No hi ha cap campanya contra Xavi
Del primer partit de pretemporada del Barça se'n poden extreure molt poques conclusions. Seria fer trampa, propi de tribuneros o sabuts analistes tècnics que tenen com a especialitat veure figures geomètriques –rombes, quadrats, triangles– sobre el terreny de joc que a la majoria dels mortals se'ns escapen, tenir ja teories sobre el que pot aconseguir o no l'equip de Xavi. S'ha de tenir en compte, a més, que els jugadors venen d'una gastroenteritis que va afectar la majoria de la plantilla i que ha alterat els plans; no només van haver de suspendre el debut davant el Juventus, també els entrenaments. Així que el primer davant l'Arsenal va ser això, el primer i ja està.
El que no ha quadrat no ha estat pas el joc pobre, sinó les queixes de l'entrenador després de la derrota i les justificacions posteriors quan van arribar les primeres crítiques. Al Xavi li va semblar que els anglesos van ser massa intensos i així ho va expressar davant dels mitjans de comunicació. Com que li van caure crítiques, el club es va posar en marxa i va filtrar als periodistes que acompanyen l'equip als Estats Units que la gespa estava en condicions lamentables, que Xavi i Arteta havien pactat anar amb compte per evitar ensurts, que el guipuscoà es va saltar el tracte i que, per això, Xavi va dir el que va dir: perquè es va sentir traït i estava enfadat. Massa explicacions i excuses perquè, encara que tot sigui cert –Arteta no va negar el pacte i va dir que els seus jugadors són competitius i es van sortir de la cotilla– no eren necessàries després d'un primer partit.
El problema, la clau, està en el fet que plou sobre mullat. No és ni molt menys el primer cop que Xavi es parapeta en aclariments per justificar el que és evident: que el seu equip ha perdut perquè ha estat inferior al rival, i en comptes d'analitzar els errors es refugia en el cel, el sol o la gespa. Enfront de les crítiques, el seu entorn –que en té– reacciona hiperventilat veient fantasmes on no n'hi ha. No, no existeix cap campanya contra Xavi. És més, la majoria de les anàlisis des que va arribar són benevolents entenent la dificultat del context en el qual va arribar i disculpant-lo d'assumptes tan bàsics com avorrir-se amb el joc. Les crítiques van amb el càrrec i no desacrediten el tot, sinó una part. Assumir-les com una cosa natural i deixar de posar excuses també forma part de la seva feina.