BarcelonaDe les darreres coses que m'hauria imaginat és veure gent interpretant la final de la NBA entre els Boston Celtics i els Dallas Mavericks en clau Barça-Madrid. Resulta que la gran estrella de l'equip de Texas, Luka Doncic, és aficionat dels blancs. La cosa més normal del món, ja que va ser fitxat pels madridistes el 2012 quan tenia 13 anys, i va jugar-hi fins al 2018. A la vegada, Pep Guardiola va veure en directe el primer partit, on se'l va veure xerrant amb el tècnic dels Celtics, Joe Mazzulla. Aquest segueix el futbol i admira la feina del tècnic català, així que han fet amistat i compartint coneixements es fan millors.
Si prens una mica de distància, és profundament ridícul veure gent dient que Doncic no és un tros de jugador només perquè no els agrada que sigui del Madrid. Com ho són aquells que criticaven Guardiola per ser a la final. Quan resulta que l'entrenador dels Celtics admet públicament que li encanta parlar amb el tècnic de Santpedor i que ha millorat alguns aspectes del seu joc després de parlar-ho amb Guardiola.
Darrere de les crítiques, bàsicament, hi ha el fanatisme. Ser un fanàtic et cega. Si Guardiola no fos blaugrana, català i amb les opinions polítiques que té, aquells que el critiquen el tindrien al mateix altar de Nadal i Alcaraz. Però a Catalunya, a Guardiola tampoc el deixen en pau. Cada dos per tres li demanen si tornarà al Barça. Ell ja ha contestat que no ho farà, però el seu nom segueix sobrevolant l'ambient. Es preguntava aquests dies l'excandidat Toni Freixa: "El Milan li demana a Sacchi o a Capello que tornin? El Madrid li demana a Zidane que torni? El Manchester United li demana a Ferguson que torni? Un club que només sap mirar al passat amb nostàlgia malaltissa és un club mort". Piulada poc encertada, ja que en els casos que cita, es va produir el retorn de Sacchi, Capello o Zidane. No podem negar que hi ha molts nostàlgics, però no és aquesta "nostàlgia malaltissa" la que porta a parlar de Guardiola. Si passa és per absència de seguretat que hi ha projecte al Barça, en aquests moments. Si Flick és un encert, es parlarà menys de Guardiola. El tècnic de Santpedor, li agradi o no, és un termòmetre.
Si molts a Madrid no el deixen en pau, és per por i ràbia. A Barcelona, alguns també li tenen por i ràbia, a Guardiola, i diuen que no cal parlar d'ell ignorant que no és una bogeria, aspirar al fet que un dels noms més importants de l'esport mundial treballi al teu club. Si el millor entrenador de la dècada a Anglaterra és del Barça, per què no has de voler que torni? Sembla que el vulguin jubilar. Altres l'enyoren per nostàlgia i altres, perquè el que veuen ara no els acaba d'agradar.
