"No aconseguiran destruir-nos": Laporta victimitza el Barça en el cas Negreira

BarcelonaDos mesos i dos dies després que esclatés el cas Negreira, Joan Laporta sortia a donar explicacions. El president del Barça s’excusava dient que, abans de parlar, volia tenir coneixement de causa i que s’esperava a tenir els informes que havien d'elaborar l’equip de compliance i un despatx extern. Una manera de donar més força a les seves paraules, que, d’altra banda, no s’han sortit del guió previst. Perquè, en el fons, Laporta ha vingut a dir el que ja ha dit el club anteriorment a través dels seus canals oficials: "que el Barça no ha comprat mai àrbitres ni ha tingut intenció de fer-ho".

L’expectació era màxima a l’Auditori 1899. I la posada en escena, minimalista. Un faristol, un tamboret, un micròfon i una taula amb quatre capses on es guardaven, suposadament, els informes elaborats. Tres de color granat i una de color vermell. A les onze en punt apareixia Joan Laporta. Feia el que li agrada fer: una introducció inicial per després respondre a les preguntes dels mitjans. Les seves línies mestres eren clares. D’entrada, que hi ha documents que avalen els treballs fets. Que els pagaments a Negreira són un assessorament a preu de mercat. I, també, que hi ha una campanya contra el Barça per ser català i rival del Reial Madrid.

El president decidia parlar sense guió, com és habitual. Amb l'única excepció del moment en què ha llegit les conclusions de l'informe extern d'un despatx "que ha actuat amb la màxima independència i transparència". El text considera que "no s’han identificat conductes amb rellevància penal vinculades amb el delicte de corrupció esportiva". Destaca que "l’import de les factures és variable en funció del nombre de competicions que s’analitzaven". I que, malgrat que manca més documentació antiga, ja que per norma els documents no imprescindibles es destrueixen al camp de cinc anys d’emmagatzematge al club, "s’han trobat 629 informes tecnicoarbitrals i 43 CD" del període 2014-2018.

"El cas Negreira vol destruir un dels símbols identitaris de Catalunya"

Acompanyat per la majoria de membres de la junta directiva, i també per alts càrrecs del club, Laporta es mostrava especialment contundent a l'hora de dir que el barcelonisme "està patint una campanya de desprestigi reputacional gegantina per unes informacions que no tenen res a veure amb la realitat". El president feia menció, constantment, a les caixes per justificar els serveis prestats. I assegurava que l'objectiu real d'aquest cas és "destruir un dels símbols identitaris de Catalunya".

Tampoc s'estalviava retrets cap al Reial Madrid, a qui acusava de "cinisme" pel fet de personar-se com a actuació particular; ni cap a Javier Tebas per la seva "incontinència verbal". De fet, Laporta deia que la intervenció del president de la Lliga en aquest cas s'explicava únicament pel fet que el Barça es va negar a signar l'acord amb CVC pels drets de televisió. I sobre el Madrid, criticava que se sentissin ofesos per aquest cas quan, "durant set dècades, la majoria de dirigents del Comitè Tècnic d'Àrbitres han estat de manera ininterrompuda exsocis, exdirectius o exjugadors" del conjunt blanc.

El Reial Madrid respon tergiversant la història

Durant la seva compareixença, Laporta també ha definit els blancs com "l'equip del règim", i poques hores després el Madrid ha contestat amb un vídeo a les xarxes socials preguntant-se "quin és l'equip del règim?" El vídeo tergiversa la història per vincular el club blaugrana amb el franquisme i no menciona, entre molts altres exemples, l'afusellament de l'expresident del Barça Josep Sunyol.

Laporta cuida les paraules per la judicialització del Cas Negreira

Lluny de reconèixer que el Barça ho va fer malament al contractar els serveis de l'empresa d'Enríquez Negreira, exàrbitre i antic vicepresident del CTA, Laporta passava a l'atac i arribava a dir que el Barça ha estat víctima. Ho feia a través d'una de les tesis de la Fiscalia, que apunten a la possibilitat que els pagaments no tenien per objectiu alterar la competició sinó desviar diners del club perquè terceres persones s'enriquissin. "Si prospera aquesta hipòtesi, el Barça seria víctima, i ja he donat ordre als serveis jurídics d'actuar".

Laporta s'aferrava a aquesta possibilitat, tot i que no anava més enllà per evitar dir coses fora de lloc. I és que el president, advocat de professió, sap que enmig d'un procés judicial s'ha de ser molt curós amb les paraules. Això sí, justificava les seves sospites a partir de dos documents. El primer, que el mateix Enríquez Negreira va dir durant la investigació que no sabia exactament per què l'havien contractat a ell i especulava, a títol personal, que potser era per buscar neutralitat arbitral, però que "mai va rebre cap indicació per part del Barça". El segon, que Hisenda "no ha pogut demostrar" que cap pagament tingués a veure amb alterar la competició. "Ni ho han demostrat ni ho demostraran. Perquè això no va passar", assegurava.

La compareixença de Laporta ha durat dues hores justes. Tot i això, es mantenen alguns interrogants. Com, per exemple, per quin motiu sortia a parlar sol i no amb presència dels altres antics presidents (Gaspart, Rosell i Bartomeu) que manaven al club mentre es feien els pagaments. Tampoc hi ha pistes d'on van anar a parar, realment, els diners que s'ingressaven al compte de Negreira i que aquest treia ràpidament. O per quin motiu els seus successors van mantenir el servei fins al 2018, just l'any que abandonava el seu càrrec al CTA. "No puc parlar per boca de tercers", justificava. L'únic que argumentava és que, el 2010, el seu últim any de mandat, es va multiplicar l'import de les factures "perquè van fer-se més serveis de scouting", i que una auditoria de KPMG, feta aquell any, ho corroborava.

El president blaugrana ha estat tan contundent amb Tebas i amb el Reial Madrid com suau i elegant quan s'ha referit a la UEFA. Organisme que ha elogiat per la seva "prudència". La UEFA està investigant el Cas Negreira, i això podria deixar el Barça fora de les competicions europees. Però Laporta ha dit que els inputs que té són que l'ens s'esperarà que s'hagi celebrat el judici abans de prendre una decisió. "I no hi haurà cap sanció perquè en el judici es demostrarà que no vam comprar àrbitres".