Neymar es multiplica sense Messi
Sense l'argentí, el brasiler entra més en joc que abans gràcies a retocs posicionals que el fan jugar més per dins i ser l'objectiu preferencial de l'atac de l'equip
BarcelonaUn pas endavant. Un salt a primera fila de l'escenari quan l'actor principal surt d'escena. Això és el que se li va demanar a Neymar només un segon després que el Camp Nou comencés a digerir l'absència de Leo Messi quan es va lesionar contra el Las Palmas. L'espectador blaugrana reclamava a l'estrella brasilera aquesta capacitat d'assumir el guió i, si calia, improvisar un monòleg per trencar el silenci sobtat que deixava l'argentí en sortir del camp coix.
I, literalment, Neymar ha multiplicat la seva influència en el joc fins a convertir-se en el protagonista de l'obra. Amb gols. Amb assistències. Tot i que Luis Enrique ha esquivat sempre les fórmules que, obertament, reconeguessin que ara se li demana alguna cosa més al brasiler (el tècnic defuig expressions com "reclamar un pas endavant", per evitar haver de recular quan Messi torni i faci falta equilibrar coses amb un simbòlic "pas enrere"), el cert és que els moviments de Neymar s'han alliberat per donar-li molt més pes del que amb Messi al camp és sostenible tenir. Sense l'argentí, Neymar participa més. Rep més pilotes i les rep més a dins, on les seves possibilitats d'associació augmenten i, per tant, també creix la seva capacitat golejadora. S'està veient la versió més vertical, la més punyent del brasiler. La més 'canarinha'. La més Santos. La que més justifica el seu milionari fitxatge.
Però, en què ha canviat el joc de Neymar perquè esclati ara d'aquesta manera?
Més participació
Neymar ha doblat les passades i xuts des que no juga Messi
En el moment en què Messi va demanar el canvi contra el Las Palmas, Neymar havia participat en 6 ocasions, repartint 5 passades i intentant un regat enganxat a la banda que no va sortir-li. Sense fer el millor dels partits que faria a partir de llavors (s'entén que sobre la marxa és més difícil que l'equip sigui capaç de fer virar tot el joc cap a l'esquerra, com sí que ha pogut fer després de planificar-ho als entrenaments), Neymar va entendre que, sense el seu company, li tocava aparèixer més. Va acabar amb 30 passades, 8 regats (5 encertats), 3 xuts i 2 assistències.
Però ha sigut a partir del moment en què tot l'equip ha digerit la nova situació sense el crac de Rosario quan s'ha començat a veure la nova versió multiplicada de Neymar. Segueix sense ser omnipresent com Messi, però és clarament el destí preferent de gairebé totes les accions d'atac. Contra el BATE, Neymar va ser el jugador del Barça que més passades va fer a l'últim terç de camp: 33 bones de 44 intents (el 65% de la seva participació total). El van seguir Alves (24/26) i Mascherano (20/24).
No va estar encertat en el regat, però va estar molt actiu, amb 19 intents. La seva insistència acaba funcionant com a pol d'atracció que concentra rivals i permet, per exemple, que Rakitic pugui aparèixer sense gaire vigilància en els dos gols de Boríssov. El brasiler genera el mateix efecte que sempre provoca Leo Messi i ho fa, sobretot, perquè ocupa posicions més centrades. De fet, a Bielorússia va haver de rebre instruccions al descans per exagerar el seu moviment interior per entrar més en joc.
El pes de Neymar no és tan constructor com el de Messi però està guanyant en constància en els últims partits. El brasiler ja no fa d'extrem, ja no té aquelles aparicions periòdiques, sinó que intenta ser més constant. En Champions, per exemple, el brasiler acumulava una mitjana de 53 passades per partit i contra el BATE en va fer 68. De tota manera, aquesta xifra té a veure amb les particularitats del partit plantejat pels bielorussos, perquè contra el Bayer Leverkusen, quan ja no hi era Messi, Neymar va entrar en joc només 40 vegades. La grandesa del seu rendiment a Boríssov és que gairebé dobla la mitjana de l'any passat (44). És la línia de creixement que s'està dissenyant per a Neymar.
Transferida a la realitat de la Lliga, la dinàmica es manté. Neymar tenia una mitjana que no superava les 50 intervencions per partit però ara supera habitualment les 70. Al Sánchez Pizjuán contra el Sevilla va entrar en joc 75 vegades i davant el Rayo Vallecano a casa, 77. Alimentar-lo tant va tenir com a resultat la seva millor actuació golejadora des que és al club, com ell mateix va reconèixer en acabar el partit (i com Paco Jémez va lamentar).
Joc vertical
La banda esquerra l'alimenta de pilotes que ell deriva cap al gol
Luis Enrique deia en roda de premsa que intenta que l'equip "generi joc" per activar les seves peces atacants i, amb Neymar, aquesta generació de joc es concentra sobretot en els seus dos companys de banda esquerra: a Boríssov va rebre 26 passades de Jordi Alba i 20 de Busquets –aquell dia interior i no migcentre–. Els altres amb qui va connectar tenen molta menys freqüència (Rakitic, 7, o Mascherano i Suárez, 6).
Un cop té pilota, però, les seves associacions tenen altres direccions, molt menys enfocades als seus companys de parcel·la que als principals actors de cara a gol. El brasiler és verticalíssim sempre. A Boríssov va buscar 12 cops Jordi Alba, 11 Rakitic i 10 Suárez (també 10 Busquets). Gairebé mai va jugar enrere.
"Està elèctric", deia d'ell Luis Enrique fa uns dies. De fet, Neymar és el segon jugador del Barça que més quilòmetres recorre en un partit a Europa, amb 9,87 quilòmetres, només per darrere de Piqué. I, en aquests dies sense Messi, el Barça s'agafa a la seva velocitat i resistència per anar superant els partits i recuperant l'autoestima. Quan Neymar es multiplica, tot és més fàcil.