Per què Nike tampoc arregla els problemes domèstics del Barça?

Barcelona"La història posarà cadascú al seu lloc. Acord històric que respon a la grandesa del FC Barcelona [...] Orgull de president i de les persones que s'han deixat la pell durant dos anys per assolir-ho". Aquestes pomposes paraules són les que la vicepresidenta institucional del Barça, Maria Elena Fort, va fer servir, a través d'una piulada a la xarxa X, per celebrar l'oficialitat del nou contracte del club blaugrana amb la multinacional Nike. De moment, però, la informació sobre els detalls del pacte, que els socis i sòcies han de refrendar a través de l'assemblea, és escassa, més enllà de la xifra de màxims que l'entitat va filtrar a alguns mitjans de comunicació: 1.700 milions d'euros. Ni tan sols el gruix dels directius coneixen les condicions de l'acord en profunditat.

Aquesta quantitat a cobrar per la institució en els 14 anys que durarà el compromís —fins al juny del 2038— patrocina un titular tan impactant com el que la junta directiva de Josep Maria Bartomeu va alimentar quan va renovar la mateixa aliança el 2018. "Nike ens pagarà 155 milions per temporada", proclamava el llavors vicepresident Manel Arroyo. Amb el temps, però, es va veure que la previsió era per excés i que l'enrevessat clausulat amb la companyia nord-americana amagava trampes que restaven poder (i també diners) al Barça. En aquest nou acord, Laporta ha intentat retallar algunes penalitzacions i ha mantingut el 100% de BLM, que era un dels cavalls de batalla de la negociació. Amb tot, serà el detall (no desvelat) del contracte el que marcarà fins a quin punt els 1.700 milions entraran a la caixa.

El que sí que diverses fonts confirmen és que, al contrari del que va vaticinar Laporta en la roda de premsa posterior al tancament del mercat de fitxatges, l'entrada en vigència del nou acord amb Nike no servirà perquè el Barça acabi d'una vegada amb els problemes que arrossega en el càlcul del límit salarial de la Lliga. L'explicació rau en la computació, per part de la patronal del futbol espanyol, de la prima de renovació que el club percebrà per allargar la seva vinculació amb el gegant tèxtil de Portland. Si bé la intenció del president era que aquesta xifra, superior als 100 milions, servís per compensar el forat acumulat en bona part pels impagaments de Barça Vision, la Lliga només l'accepta prorratejada durant els 14 anys de l'acord. És a dir, encara que els diners entrin de cop a la caixa, aquests no actuaran com a salvavides en termes de fair play financer. Sí que ajudaran, en canvi, a tenir tresoreria i compensar l'exili a Montjuïc, per exemple. Comptablement, la prima s'ha de periodificar.

Què necessita el Barça per tornar a la regla 1:1 del 'fair play' de la Lliga?

Per tant, encara que els nous termes de l'aliança amb Nike tinguin un impacte a curt termini en els comptes, el Barça haurà de buscar altres vies per tornar a la norma de l'1:1, que és la que permet registrar jugadors pel mateix valor que s'allibera. La necessitat és peremptòria en el cas de Dani Olmo, inscrit a la Lliga només fins al 31 de desembre en virtut de la lesió llarga d'Andreas Christensen. Tampoc Pau Víctor podrà competir a partir del gener si el club no li fa espai abans, tot i que en el cas del davanter santcugatenc, que no està jugant gaire, s'explora la possibilitat de cedir-lo perquè tingui més minuts en el seu primer curs a Primera Divisió.

Ara per ara, comptant el nou contracte amb Nike, els càlculs que fan al Barça són que encara caldran més de 50 milions per tornar a l'1:1 i, d'aquesta manera, tenir més marge per registrar la fitxa completa d'Olmo. La clau per entendre aquesta vicissitud és haver reconegut 91 milions de pèrdues a causa dels impagaments de Barça Vision. Això és perquè el fair play es calcula sumant els ingressos previstos i restant-ne les despeses de gestió, a més de les pèrdues acumulades, que són el principal llast del Barça des que Laporta va comptabilitzar 481 milions negatius el 2021. Arribats en aquest punt, la solució per tapar el descobert passa o bé per trobar nous inversors que acceptin formar part de la societat Bridgeburg o bé perquè l'entitat aconsegueixi diners per altres vies, com ara amb la venda de jugadors amb cartell, per tornar a internalitzar un negoci que genera dubtes.

Una revisió a l'alça del pressupost

D'altra banda, la possibilitat d'aprofitar la baixa de llarga durada de Marc-André ter Stegen per inscriure Olmo ha quedat descartada des del moment en què s'ha fet servir l'article 77 del fair play de la Lliga per registrar Wojciech Szczesny, que encara no ha debutat amb el Barça. El polonès té fitxa en virtut del 80% de l'espai salarial que ocupa l'alemany, no perquè el club n'hagi generat de nou. Si renova un any més, cosa que també pot passar amb Iñigo Martínez, el Barça els haurà de reinscriure. Però encara queda molt per a aquest debat. Abans cal resoldre la situació d'Olmo.

El desembre és un mes clau, ja que la Lliga fa un control de tresoreria a tots clubs per comprovar que s'estigui complint amb la previsió d'ingressos que consta al seu pressupost. Un cop passat aquest examen, es calcula el fair play per al mercat d'hivern. A banda dels inversors de Barça Vision, el club intentarà rascar diners de totes les partides possibles, per exemple demanant una revisió a l'alça del que es preveu ingressar a Montjuïc, ja que les dades d'assistència dels últims partits han estat més bones. "Tota pedra fa paret", afirmen a la seu de la patronal. Laporta té 40 dies de marge per evitar que el fitxatge estrella de la temporada se'n vagi a la graderia. Temps més que suficient per (tornar a) driblar el ridícul.