No hi ha qui aturi aquesta bogeria: els apunts en calent del Barça-Betis
Lamine Yamal acumula una nova exhibició per conduir el seu equip als quarts de la Copa
BarcelonaEl Barça ja és als quarts de final de la Copa del Rei. Una nova maneta contra el Betis (5-1) confirma que l'equip de Hansi Flick torna a ser el d'inicis de temporada. A continuació, uns apunts en calent.
És un escàndol. Lamine Yamal, tu. Encara és menor d'edat i ja comencen a faltar adjectius per parlar d'ell. El Barça té la immensa fortuna d'haver sabut detectar, formar i cuidar un escollit. Combina la plasticitat del millor Neymar, de qui devorava vídeos a YouTube, amb la regularitat i la comprensió del joc del Messi més dominant. Probablement anotarà menys gols que l'argentí, però si no emula les ximpleries del brasiler, marcarà una època. Farà bé el club blaugrana de tenir un pla per a quan calgui blindar-lo contra els petrodòlars o els cants de sirena de la Premier League, cosa que passarà més d'hora que tard tenint en compte la velocitat del prodigi. Acaba contracte el 2026 i està valorat en 180 milions.
Cap idea és dolenta. Entre les virtuts de Lamine Yamal n'hi ha una en què pot millorar el seu ídol Neymar: cap detall tècnic que executa és gratuït, cap truc de màgia pot ser vist com una provocació. Cada moviment que fa és útil, cada decisió que pren serveix per millorar les jugades en què intervé. En aquest sentit, hi ha un gran beneficiari que cavalca per la seva zona. Efectivament, Kounde és una altra cosa si l'extrem de Rocafonda és qui li tira una desmarcada o qui l'espera per posar-li un caramel·let a l'espai. El lateral (que no central, encara que li pesi) francès va marcar dos gols que hauria firmat Cafú contra el Betis per gentilesa de Lamine Yamal, tot i que per culpa d'una ungla només el primer va pujar al marcador.
El millor migcampista d'Europa? És força normal fer-se aquesta pregunta veient el nivell que està exhibint Pedri a les ordres de Flick. Ha passat de ser un migcampista tan brillant com fràgil a traspuar fiabilitat en tots els sentits. Ha perdut la por de lesionar-se que va afectar-lo en temporades precedents i és una garantia no només a l'hora de distribuir pilotes, un art que domina amb una precisió cada cop més exagerada, sinó també quan toca saltar a la pressió o avançar-se a les emboscades dels contrincants. No és casualitat que el seu nom aparegui al capdavant del rànquing de màxims recuperadors de la Lliga. Sí, es poden guanyar duels i robar boles sense ser un armari.
Tito Vilanova n'estaria content. Flick va fer rotacions a la Copa. Tres canvis importants a l'alineació de l'equip amb relació a la Supercopa. Casadó va descansar en benefici de De Jong, que va fer un partit més que correcte; Gerard Martín va demostrar solvència en el lloc de Balde i Lewandowski, que ha de descansar als 36 anys, va deixar orfe la punta de l'atac. L'entrenador va aprofitar la circumstància no per donar minuts a Ansu Fati, altre cop marginat a la grada, sinó que va provar per primera vegada amb un fals ariet. És a dir, el pla ideat per Tito Vilanova que tanta fortuna va fer anys enrere. Va ser Dani Olmo l'encarregat d'omplir aquest espai gris. I, la veritat, va ser tot un luxe per als companys. Indetectable, va fer anar boja la defensa del Betis.