No ens desempallegarem tan fàcilment de Jordi Alba: els apunts en calent del Betis-Barça
10 anys després del seu fitxatge, l'hospitalenc continua sent indiscutible perquè és molt bo
BarcelonaUn gol agònic de Jordi Alba va fer sumar tres punts vitals al Barça de Xavi contra el Betis. El triomf segella l'objectiu de l'equip a la Lliga. A continuació, els apunts en calent del partit.
Un antipàtic brillant. Deu anys després del seu retorn al Barça, Jordi Alba continua sent indiscutible. Té un contracte alt (fins al 2024) que llasta l'economia del club i que, per tant, dificulta la recerca d'un relleu de primer nivell que amenaci el seu estatus. A més, les opcions que hi ha al mercat, de baix cost, s'ho pensen dos cops abans de venir per exposar-se a la suplència. I és normal, perquè Alba és molt bo. Encara que caigui malament fins i tot als barcelonistes més fidels, el seu talent per generar en atac és formidable, un actiu sòlid i irrefutable. El golàs que va servir per certificar la Champions al Villamarín n'és una mostra. Posarà difícil deixar-lo de banda. El cul-de-sac associat a la seva figura és evident.
Esforços que fan dubtar. Un dia més, Dembélé va ser el davanter més actiu del Barça. I un dia més aquesta circumstància va servir de poc. Quan l'equip va sense idees i posa en mans del gal la producció ofensiva, augmenta el risc que els punts no se sumin i, encara pitjor, l'expressió col·lectiva va a la baixa. Jugar per al Mosquit és llaminer, perquè és un futbolista amb condicions i que no s'amaga. Però no pot ser el pla A d'un conjunt que vol fer-se gran des del joc de posició. S'entén que Xavi hi compti malgrat el culebró de la seva renovació. S'entendria força menys que el Barça fes un gran esforç per retenir un jugador tan poc concloent.
Olfacte infinit. Tot el contrari que Dembélé (o que Ferran Torres, que va col·leccionar una altra actuació fluixa) és Ansu Fati. L'expectativa que arrossega l'hispanoguineà és tan gran que fins i tot va ser notícia que no marqués en el seu retorn a la gespa el cap de setmana passat contra el Mallorca. Com que ho havia fet en els seus dos últims retorns, tothom esperava que fes el mateix. La descàrrega de pólvora no s'ha fet esperar i va arribar a Sevilla, just quan el Betis més pressionava. Brutal com es va fabricar una rematada impossible entre tres rivals. Va trobar la xarxa com qui juga al minigolf. Quin olfacte apagat per una maleïda lesió!
Premi immerescut per a Neto. La baixa per "indisposició" —agrairíem més detall en els comunicats del Barça— de Ter Stegen era una oportunitat perquè Xavi prengués una decisió valenta. En canvi, l'egarenc va ser conservador i va fer titular al Benito Villamarín el protoparàsit Neto en comptes del prometedor Arnau Tenas. Hi ha ganes de testar el jove vigatà a l'elit, però sobretot n'hi ha de perdre de vista el porter brasiler, un suplent crònic que va fitxar per l'entitat per raons 100% comptables, que no va participar en la retallada salarial del 2020 i que s'ha agafat al seu contracte d'una manera gairebé barroera. És injust que se'n parli tan poc.