"No tinc les ganes ni la necessitat d'estar patint"

SabadellEntre Víctor Valdés i Iñaki Peña només hi ha hagut un porter procedent de La Masia que s'hagi fet un lloc en el primer equip del Barça: Jordi Masip (Sabadell, 1989). El vallesà, que acaba d'anunciar que es retira als 36 anys, és un dels que ha arribat més lluny en el Joc del Calamar que s'ha de superar per arribar a ser un porter d'elit. Sobretot si el teu equip és el Barça. "Vaig jugar quatre partits en el primer equip en tres temporades i tinc nou títols. Més títols que partits jugats", diu Masip durant la conversa amb l'ARA en un banc de fusta del Parc de Catalunya de Sabadell. Sembla que plourà i fa fred per ser març. Bromeja que ha portat cap aquí el temps de Valladolid, on va jugar les últimes set temporades i es va fer un nom.

Ha sentit el buit que molts futbolistes pateixen quan es retiren? "És una sensació estranya. M'he retirat perquè he volgut: si hagués volgut, continuaria jugant. El que més es troba a faltar és el dia a dia del vestidor, estar amb els companys, viatjar, compartir coses, els riures i el bon ambient que sol haver-hi als vestidors. En canvi, competir no ho trobo a faltar", assegura amb els ànecs del llac de fons. Per què? "Al final, competir és tensió, nervis, complir una sèrie de paràmetres que no trobo a faltar. En certa manera és un alleujament. Quan competeixes sempre tens una tensió a sobre", assegura. "No tinc les ganes ni la necessitat d'estar patint a hores d'ara per aconseguir un objectiu".

A més, el fet d'haver-se retirat li permet tenir una vida menys estricta. "Ho noto sobretot en la dieta. Ara puc menjar una mica més respecte al que menjava abans. La nutrició és molt important per als jugadors i ara puc menjar el que vull i quan vull. Però intento no passar-me perquè no em vull inflar com un globus, intento cuidar-me. A més, continuo fent esport. Surto amb bici, que m'agrada molt i abans no ho podia fer". També es prepara per ser entrenador de porters en un futur i s'apunta als partits de futbol 7 amb els amics de tota la vida de Sabadell, casa seva. De fet, mentre va jugar al Barça vivia a la mateixa casa de la capital vallesana a la qual ara ha tornat.

Perquè, malgrat que Masip ha anunciat fa uns dies que plega, no té equip des de l'estiu passat, quan el Valladolid no el va renovar. "Vaig estar un mes esperant si renovava o no. Vaig tenir ofertes d'altres equips i les vaig perdre perquè esperava la decisió del Valladolid. Aleshores vaig tornar a Sabadell i els meus dos fills [de 8 i 3 anys] van començar a viure a prop de la família després de molt de temps fora", comença a explicar per evidenciar que la clau de la decisió ha estat familiar. Només un possible retorn al Barça després de la lesió de Ter Stegen –va haver-hi un tempteig entre els representants de Masip i el club blaugrana– hauria pogut canviar el guió. "Els meus fills s'han criat a Valladolid, els seus amics són d'allà. El trauma de sortir-ne l'hem compensat una mica estant aquí amb la família. A mi, cada vegada que m'arribava una oferta, se'm feia més dur haver de marxar i traslladar els nens l'any o dos que em quedaven de carrera. Volia donar-los estabilitat. Han passat set anys a Valladolid i la família també s'ha perdut moltes coses d'ells".

Les dues vides de Masip

La vida futbolística del català s'ha dividit en dues parts: la de suplent en un Barça que ho va guanyar gairebé tot –inclòs l'últim triplet, el de la Champions del 2015 a Berlín– i la de porter titular en un equip que reparteix les seves aventures entre la Primera i la Segona Divisió. "Al Barça no va ser fàcil. Tothom vol jugar, participar i sentir-se important i no era el meu cas. Però valorava ser-hi, ser un més d'ells. Per a mi el més important és que sempre em van tractar com un company més en una plantilla d'estrelles amb jugadors que han guanyat tantes coses", recorda.

Per davant seu va tenir Marc-André ter Stegen i Claudio Bravo primer i Ter Stegen i Jasper Cillessen després. "Parlàvem, rèiem, comentàvem altres partits. Amb el Dela [José Ramón de la Fuente, l'entrenador de porters blaugrana] sempre estàvem bromejant durant els entrenaments. No hi havia cap problema. El Marc i el Claudio tenien una competència sana", respon quan se li pregunta si era certa la mala maror entre els dos porters que s'havien de repartir aleshores la titularitat al Barça a causa del gran nivell que tenien en aquell moment. "Vaig aprendre moltíssim d'ells".

Fins que l'estiu del 2017 el Barça no va renovar el contracte a Masip i va quedar lliure. "Havia tingut alguna oferta d'equips de Primera, però per ser suplent. Vaig preferir anar-me'n a un equip de Segona on pogués fer-me un nom, jugar i sentir-me important. En aquell moment necessitava jugar". Així va ser. El primer curs a Valladolid, el 2017-18, el conjunt castellà va pujar a Primera amb Masip com a titular indiscutible. "Volia demostrar-me a mi mateix que era capaç de jugar en aquesta categoria". El sabadellenc s'ha retirat amb 124 partits a Primera. S'ho ha demostrat sobradament.

"No em podia passar dos anys plorant cada dos dies"