dirigeix l’acadèmia de Bangalore (Índia), amb gairebé 350 nens i nenes.

Cargando
No hay anuncios

El Jordi volia viure l’experiència d'anar-se'n fora i va sol·licitar tres destinacions més (dues a la Xina i una altra al Japó). Finalment, va anar a l'Índia, un país on cada cop s'està acostumant més i del qual destaca positivament el clima calorós, mentre que el principal hàndicap és el trànsit. “El primer que em va impactar quan hi vaig arribar va ser veure que ningú tenia cap problema conduint contra direcció, així com veure tres persones en una moto sense casc… El trànsit és el principal maldecap, perquè per fer distàncies curtes trigues una barbaritat, pots estar-te dues hores per fer 18 km”.

En resum, disfruta de l’experiència formant els entrenadors locals “amb la paciència i la transparència necessàries en un país amb una cultura i uns hàbits tan diferents” i on, malgrat que cada cop s’està optant més pel futbol, l’esport rei és el criquet. Se'n va adonar ben aviat quan va veure que tres dels porters que entrenava posaven en circulació la pilota amb la mà imitant els gestos del criquet, i això dificultava la sortida en curt. “Vam proposar als seus pares dur-los a la bolera i des de llavors la cosa ha millorat”, recorda divertit el Jordi.